Un estudi del Govern elaborat per Acció ha identificat set riscos per a les empreses catalanes de cara el 2023, entre les quals destaquen les conseqüències de la guerra entre Rússia i Ucraïna i les disrupcions associades a la possible manca de subministrament a companyies i consumidors en matèries primeres; o el xoc energètic que haurà d’afrontar la indústria per l’augment de la demanda després de la pandèmia, les sancions imposades a Rússia i la volatilitat del mercat. Altres disrupcions citades per l’estudi són un augment de les tensions geopolítiques entre els EUA i la Xina i un nou ordre internacional més polaritzat; l’emergència climàtica; una creixent inseguretat alimentària; el dèficit tecnològic de la UE o el perill d’estagflació.
Segons l’estudi, aquest conjunt d’amenaces poden impactar de “manera directa en la competitivitat les empreses catalanes” i apareixen en un context de fi de la recuperació econòmica posterior a la covid-19 i de guerra entre Rússia i Ucraïna, que al febrer arribarà al seu primer any.
El primer dels riscos que cita el document són les tensions geopolítiques entre els Estats Units i la Xina i un nou ordre més polaritzat que es traduirà en nous episodis de rivalitat comercial i tecnològic, ja que actualment el centre de gravetat geopolític es troba a Taiwan-Xina, primer productor mundial de semiconductors. En aquest sentit, apunta a la lluita per la següent generació de tecnologies i la possibilitat de divisió entre dos blocs que comporti dos ecosistemes diferenciats al món.
En el marc de la guerra entre Rússia i Ucraïna, Acció creu que es pot intensificar el trencament de les cadenes de valor global i que s’interrompi el subministrament de cereals ucraïnesos unit al tancament dels ports xinesos més importants per la política de covid zero. En aquest sentit, el Govern es refereix a la ‘weaponització’, és a dir, utilitzar la geopolítica com a arma en el comerç mundial o evitar que altres països rivals es facin amb companyies estratègiques.
Aquest context, segons l’informe, obliga les empreses a diversificar o escurçar les seves cadenes de valor globals per fer-les més resilients i segures, relocalitzar unitats productives ja internacionalitzades o buscar nous proveïdors al país d’origen o propers.
En tercer lloc, Acció identifica l’emergència climàtica, que en el cas de Catalunya s’ha traduït en una producció menor d’energia renovable per l’actual crisi hídrica així com l’afectació d’aquest fenomen en l’agricultura.
D’altra banda, el document cita el xoc energètic causat per l’augment de la demanda global amb la sortida de la crisi de la covid-19 i les sancions imposades a Rússia o la volatilitat del mercat, juntament amb l’augment del preu del gas i la dificultat per substituir-lo. En aquest apartat, es refereix al risc de ‘greenflation’, és a dir, haver de fer front a als preus dels minerals com el coure, el liti, el níquel, el cobalt o les terres rares per al desenvolupament de noves tecnologies energètiques.
També derivat de la guerra a Ucraïna i els fenòmens climàtics extrems dels darrers mesos, Acció cita el risc d’una agudització de la inseguretat alimentària. A Catalunya, no s’arribaria en una situació extrema però ja s’ha constatat un increment molt destacat del preu dels aliments al voltant d’un 20% de mitjana, tot i que amb pujades superiors al 40% i el 40% en el peix i la carn.
En sisè lloc, Acció es refereix al desacoblament digital pel trasllat de la batalla geopolítica a la geotecnologia i la lluita pels semiconductors més avançats dels quals en depenen la intel·ligència artificial, el 5G o la computació quàntica.
Per últim, el Govern alerta del perill d’estagflació i una crisi de deute mundial. Tot i que la inflació podria haver tocat sostre, els elevats preus es mantindrien a llarg termini junt amb una política monetària restrictiva a Europa i un enfortiment del dòlar respecte a al resta de divises mundials, en especial en productes de primera necessitat.
ACN
