Les aplicacions mòbils tindran un paper destacat en les estratègies terapèutiques
«Es considera que el 80% de les malalties del futur estaran relacionades amb el càncer i les malalties cardiovasculars i degeneratives», augura Ramon Gomis, director dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC. Gomis, que participarà el dimecres 26 de juny en la «eWellbeing UOC Talks, Alimentación, actividad física y eHealth», que la Universitat Oberta de Catalunya organitza a Vigo, adverteix que l’estil de vida de les persones influeix en la incidència d’aquestes malalties.
Així, els experts preveuen un augment de les malalties cardiovasculars, que avui dia són una de les principals causes de mort. La diabetis, l’aterosclerosi, la hipertensió o l’obesitat, totes relacionades d’una manera o altra amb aspectes nutricionals i d’hàbits de son, poden provocar problemes amb el cor i els vasos sanguinis.
A més, les malalties degeneratives com el Parkinson o l’Alzheimer, les patologies relacionades amb la immunitat o amb problemes respiratoris, algun tipus d’al·lèrgies, etc. també es poden veure accelerades per factors mediambientals, com un excés de contaminació, per exemple.
Pel que fa al càncer, en la incidència que pugui tenir hi influeixen factors ambientals, no solament genètics. Eliminar el tabac o reduir la contaminació ambiental i l’ús de gasoil o altres contaminants redueix àmpliament el risc de patir diferents tipus de càncer.
Riscos d’abandonar la dieta mediterrània
Encara que sempre es diu, no deixa de ser veritat: una bona alimentació i una vida activa no solament allarguen la vida, sinó que també la milloren. Així, a l’Estat espanyol «tenim la sort» de tenir una de les dietes més saludables del món, tal com revelen nombrosos estudis científics. «La dieta mediterrània redueix les taxes de càncer, diabetis i malalties coronàries», explica Anna Bach Faig, professora del màster universitari de Nutrició i Salut i investigadora del grup FoodLab de la UOC.
Malgrat això, aquesta experta en activitat física i salut adverteix de l’abandonament creixent de la dieta mediterrània, «per la influència d’hàbits i costums alimentaris forans poc saludables». «L’obesitat es considera l’epidèmia del segle xxi, especialment entre els infants. Les malalties cardiovasculars continuen essent la primera causa de mortalitat, i la síndrome metabòlica i la diabetis mellitus són un problema de magnitud global entre els països desenvolupats. Aquests fets semblen anar en paral·lel a l’abandonament dels hàbits que van situar la dieta mediterrània en l’eix de la longevitat entre els països de la conca mediterrània», insisteix.
L’altre eix fonamental per a viure més i millor és l’exercici. Segons l’OMS, el sedentarisme és un dels principals factors de mort prematura a tot el món. «L’esport és salut», corrobora Anna Bach Faig.L’activitat física moderada durant com a mínim mitja hora cinc dies a la setmana o l’exercici intens durant almenys vint minuts tres vegades per setmana redueixen un 31% el risc de mort. No obstant això, una quarta part de la població no fa prou activitat física, cosa que amenaça la salut d’aquesta població, segons dades de l’OMS. L’Estat espanyol és el quart país més sedentari d’Europa, segons va revelar el projecte EuroHeart II, Dieta, activitat física i prevenció de la malaltia cardiovascular a Europa. L’estudi va mostrar que el 42% dels espanyols més grans de 18 anys no feia cap tipus d’activitat física durant la setmana, enfront del 6% de Suècia o del 7% de Finlàndia.
Una ajuda per a mantenir una vida sana: les aplicacions
Les aplicacions tindran com més va un paper més important en la prevenció i el tractament de les malalties. De fet, els professionals de la salut les prescriuran (alguns ja ho fan) com si fossin un fàrmac. «Les aplicacions poden ser útils per als pacients i per als professionals. Normalment, els pacients no comenten amb els metges les aplicacions que fan servir, perquè consideren que no formen part de l’estratègia terapèutica, però sí que hi estan relacionades. I a l’inrevés: hi ha professionals que recomanen aplicacions que no han estat validades i l’impacte potencial de les quals es desconeix. Així, doncs, hi ha força indefinició sobre què pot anar bé i què no, i queda molta feina per fer», explica Carme Carrion, professora dels Estudis de Ciències de la Salut i investigadora principal de l’eHealthLab de la UOC.
Per a Carrion, el futur de les aplicacions de salut passarà per personalitzar els serveis que ofereixen. Anem cap a una medicina individualitzada, i les aplicacions han d’oferir al seu torn serveis personalitzats per a millorar l’eficàcia: «Avui dia molt poques persones continuen fent servir les aplicacions tres mesos després d’haver-les baixat», diu. «Fa poc que es desenvolupen aplicacions dissenyades per equips multidisciplinaris i no solament per desenvolupadors tecnològics», explica Carrion, i encara queda molt per fer per a augmentar-ne l’eficàcia, com incloure ludificació, crear xarxes socials associades, afegir notificacions personalitzades…
Un altre aspecte important és la validació de les aplicacions de la salut, afegeix Carrion. Així com el protocol per a validar un fàrmac és consolidat i en garanteix l’eficàcia, la investigadora considera que enl’àmbit de les aplicacions que es fan servir per a la prevenció o el tractament de malalties hi hauria d’haver més regulació. En aquest sentit, l’eHealth Center de la UOC treballa en el desenvolupament d’EVALAPPS, una aplicació que permetrà a professionals i pacients avaluar la qualitat de les aplicacions per a controlar el sobrepès i l’obesitat.
Font: UOC
Redacció – J. V. G.
