La ceramista invident Natàlia Gual és la protagonista de l’exposició de Nadal del Raval de l’Art de Roquetes (Baix Ebre). Teresa Marta Batalla i Rainer G. Schumacher, responsables del centre, van conèixer Gual i la seva obra a Breda i van quedar fascinats. Després d’un primer intercanvi de peces, l’han convidat a exposar i a elaborar la rajola commemorativa de la mostra nadalenca d’enguany. L’artista descriu la seva obra com a “salvatge i expressiva” i Batalla afegeix que l’artista crea unes peces “potents i enigmàtiques” que la “meravellen”. Gual assegura que manté “un diàleg íntim” amb el fang per crear i que ho fa amb el do de la sinestèsia que li permet sentir “els sons de les textures”. L’exposició es pot veure fins el 5 de gener.
Natàlia és de Viladrau (Osona) i és cega de naixement (1991). Quan tenia set anys, en una fira, va quedar captivada amb una activitat per a nens de tornejar fang. El torn, en canvi, no forma part del seu treball, unes escultures que fa només amb les mans o, com a molt, amb l’ajuda d’un ganivet de cuina per fer quadrícules, trenats i textures. Diu que en les classes particulars que rebia de la professora Susanna Ortega (professora de l’Escola d’Art i Disseny de Terrassa) “era la més feliç del món”, que aquelles hores “no tenien preu”.
El seu professor d’Art de l’últim curs de l’ESO la va animar a estudiar Escultura i Ceràmica a l’Ateneu de Cerdanyola i allà, encara “que no encaixava en aquell ambient” perquè no hi trobava la mateixa passió que ella en la ceràmica, hi va conèixer el seu company Xavier, que l’ajuda en el procés d’elaboració, en aplicar els esmalts, per exemple. Gual remarca que ell està “content i li agrada” la part que fa de la feina, però que remarca que ella és una persona “normal, que vol continuar sent normal”, i que és molt “independent i autònoma”, que va “al seu rotllo”.
CovaDangles i festes d’aniversari
El seu nom artístic és CovaDangles. A ella “li fascina imaginar” que quan els plats de vidre Duralex es trenquen “ho fan en peces amb formes geomètriques que formen coves i per dintre tenen angles amb aquestes formes geomètriques que es converteixen en columnes de Duralex”. De fet, descriu la seva obra com “peces dins de la mateixa peça”, una obra que descriu com a “elegant i expressiva”, d’escultures “úniques i exclusives”, amb les quals no treballa en sèries o temàtiques.
Així i tot, Teresa Marta Batalla, del Raval de l’Art on Gual exposa aquest Nadal, distingeix tres etapes de l’obra de la ceramista d’Osona, una primera “més primitiva” amb formes “menys elaborades i acabats molt interessants” de les peces gràcies al foc, una segona etapa “blava”, i la darrera, escultures de línies verdes “molt elaborades i especials” que Batalla considera “brutals”.
Salvatge i arcaica
La brutalitat és també un dels adjectius que fa servir la ceramista invident. Amb l’adjectiu “salvatge” descriu el seu “peculiar” procés de treball, que no encotilla en formen acadèmiques i “serioses” per executar-lo. “No soc curosa amb les tècniques, tinc les meves personals i no sabria fer-ho d’una altra manera”, defensa.
En canvi, Gual plasma en la ceràmica “delicadesa i trossos de felicitat i amor” que li inspiren, per exemple, festes d’aniversari en les quals mai ha assistit i on reconeix que no hi estaria còmoda. “Serpentines, globus, criatures corrents, pastissos”. “M’ho invento primer i quan creo és quan estic dins d’aquestes festes”, diu.
Gual es declara una “apassionada” del fang d’alta cocció per la “consistència” que aconsegueix, “com una pedra” amb “sonoritat i textura”. La ceramista té la condició de la sinestèsia, que res té a veure amb la ceguesa. Els sons i les textures les veu “entrellaçades”. “Per cada cosa que toco, em sonen sons diferents, que van entrellaçats amb paraules i noms que m’agraden, i aquests noms que m’agraden els interpreto amb pedres que faig i a les peces també es poden veure alguns trossos d’aquests noms que m’agraden”, descriu. “És un món molt complicat d’exterioritzar. Si no es viu… hi ha mil maneres d’explicar-ho”, insisteix.
“Ella expressa el que sent i per això és tan salvatge i potent, tan diferents del que conec”, remarca Batalla. La ceramista del Raval de l’Art reconeix que ella i els seus col·legues clàssics “són més racionals i limitats” perquè “només hi veuen pels ulls”. “Ella hi veu amb els sentiments, amb l’ànima i amb el sentit del tacte”, afegeix.
Batalla també remarca “la llibertat, sense esquemes formats” amb què treballa Natàlia Gual, una creativitat “sense intencions” i oberta a la interpretació individual de cada espectador. “Deixo que quan la gent toqui les peces, li transmetin el que sentin o creguin que és. Són totalment lliures d’interpretar el que vulguin”, ha animat Gual.
Quinze anys de mostra nadalenca
Al Raval de l’Art de Roquetes estan més que satisfets de mostrar l’obra de Natàlia Gual en la seva habitual exposició de Nadal i per a ella “és un honor immens”. Són ja quinze edicions d’una iniciativa que havien dubtat a recuperar enguany, després de dos anys complicats per la pandèmia. Quan van descobrir “la increïble” obra de Gual, no s’ho van pensar dos cops i la van convidar. En la mostra també s’hi exposen les escultures modelades a mà i decorades amb engalbes i àcids metàl·lics de Rainer Schumacher o les peces de ceràmica d’ús i les joies de ceràmica de Teresa Marta Batalla.
També han produït una tirada de 100 exemplars de la tradicional rajola de commemoració de l’exposició, enguany encarregada i creada per la mateixa Natàlia Gual. La rajola solia ser un obsequi que regalaven als visitants de la mostra, però enguany la venen, per la importància de la peça i el valor que té, i per “ajudar la Natàlia”. Els organitzadors estan molt satisfets amb el nombre de vendes de les rajoles i també d’altres escultures de l’obra de Gual que ja s’han tancat en els primers dies de l’exposició, que es va inaugurar el 10 desembre i es podrà visitar fins a la nit de Reis.
ACN
