Parlem d’un tema que ens interessarà especialment tant a pares com a educadors; avui ens acompanya Idoia Balagué; ella és psicòloga especialitzada en educació.
Noemí: Estem a mitjans de curs ja, hi ha molts dels pares que comencen a sentir aquestes primeres paraules de dificultat d’aprenentatge. En funció què es valora això, no Idoia?
Idoia: Jo sempre dic que no hi ha dificultats d’aprenentatge; hi ha diversitats d’aprenentatge. Hem de tindre en compte que cada nen processa la informació d’una manera diferent, en la qual cosa, fa que si tu intentes que tots els teus nens que processen cada un pel seu compte, passar-los per un aro comú, el resultat és que estos nens, alguns, tindran dificultats d’aprenentatge.
Noemí: Està clar. A què es solen deure aquest tipus de dificultats? Què és el que pot provocar que aquest nen tingui aquesta dificultat d’aprenentatge?
Idoia: Si considerem que les diversitats d’aprenentatge són degudes a que cada nen processa d’una manera diferent, aquestes “dificultats d’aprenentatge” serien degudes a un processament diferent de la informació. Un processament diferent de la informació és normalment, conseqüent potser d’un trastorn com a tal, ja sigue TDHs, ja siguen dislèxies o simplement un fet de desenvolupament; o sigue lo nivell de desenvolupament del nen no ha arribat a l’ítem que esperem i per tant, aquest nen no està preparat per a adquirir este aprenentatge.
Noemí: Com a pares que és el que hem de fer? Quin és el primer pas a fer davant d’una dificultat d’aprenentatge?
Idoia: Abans que res, calmar-nos. Perquè, de fet, hi ha dos punts importants: un és que lo nen és conscient, això no ho hem de perdre de vista, perquè tenir una dificultat d’aprenentatge no vol dir que el nen sigue tonto, al contrari, o sigui són nens llestos i moltes vegades estan per dalt de la mitja del que s’espera.
Noemí: Per tant, no té res a veure amb les capacitats del nen?
Idoia: No té res a veure. Això és important. I per l’altra part, com que aquest nen és llest sap perfectament el que li està passant i sap que li costa, i tenim nens que arriben a casa “ i mama i jo perquè no aprenc igual que els companys? Jo sóc tonto.” O nens que inclús petits. Ara em ve un nen al cap que corria per classe i deia “jo perquè no em puc estar quiet? Jo perquè no em puc sentar?”
Noemí: Ell mateix n’era conscient de les seves limitacions en aquest sentit.
Idoia: Sí, per lo tant, com a pares, crec que lo principal és calmar-nos i demanar ajuda. Demanar ajuda perquè aquest nens, no hem de perdre de vista, que s’estan sobre esforçant, o sigue per a passar per l’aro, que dèiem inicialment, aquest nen necessita fer un esforç superior i necessiten ajuda; tant per part dels professors com per part dels professionals que per això estem.
Noemí: I no ser dramàtics perquè evidentment no vol dir ni que aquell nen hagi de repetir ni que en tot cas es poden buscar altres eines suposo, Idoia per a arribar a final de curs com els altres.
Idoia: Així, és. De fet, los professors en los que jo me relaciono diàriament, en los meus companys, cada dia estan molt més oberts a això, i tots sabem que les dificultats d’aprenentatge, les diversitats d’aprenentatge són evidents cada dia a les aules i el treball s’ha de fer conjuntament escola, casa i professionals. No mos hem d’alarmar, simplement, ens hem de ficar a treballar i anar a ajudar aquell nen per la via que correspon.
Noemí: Molt bé, fantàstic. Bueno, Idoia et convido que setmana rere setmana anem tractant, si et sembla, diferents temes i anem fent-los una mica més coneixedors d’aquelles coses que a vegades ens espanten des del món de l’educació i que tu com a psicòloga, segur que ens aportaràs una miqueta més de llum. Si et sembla.
Idoia: Encantada, estaria.
Noemí: Gràcies i bon dia.
Idoia: A tu.
