De Bon Matí

Idoia Balagué, psicòloga educativa:”Avui ja no es parla de nens amb discapacitats sinó amb diversitats funcionals”

Parlem sobre l'inclusió de la canalla amb diversitats funcionals

Parlem d’un tema que ens interessarà especialment tant a pares com a educadors; avui ens acompanya Idoia Balagué; ella és psicòloga especialitzada en educació.

Entrevista transcrita: 

Noemí: Una setmana més que ens torna a acompanyar la nostra psicòloga especialitzada en
educació, Idoia Balagué. Bon dia i benvinguda de nou, Idoia.

Idoia: Hola, bon dia.

N: Bé, fa uns dies de fet parlàvem d’aquesta diversitat d’aprenentatge, no? De com no tots
som iguals. I de fet aquestes diferències poden arribar a ser tan grans, que en moltes ocasions i
llavors estaríem parlant de diversitats funcionals inclús, no?

I: Sí, Bueno. Les diversitats funcionals igual que l’altre dia vam parlar de les diversitats
d’aprenentatge que feien més referència a les diferents maneres en que un nen pot aprendre;
més funcionals pos farien més referència a les diverses maneres en les que un nen funciona. Ja
sigue més referent a nivell orgànic, a nivell visual, a nivell auditiu, a nivell de moviment.

N: Estaríem parlant per tant, de lo que enteníem com a discapacitats en un moment donat?

I: Sí, bueno. Això és un terme que ja no utilitzem. Ara és diversitats funcionals i lo que entenem
és que cada nen funciona físicament, de manera diferent en lo que abans s’entenia com una
discapacitat a dia d’avui ja no. Són diferents maneres de funcionar.

N: I a l’igual com canvien estes coses també canvia el sistema educatiu alhora d’adaptar-se
precisament, a aquest perfil de gent, no?

I: Sí, així és. Cada vegada l’escola, abans s’entenia més com per a agrupar uns nens per les
seues semblances i ara ja no tenim aquesta visió. Ara, entenem i sabem tots perfectament,
que els nens cadascun són diferents, a nivell d’aprenentatge, a nivell funcional, a tots els
nivells i per lo tant, lo que hem d’intentar és fer cada cop més grups diferents entre ells i no
tots iguals. Els nens aprenen de les diferències i no de les coses que són iguals.

N: Per tant, quan parlem de diversitats funcionals no tenim perquè estar pensant directament
amb escoles d’educació especial sinó, tot el contrari.

I: No, bueno. Això és un tema… clar hi ha nens que segurament segons lo seu grau de
necessitat si que hauran d’estar en una escola d’educació especial però que s’intenta
majoritàriament, és que aquests nens estiguin escolaritzats en una escola d’educació ordinària.
Com a molt lo que fem moltes vegades és una escolarització compartida, en escola ordinària i
escola d’educació especial. Però s’intenta molt adaptar una escola ordinària per a què aquest
nen pugue estar escolaritzat en aquesta escola, abans d’arribar al punt d’escolarització
especial.

N: I d’això, Idoia com es tradueix? És a dir, a la pràctica com una escola ordinària s’adaptaria a
aquest tipus de necessitats?

I: Bueno, lo que hem de fer és tenir en compte les necessitats del nen i ser nosaltres com a
escola los que mos preparem per a què arrribe aquest nen, no? És lo que diem la inclusió del
nen a l’escola i no la integració; la integració seria que el nen s’ha d’integrar en lo grup i no ha
de ser així. O sigue, l’escola ha d’estar preparada per incloure aquest nen. Lo nen no ha de fer
un esforç per a integrar-se ha de ser l’escola.

N: Aquí és on entrarien per exemple, figures com les vetlladores o els vetlladors, vaja.

I: Sí. La figura dels vetlladors escolars és primordial per a una escola inclusiva i ells són los que
acompanyen aquest nen al llarg de l’aprenentatge en una escola ordinària.

N: I s’entén que amb aquest tipus de suports aquell nano podrà seguir el seu ritme i tindre una
evolució dintre de lo que seria l’educació i els diferents nivells com qualsevol altre nano?

I: Claro. Hi ha un tema que és que cada nen pot tindre una adaptació a nivell curricular o a
nivell escolar, en funció de les seues necessitats, però si evidentment, un nen com més
estímuls rebigue més preparat estarà per aprendre, més estimulant estarà i per lo tant, tot lo
que puguem propiciar en aquest nen per aquest costat, pos serà positiu per a ell.

N: Molt bé, Idoia moltíssimes gràcies una setmaneta més per ensenyar-nos una miqueta més
sobre l’educació.

I: Molt bé, merci.

Tags
Mostra més

Articles relacionats

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Et pot interessar...

Close
Close