S’apropa Sant Joan i, el que per a algunes persones és una nit de festa i diversió, per a altres i per a altres éssers vius, és la pitjor nit de l’any. Entitats (AnimaNaturalis, CRAM, FAADA, Fundació Franz Weber, Galgos 112…), periodistes, veterinaris, sanitaris, representants del món de l’espectacle i educadors canins, per iniciativa del programa de ràdio “Animals en les Ones”, han volgut explicar les greus conseqüències de l’ús de la pirotècnia a través d’un vídeo que en tan sols unes hores ha superat les 20.000 visualitzacions.
Segons Aïda Gascón, directora d’AnimaNaturalis a Espanya, “ser conscients que compartim els llocs que habitem amb altres animals, implica fer canvis en els nostres costums”. En els animals, l’ús de pirotècnia pot generar taquicàrdia, tremolors, falta d’aire, nàusees, atordiment, pèrdua de control, por i fins i tot la mort.
Els gossos i els gats solen sentir temor i en cas de fugir poden ser víctimes d’accidents o perdre’s. Les aus reaccionen davant els estrèpits amb taquicàrdies que poden provocar la seua mort. La por als petards és un dels més difícils de combatre perquè es tracta d’un estímul molt desagradable i imprevisible, que es repeteix en el temps sense cap pauta lògica. I el que és pitjor: l’animal no té temps de descans suficient entre cadascuna de les explosions perquè es pugui produir l’aprenentatge necessari per a superar la por.
Es tracta en primer lloc d’una qüestió de sensibilitat de l’oïda. Un so que passa dels 20.000Hz (agut extrem) és inaudible per als humans, però els gossos, per exemple, poden sentir fins 60.000Hz. A això cal afegir que el seu sistema de percepció es basa en l’associació, amb el que un soroll molt elevat que no s’espera es relaciona a un possible perill imminent. En definitiva, senten que la seua supervivència està amenaçada i el seu nivell d’estrès va augmentant fins que els resulta impossible controlar-lo.
Així mateix, també pateixen tots aquells col·lectius necessitats d’especial atenció, com són els menors amb autisme, ancians amb Alzheimer, pacients terminals, persones que pateixen d’agorafòbia i que es poden veure afectades per sorolls forts i imprevistos, sofrint així tremolors i por.
Finalment, cal no oblidar-se que la pirotècnia provoca un elevat nombre d’accidents, augmenta sensiblement la contaminació acústica i que les seues restes embruten i contaminen el sòl i les aigües de mars i rius. A més, l’ús de la pirotècnia està directament relacionada amb l’augment exponencial d’incendis.
Per tot això, amb el llançament d’aquest vídeo de conscienciació insten a la responsabilitat de les persones i sol·liciten a les administracions municipals que imposin una clara limitació en l’ús de la pirotècnia i promoguin alternatives de baix impacte acústic, com ja ho han fet ciutats com ara Parma i Berlín.
Segons Carla Cornella, presidenta de FAADA i portaveu de l’entitat al vídeo “No llencis petards” el missatge és clar: “Cada vegada que tirem un petard o un coet per divertir-nos, algú a prop nostre pateix. Cada vegada que ensenyem als nostres fills a tirar petards com una diversió, estem ensenyant-los que els altres no importen”.
En paraules d’Elsa Jiménez, directora de la Fundació CRAM per a la Conservació i Recuperació d’Animals Marins, “és moment que ens aturem a reflexionar seriosament sobre les conseqüències de les nostres accions sobre la resta de formes de vida de la planeta, i desenvolupem actituds més respectuoses. La nostra diversió no pot suposar mai un patiment per a altres éssers vius. I, obrir una reflexió col·lectiva sobre la pirotècnia i els seus efectes, em sembla un símptoma d’una societat que veritablement pretén avançar cap al respecte i la sostenibilitat”.
Una pirotècnia respectuosa i sense soroll és possible, fins llavors, demanen: “No Tiris Petards”.
Redacció – T. R.
