Espanya s’ha vist afectada recentment per un altre virus que té preocupats als experts: la febre del Nil. Tot i que està cada vegada més present al país i que ha incidit de manera especialment dura a Sevilla, no és tan conegut entre la població. Les Terres de l’Ebre i concretament el Delta de l’Ebre és una zona d’aiguamolls, com també ho és el territori que ha estat afectat per aquesta malaltia a Andalusia.
En una entrevista amb Europa Press, el metge, expert en Malalties Infeccioses i medicina tropical i codirector del Màster de Bioètica en línia d’UNIR, Pablo Barreiro, ha explicat en què consisteix aquesta síndrome febril. “En la majoria dels casos els principals símptomes són d’un quadre gripal, dolors musculars, febre, mal de cap, i fins i tot es pot ser asimptomàtic”.
En aquest sentit, “només entre el 2 i el 5 per cent dels casos presenta símptomes. És una malaltia que passa desapercebuda amb molta facilitat”, ha aclarit el metge. No obstant això, les complicacions d’aquesta afecció poden derivar en situacions més severes. “Dels casos diagnosticats amb símptomes, la meitat ja podria tenir com a complicació una inflamació cerebral o encefalitis”, segons les paraules de Barreiro. Aquests serien, de fet, els casos d’ingressos que s’han donat a Sevilla.
Piscines, maresmes i zones rurals, llocs de proliferació
Aquesta major incidència a la capital andalusa s’explica, segons l’especialista, perquè “probablement les aus autòctones ja estiguin infectades pel virus i hi hagi un reservori animal estable. A més, com més càlida i humida és la zona, més sobreviu el mosquit”. Referent a això, l’expert ha informat que els llocs més comuns de proliferació de l’insecte són zones naturals, piscines rurals o maresmes. La diferència entre el Delta de l’Ebre i Sevilla és que al Delta es realitzen tractaments contra els mosquits i a Andalusia no, i aquest fet podria frenar la seua arribada.
Aquesta febre, com ha anunciat el metge, presenta més riscos per a persones de més edat o amb malalties cròniques com diabetis, càncer o aquelles que requereixen medicació immunosupressora. En el cas dels més petits, les complicacions més dures poden arribar a derivar en una meningitis, segons l’expert.
Prevenció com a millor defensa
Aquesta malaltia transmesa per la picada del mosquit ‘Culex’, arribava al nostre país el 2004 presentant casos principalment entre cavalls. La transmissió entre humans, segons Barreiro, “es produeix per transfusió sanguínia”.
Tenint com a punt de referència els casos als EUA, l’especialista considera que el virus podria estendre per tota la península, “sobretot en els mesos més càlids”.
Per combatre aquesta afecció, Barreiro ha deixat clar que el millor és la prevenció. “Aquest virus és de la família de la Febre Groga, per a la qual ja hi ha vacuna, per la qual cosa seria possible idear una vacuna tenint ja aquest precedent”.
Un altre mètode de prevenció es basaria simplement a evitar les picades de mosquit amb l’ús de repel·lents cada 6 o 8 hores. “Els més recomanables són els que porten una concentració al voltant del 45% de DEET”. Segons ha explicat el metge, “aquest repel·lent s’evapora des de la pell, creant una protecció que paralitza el vol del mosquit quan s’acosta”.
Redacció – J. V.
