La Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) ha publicat la proposta de cabals ecològics per als rius que formen part de les conques de l’Ebre, en el marc de la revisió del Pla Hidrològic de l’Ebre 2021-2027. Per al riu Siurana, la CHE preveu incrementar el cabal ecològic respecte el volum d’aigua que circula actualment fins als 37 litres per segon de mitjana al llarg de l’any. Segons la Plataforma Riu Siurana, suposaria “doblar” el cabal actual, però consideren que és “totalment insuficient” per garantir la recuperació de la vida del riu. De fet, asseguren que són aproximadament “un 15% del que baixaria si no hi hagués el pantà de Siurana”. Amb tot, anuncien que presentaran al·legacions a la proposta de la CHE.
Segons indica Oriol Ponti, membre de la Plataforma Riu Siurana, el pantà de Siurana recull de mitjana 6,3 hectòmetres cúbics (hm3) anuals, mentre que la proposta de la CHE preveu un cabal de 1,17 hm3 per al tram de riu que va des de l’assut on es fa la captació d’aigua per a la infraestructura de la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes, fins a la confluència amb el riu Montsant. Si bé “ara deixen 0,65 hm3”, pels ecologistes amb aquests nous valors “no n’hi ha prou”. Aquests 1,17 hm3 anuals equivalen a 37 litres per segon. Ponti confiava en que “almenys deixarien uns 80 litres per segon”. Per aquesta raó, presentaran al·legacions.
La revisió del Pla Hidrològic de l’Ebre 2021-2027 es troba en el tercer i últim cicle de planificació. En la fase actual s’ha presentat l’Esquema Provisional de Temes Importants que defineix fins a divuit aspectes relacionats amb la gestió de l’aigua. Entre aquests hi ha els cabals ecològics que hi ha d’haver a tots els rius que formen part de la conca de l’Ebre. La proposta es troba en fase d’informació pública i s’hi poden presentar al·legacions durant els propers sis mesos. El procés complet està previst que finalitzi d’aquí un any. Des de la Plataforma asseguren que la lluita per un cabal ecològic més alt no els farà perdre de vista l’objectiu principal de les seves reivindicacions, que és “recuperar la gestió del riu”.
La Taula del Siurana, aturada
De la proposta de la CHE de cabal ecològic en depèn en certa mesura la Taula del Siurana, que es va aturar a mitjans de desembre fins que, precisament, es publiquessin aquests cabals. Amb unes primeres xifres damunt la taula es preveu que es tornin a reactivar les converses, en les quals hi participen l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), el departament de Territori i Sostenibilitat, els regants, grups ecologistes, entitats agràries i representants polítics del Priorat i el Baix Camp. En la darrera trobada però, la Comunitat de Regants va aixecar-se de la Taula “després dels reiterats incompliments en els terminis de lliurament de la documentació de treball”, van indicar.
Efectes del Gloria
Pels ecologistes, “el transvasament del 90% de l’aigua del pantà de Siurana a la riera de Riudecanyes deixa sec el riu Siurana la major part de l’any”. “Mata la vida del riu i provoca problemes d’abastament als pobles i dificultats de rec als agricultors” del Priorat, sostenen. Segons la Plataforma, la falta de cabal fa que el riu estigui brut i, en cas de temporals, la situació s’agreuja.
Això és el que va passar a causa del temporal Gloria de fa unes setmanes. “El riu s’ha desbordat i en molts trams ha malmès camins i conreus”, indiquen. Tot plegat també ha provocat destrosses a la infraestructura de la xarxa de la Mancomunitat del Topograpo, que ajuda a abastir d’aigua els municipis de Torroja del Priorat, Poboleda, Gratallops i Porrera amb aigua del pantà de Siurana. Algunes parts de la infraestructura que estaven enterrades han quedat al descobert i alguns trams estan malmesos.
Font: ACN
