Després del seu pas pel programa de talents musicals ‘La Voz’ d’Antena 3, l’ampostina Keila Garcia visita Imagina Ràdio per compartir la seva experiència i donar-nos algunes impressions de la gala d’eliminació. Després de l’entrevista, Keila va cantar i tocar per nosaltres ‘Lost on you’. Noemí Alquézar a les preguntes i Keila a la guitarra.
Escolta l’entrevista:
Entrevista transcrita:
Noemí: Doncs bé, tornem a tindre aquí amb nosaltres a l’estudi, després pel seu pas per La Voz
a Keila Garcia. Molt bon dia Keila. I benvinguda. Moltíssimes gràcies per tornar aquí amb
nosaltres.
Keila: Bon dia. A vatros per invitar-me.
N: Bueno, anem a parlar-ne una miqueta de tot plegat, no? Perquè sobretot els que seguim les
xarxes hem vist el boom que ha generat la teva despedida a dintre del programa. Jo vull que
em parlis primer una miqueta de com ho has viscut tu. Què tal l’experiència a dintre de La Voz
amb el teu coach, per exemple?
K: Per a mi, esta experiència ha sigut una experiència molt intensa. És un cúmul de
sensacions… no acabes d’entendre lo que t’està passant i claro, ara sortir i veure’t tot el
rebombori que he provocat, pos me dona més ganes de fer música i de transmetre el que vull
fer.
N: Bueno, Keila explica’ns una mica com és exactament la preparació dels temes per a veure
després, nosaltres el resultat que veiem a dalt de l’escenari.
K: El procés de treball més que res, lo fas a casa. Jo vaig estar assajant un mes tota sola a casa.
Me van passar la base i llavors jo assajava a partir d’allí. Lo que és assajar al plató és molt poc.
Tu assages 15-20 minuts, no més.
N: El tema el vas triar tu?
K: Sí. Tu passes una llista de vint cançons de lo que t’agradaria… llavors ells te donen una opció
i la de “Lucha de gigantes” per a mi, era una cançó que podria tindre molt de joc en lo xelo i la
veu. Si que era una cançó per a mi, potser una mica plana que havia de transformar una mica i
que tingués com esta pujada de menos a més i llavors això, va ser un reto.
N: Lo que te va costar més, no? Fer-te-la teva?
K: Sí, lo que me va costar més.
N: Però, llavors entenc que tot i que el treball majoritari era teu, deu haver-hi algun tipo de
directiu, o no existeix aquesta directiu des de La Voz?
K: Sí, sí. Hi ha gent que es dedica a passar-te els arreglos, parlen en tu, pos això que trobes esta
part del xelo… jo sí que vaig traure lo que són les parts del xelo, van ser composició meua… i
llavors esta gent t’adapta la cançó.
N: Tens llibertat, alhora de poder fer de més o de menos amb aquesta adaptació que
comentaves tu?
K: I tant! Tota esta gent que està detrás que t’ajuda és primordial per al programa.
N: Després, a nivell de companys existeix molta relació entre els companys perquè a plató si
que veiem molta emoció, sobretot per part d’alguns dels teus companys, no? Com si realment
hagués hagut una relació molt intensa; són moltes les hores que compartiu junts?
K: Sí. Són moltes hores i llavors crees este vincle d’amistat… estàs moltes hores esperant, pos
composant en ells, un toca la guitarra, un canta i llavors se crea este vincle, i la veritat és que
en lo meu grup són meravellosos tots.
N: És real això que veiem aquest amor. Creus que segura alguna de les amistats que has fet en
aquest programa?
K: Sí, sí. I tant!
N: Molt bé. Arriba la nit en la que poseu en escena aquest tema; en el teu cas lucha de
gegantes, pel que van dir els coaches el moment va ser impactant, sobretot per a Pablo López i
Antonio Orozco, van ser els dos que es van pronunciar més. I jo et volia fer una pregunta.
Perquè Pablo López en tot moment deia: “¿Y ahora que hacemos, y ahora que hacemos?”. Tu
creus que ells ja tenen una estructura inclús abans de veure la vostra actuació de que és el que
decidiran aquella nit?
K: A mi, me van sorprendre los comentaris de Pablo. El comentari de “nos la vamos a tenir que
quedar” jo crec que este comentari potser no se tindria que haver dit. És com a que jo ja
estava fora del programa; crec que ja estava com a sentenciada. I no sé, no sé.
N: Un cop fora de càmeres Pablo López, el teu coach, ha arribat a fer-te algun comentari?
K: No.
N: No heu arribat a parlar?
K: No.
N: No hi ha una explicació més enllà de lo que veiem en pantalla?
K: No.
N: D’acord. I pel que fa a la sensació que et queda… perquè clar, hi han hagut moltes crítiques,
com el fet de dir: “Bueno, tan ha agradat inclús a Antonio Orozco, si tan ha agradat perquè no
et van robar, al mateix temps?”
K: És algo que jo no li trobo explicació. Però bueno, suposo que és un programa no sé… que jo
no encaixava en alguns àmbits, detalls que ells volien traure i jo no encaixava. Però això no
significa que no tire cap endavant.
N: Clar. T’ho anava a preguntar. Quines expectatives tens? Tu ja vens de cantar, vens de fer
bolos, és una experiència més. Però com ho veus a partir d’ara, és a dir, aquest impàs que hi ha
hagut en La Voz?
K: A mi això, m’ha recarregat les piles a tope. Vore tots los comentaris de la gent d’indignació,
això pos m’ha fet vore que la gent veu la música i creu en l’art i per a mi, això és primordial.
Llavors això és un subidón i un no parar, ara.
N: Fantàstic. Hem parlat de les xarxes, dels teus companys de La Voz, dels coaches, i la teva
família i els teus amics més directes què et diuen davant de lo que ve ara per davant?
K: Que segueixi endavant, que això simplement ha sigut una experiència més que me donigue
força i que és lo que puc arribar a fer.
N: Sabem, com a mínim, tenim una cita que sabem que està: és la de les Festes Majors
d’Amposta que ja s’està anunciant, per totes les xarxes socials. Podrem veure la Keila. Com la
veurem? Amb el violoncel, també? Com et veurem?
K: Me veureu no del típic concert que faig als bars. Serà un concert molt gran, ja estem traient
les cançons; serà un concert de versions, en este cas. Serà en banda, en una banda gran i estic
entusiasmadíssima.
N: I Keila, pel que fa a la música, les noves composicions o bé les que poden acabar en algun
disc. Algun projecte en ment?
K: N’hi ha, n’hi ha.
N: Se sap més o menys quan es podrà tirar endavant, o no?
K: Jo crec que per a finals d’any trauré alguna cosa.
N: Hi veurem la influència de La Voz pel mig o és una cosa que ja venia de temps endarrere?
K: No. Serà tot propi.
N: Molt bé.
K: Són cançons que fa molts anys que estic component, treballant i seran cançons totes
pròpies.
N: Keila en majúscules.
K: Keila en majúscules.
N: Bueno, Keila moltíssimes gràcies per haver-nos acompanyat un dia més. Anirem parlant,
perquè evidentment, volem saber de tu i de tot lo que fas aquí al nostre territori. Bueno, Keila
a diferència de l’altra vegada avui si que has vingut més carregada i t’acompanya la teva
guitarra. Sabem que toques diversos instruments, no? La teva guitarra, que és més còmoda
que el xelo. Què és lo que ens tocaràs, avui?
K: Vull tocar-vos la cançó en la que la gent m’ha conegut la de Lost on you.
N: Amb ella ens quedem gràcies, Keila.
K: A vatros.
