Una de les coses que ha aprés la dreta espanyola, els poders a l’ombra, i la caverna mediàtica de les Eleccions Generals és que presentar-se tres candidatures marcadament conservadores i dretanes estaran 40 anys sense governar. El sistema electoral espanyol aquell que es va crear per a que les dretes manessin tota la vida se’ls ha girat en contra. Un sistema electoral que penalitza el fet d’anar per separats, els partits que tenen la mateixa ideologia.
El fet, és que els poders fàctics s’han posat a treballar i el primer que han decidit és eliminar del mapa electoral ibèric, el partit d’extrema dreta VOX. Així, de cop i volta, els mitjans de comunicació conservadors han deixat de mimar al partit liderat pe Santiago Abascal. De la nit al dia han deixant de riure les seves gracietes i els seus postulats estrambòtics i com no xenòfobs. I és què, de repent aquests mitjans ja no tracten a VOX com un partit populistes sino com un partit d’extrema dreta clar i ras.
Segurament, el partit de Santiago Abascal li queda poc temps de vida, els poders ocults de l’Estat així ho han decidit, després aniran a per l’altre partit conservador, Ciutadans, fins que un altre cop només hi ha hagi un sol partit que representi la dreta espanyola i poder conquerir altre cop el poder de l’Estat. El cert és que aquesta estratègia d’eliminar rivals em recorda aquella lletra de Leonard Cohen, “I take Manhattan”. Una lletra que ens explica que primer prendrem Manhattan i després Berlín. És a dir, primer eliminarem Vox i després anirem a per Ciutadans.
Batiste Forcadell
Des de La República dels Alfacs
