EbreNotíciesSin categoríaSocietat

L’ADN d’un milicià irlandès podria revelar un episodi inèdit de la Guerra Civil a l’Ebre

El jove historiador de Batea, Aitor Garcia, vol provar l'existència de la Batalla del riu Algars

Redacció (Fran Richart).- Es deia John Finnegan i tenia 26 anys quan el van veure per últim cop, combatent en un turó a la vora del riu Algars amb els seus companys brigadistes del Batalló Mackenzie –Papineau. Era l’1 d’abril de 1938 i els republicans es replegaven del front de Casp. Es calcula que en aquesta retirada van morir més de 3 mil 200 soldats, en un episodi desconegut de la Guerra Civil que el jove historiador de Batea, Aitor Garcia, ha reivindicat recentment en el seu llibre “Introducció a la batalla del riu Algars: la batalla oblidada”.

“Alguns historiadors i crítics no es creien que haguès passat això, i em deien, si va existir aquesta Batalla del Algars, on estan els morts? Així que em vaig decidir a buscar-los”, explica Garcia, qui es va convertir en historiador gràcies a les narracions de la guerra que li feia el seu besavi.

Tancs republicans a Batea, durant l’ofensiva franquista en el riu Algars.

Ja llicenciat en la carrera d’Història, va començar a investigar en els arxius que hi ha a Rússia sobre els Brigadistes Internacionals i va trobar un nom: John Finnegan. Un camarada seu, va deixar registrat un comentari on parlava de Finnegan i de l’últim cop que va ser vist als forts de Millet. Defensant una muntanyeta amb altres brigadistes i sent envoltat per les tropes marroquines de Franco i dels voluntaris feixistes de Mussolini. Amb la seva curta edat, Finnegan ja era un personatge famós al seu comtat natal de Monagan, Irlanda, on havia participat en les joventuts de l’Exèrcit Republicà Irlandès.

Aitor va veure que els personatges i les històries encaixaven i la setmana passada va fer un viatge a Irlanda on va compartir la seva troballa amb altres historiadors, que analitzen el fenomen dels brigadistes amb una òptica nova. Per la seva sorpresa, molta gent de la comarca i familiars del milicià desaparegut van anar a escoltar la seva conferència. Tot i que el republicà irlandès no va deixar descendència, sí que van fer acte de presència els parents dels seus germans.

Ara, els familiars de Finnegan viatjaran els propers mesos a la Terra Alta i Barcelona, per deixar mostres d’ADN en el banc de la Generalitat dedicat a la recerca dels desapareguts de la Guerra Civil. Volen saber si alguns dels ossos escampats per Caseres i Batea, corresponen al del seu avantpassat. De moment, informa Aitor, -qui per cert, té 25 anys-, en un mes i mig de treball de camp, han trobat quatre cossos, tot i que alguns d’ells no es podrà extreure mostra pel seu estat. Tot i això, remarca, els turons de la zona estan plens de fosses comuns encara no explorades.

Serà un jove irlandès i un jove de Batea, separats pel temps, les claus per descobrir un dels episodis més brutals i desconeguts de la Guerra?

 

Tags
Mostra més

Articles relacionats

Un comentari

  1. És apassionant i molt tranquil·litzador veure que encara hi ha gent jove que es preocupa per mantenir viva una part molt important de la nostra Història… Felicitats Aitor !!! per la teva feina i a Imàgina Ràdio per apropar-nos a aquesta notícia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Close