EbreNotícies

Les al·legacions contra els nous parcs eòlics de la Terra Alta argumenten que son projectes “caducats”

Una dotzena d'entitats, ajuntaments, cellers i particulars assenyalen les "mancances legals i socials" que contenen projectes de fa quinze anys

Una dotzena d’entitats i ajuntaments, a més de cellers i particulars, han presentat aquest dilluns, els plecs d’al·legacions contra els dos últims nous parcs eòlics que es projecten a la Terra Alta, a Prat de Comte i el Pinell de Brai i també Benifallet, al Baix Ebre. Denuncien que les autoritzacions contenen moltes “mancances legals i socials” perquè es tracta de projectes amb més de quinze anys que no contemplen la situació econòmica i paisatgística actual. També defensen que són centrals “caducades” perquè l’administració els donava dos anys per implantar-les. La comarca se sent de nou “menystinguda” després que l’energia eòlica hagi agreujat el despoblament i perjudicat sectors econòmics en creixement com el vitivinícola o el turisme.

Les al·legacions les han presentat els ajuntaments del Pinell de Brai, Prat de Comte, Horta de Sant Joan, i també s’hi sumarà el de Benifallet, així com el Consell Comarcal de la Terra Alta, el Consell Regulador de la DO Terra Alta, l’Ateneu Popular la Pastora, la Plataforma en Defensa de la Terra Alta, GEPEC-Ecologistes de Catalunya, Unió de Pagesos, cellers particulars i veïns afectats.
Xavier Jiménez, president del GEPEC-Ecologistes de Catalunya, ha detallat que els arguments contra les noves centrals que s’han consensuat, coordinat i treballat entre els diferents sectors de la comarca de la Terra Alta. “Són producte d’una preocupació per una comarca ja massificada de centrals eòliques, que lluny d’aturar s’intenten incrementar amb nous projectes que afecten espais d’alt valor natural”, ha apuntat.
Les al·legacions intenten argumentar i demostrar que es tracta de projectes que no s’adeqüen a llei, que entren en contradicció amb la catalogació que els terrenys afectats tenen de forest d’utilitat pública i que són antics i caducats. “En les documentacions de l’administració es donava dos anys per implantar aquestes instal·lacions, si no, es donava per feta la seva caducitat. És l’any 2019 i estem intentant implantar projectes aprovats el 2002 i el 2006”, ha recordat Jiménez.
Tampoc les declaracions d’impacte ambiental s’han actualitzat. Els terrenys afectats han canviat de categoria. Alguns han entrat a formar part del PEIN o la Xarxa Natura 200 o tenen alt valor natural. “Considerem que en tot cas la ponència ambiental hauria de tornar a estudiar els projectes”, ha demanat el president de GEPEC. A més a més, els plans especials urbanístics tampoc serien vàlids i caldria que la Comissió d’Urbanisme es tornés a pronunciar. “Són moltes les mancances legals i tècniques perquè els projectes tenen incorporacions i modificacions respecte dels originals. Per tant, són projectes nous i caldria tornar-los a tramitar. Tal com es plantegen s’han d’aturar, desestimar i arxivar”, ha afegit.
Com ha reivindicat Jiménez, “en l’àmbit legal i social, la Terra Alta no pot assumir més parcs dels que ja va assumir” i així ho han defensat també representants econòmics, polítics i socials. Des de la DO Terra Alta fa mesos que batallen contra l’arribada de més centrals. Han presentat un contenciós administratiu que segueix endavant i han liderat l’oposició a nous projectes que es ressusciten. “Una massificació eòlica seria destructiva per al nostre enoturisme on el paisatge és molt important”, ha defensat Núria Altés, representant de la Junta del Consell Rector de la DO del vi. “Som paisatge i la vinya és protectora d’aquest. No podem tolerar que s’ompli de molins. Les comarques del sud som més que solidàries amb l’energia convencional i l’alternativa i és l’hora de dir No. Entre tots diem prou”, ha afegit.
Després de gairebé dues dècades des de l’arribada dels primers aerogeneradors, la comarca pot defensar amb dades que l’energia eòlica no ha produït ni riquesa, ni beneficis socials, ni projecció de futur, ni llocs de treball. Els municipis amb més molinets tenen els pitjors registres de despoblament. “És un menyspreu a una comarca que està pobra, envellida i amb una situació social i econòmica difícil i a sobre les associacions, entitats i ajuntaments hem de dedicar esforços a combatre a la Generalitat”, ha lamentat, Xavier Fortuño, portaveu de la plataforma de la Terra Alta.
De fet, després d’una moció històrica i unànime contra la massificació al Consell Comarcal el desembre del 2018, el president Torra i la consellera Àngels Chacón es van comprometre a negociar amb les empreses promotores per reubicar els nous parcs fora de la comarca i es va anunciar la derogació de l’actual normativa que regula les Zones de Desenvolupament Prioritari (ZDP).
En canvi, en aquest temps, s’han reactivat les tramitacions de quatre parcs a Batea, Vilalba dels Arcs, la Pobla de Massaluca i la Fatarella, i aquest passat mes de setembre també es publicava al BOE la sol·licitud de modificació d’utilitat pública dels parcs eòlics dels Aligars i la Tossa-la Mola d’en Pasqual, a Prat de Comte, el Pinell de Brai i Benifallet. També hi ha sospites que aviat podria entrar en tramitació el parc dels Pesells d’Horta de Sant Joan – una central que va ser rebutjada en consulta popular pel poble el 2008 i que va ser recorreguda amb un contenciós que el Tribunal Suprem va tombar-.
A la zona nord de la Terra Alta amb la normativa anterior es van instal·lar 184 aerogeneradors. Produeixen el 25% de l’energia eòlica de tot el país. La comarca representa el 0,16% demogràfic. Amb una cinquantena de nous molinets en tràmit, la mitjana de producció gairebé es duplicaria. Aquest cop, a diferència de la primera fase de massificació, existeix una forta oposició unitària social, econòmica i política. “Des del Consell Comarcal farem al·legacions a tots els parcs que estiguin per fer i es programin a la Terra Alta”, ha remarcat el vicepresident Ramón Jornet. “Tots els partits i ajuntaments, majoritàriament, estem en contra de la massificació i en això estarem treballant”, ha afegit.
Com ha reivindicat l’alcaldessa del Pinell de Brai, Eva Amposta, es tracta d’un “problema de comarca” que ve de molt enrere, amb projectes que pensats fa més de 15 anys. “No presentem unes al·legacions per un tràmit molt concret sinó que volem posar sobre la taula el model eòlic de la Terra Alta”, ha dit Amposta.

Redacció – J. V.

Tags
Mostra més

Articles relacionats

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Close