14.3 C
Amposta

Janette Higgins, la filla del “soldat alt”, torna a l’Ebre per homenatjar la memòria del seu pare i de les brigades

L'autora canadenca presenta l'edició en castellà del llibre 'Fighting for Democracy: The True Story of Jim Higgins'

- Anunci -spot_img

El més vist

- Advertisement -

Janette Higgins, la filla del ‘soldat alt’ que va salvar el nen Manuel Álvarez de morir arrossegat per l’aigua i el fang durant el brutal bombardeig de Corbera d’Ebre a finals de juliol de 1938, ha tornat a les Terres de l’Ebre. Ho fa, assegura, per homenatjar el seu pare i reivindicar la memòria de les brigades internacionals, aprofitant la presentació de l’edició en castellà del llibre ‘Fighting for Democracy: The True Story of Jim Higgins’. L’autora canadenca, que durant els últims cinc anys ha donat forma i contrastat els manuscrits que va deixar el seu pare sobre la guerra civil espanyola, ha recorregut alguns dels escenaris on Higgins va viure cruents combats com a integrant de la XV Brigada i, m del batalló Mackenzie-Papineau.

“Bàsicament volia estar aquí per honorar la memòria de mon pare i de la gent d’Espanya”, ha declarat Higgins des del Centre d’Estudis de la Batalla de l’Ebre de Gandesa, on aquest dimarts a la tarda ha presentat la versió en castellà del llibre del seu pare amb el títol traduït de ‘Jim Higgins. Luchando por la democracia. Memorias de un activista canadiense en la guerra civil española’ (Prensas de la Universidad de Zaragoza).

De fortes conviccions socialdemòcrates, Higgins va arribar com a voluntari per combatre el feixisme. L’autora subratlla la proximitat del seu pare amb la gent del país. Recorda que va mantenir relacions amb diversos oficials i el seu mateix intèrpret. Creu que el seu relat particular pot ajudar a conèixer millor els brigadistes i poder explicar “com un soldat d’un altre país viu la guerra i per què hi va venir”. Al front va formar part d’una unitat de metralladores i va rebre instrucció a Albacete. Té dubtes si va arribar a passar per Terol.

El procés ple de “trencaclosques” per confeccionar el llibre, però, li ha servit també per poder conèixer la pròpia vida del seu pare, aspectes que, assegura, “admira”. “No sabíem res del seu passat. No sabíem res del seu passat. Teníem pistes q havia estat a la guerra civil espanyola, de la gran depressió. I li vam dir q ho escrivís”, recorda. Era l’any 1977 i la família el va animar a redactar les seves memòries. El que no sabien és que Higgins havia escrit ja una part molt important de les seves vivències quatre dècades enrere, l’any 1939, del mateix front i durant la retirada. ‘El soldat alt’ va acabar morint el 1982.

No va ser però, just fa ara cinc anys, el 2017, quan la filla va poder-lo llegir els manuscrits i copsar la seva dimensió de la història. Llavors va decidir bolcar-se a ordenar el relat, documentar-lo i contrastar-lo per poder-lo fer públic. Va recórrer a acadèmics, historiadors i fonts documentals que la van ajudar, fins i tot, a descobrir aspectes totalment desconeguts del seu progenitor: fins al punt que havia participat en en operacions militars secretes. “Ell rebaixava sempre el seu paper. Vaig acabar sabent que era membre de la intel·ligència”, revela.

Entre la documentació del comandant del batalló Mackenzie-Papineau, Edward Cecil Smith, ubicats en una biblioteca canadenca, hi havia els escrits de 1939 i set paràgrafs inèdits més. Higgins, que disposava d’una trentena de gravacions en cinta del seu pare on havia anat relatant els fets i fent correccions improvisades, sospitava que havia material perdut escrit des del mateix front. “Eren de l’últim dia de la retirada del 2 i 3 d’abril de 1938”, explica.

Des de la distància, i durant aquests dies des del mateix territori que va patir cruentament el conflicte, Higgins posa en valor el paper de recuperar la memòria històrica, dels “progressos reals” que s’han fet en aquest sentit a l’Estat espanyol. “Això em fa feliç. Se que hi ha molta controvèrsia. És important que hi hagi reconciliació, feta molt curosament. Hi ha descendents dels dos bàndols que encara viuen i han de saber que això és molt humà”, apunta Higgins, sense deixar d’advocar per la “comprensió” i “parlar amb la gent” que va viure el conflicte.

ACN

- Anunci -
- Anunci -

Més articles

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Anunci -

Actualitat

- Anunci -
- Anunci -