“Històries de la Mar de l’Ebre” és un cicle de conferències que tracta temes tan diversos com la història, arqueologia, biologia o desenvolupament territorial, sempre amb la costa ebrenca com a eix central. Com cada any es duran a terme quatre ponències a la sala d’activitats temporals del Museu que, enguany, seran els dies 6, 13, 20 i 27 de novembre a les 19:30h.
La sessió inaugural del dia 6 es titula “Els bahriyyün de Tortosa. Mariners, comerciants i ‘pirates’ d’al-Andalus“, i serà a càrrec de Joan Negre. Negre és doctor per la Universitat Autònoma de Barcelona, especialitzat en Història i Arqueologia del món islàmic medieval. Ha treballat a Barcelona, Terra del foc i Siena, amb diverses investigacions i publicacions nacionals i internacionals. Actualment és el cap del Servei Municipal d’Arqueologia de l’ajuntament de Gandia i director del Museu Arqueològic de la capital de la Safor. Arran del seu últim llibre, “En els confins d’al-Andalus“, Negre ens presenta una conferència summament interessant sobre l’estil de vida dels pescadors andalusins de la costa tortosina.
El dia 13, Germán Arias ens porta la conferència “Salvaments a la Mar de l’Ebre. Causes i bones pràctiques per evitar-los”. Arias és llicenciat en dret per la universitat de Màlaga, i amb estudis a la Universitat Laboral i la Escuela nautica pesquera de Cadis. Ha treballat com a inspector de vaixells de càrrega amb la International Transport Workers Federation, i és patró de Salvament Marítim. Ha realitzat salvaments per tota la costa peninsular, inclús rescats de pasteres a l’estret de Gibraltar. L’augment del turisme nàutic ha fet augmentar les situacions de risc, pel que les seves paraules pretenen ser una crida a la prevenció i a les bones pràctiques durant qualsevol activitat marítima.
Amaia Aguirre serà l’encarregada de realitzar la ponència del dia 20 titulada “Els recursos marins a la prehistòria”. Aguirre és investigadora doctoral del laboratori d’arqueozoologia de la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha participat en excavacions de jaciments prehistòrics d’arreu, com La Cueva de Nerja (Màlaga), El Cierro (Asturies) o La Garma (Cantàbria). Les seves línies de recerca són la gestió i consum de recursos marins, i els efectes de les societats productores d’aliments sobre l’economia de caçadors-pescadors-recol·lectors. La seua participació es presenta com la primera purament arqueològica i sobre la prehistòria del nostre cicle de conferències.
Finalment, i com ja és tradició, l’IRTA dóna punt final a les Històries de la Mar de l’Ebre. El dia 27, els investigadors Margarita Fernández i Ignasi Gairin seran els responsables d’explicar un projecte totalment innovador de cultiu de cloïsses. “Alternativa al cultiu de l’arròs en terres salinitzades del delta de l’Ebre: projecte FITOGEL“, és una activitat cofinançada pel FEMP que té la finalitat de cultivar cloïsses en camps d’arròs per pal·liar els efectes d’espècies invasores com el cranc blau.
Així doncs i com cada any, Històries de la Mar de l’Ebre pretén explicar els diferents aspectes que conformen la identitat de la costa de l’Ebre reunint, en sessions amenes, al públic amb els experts de cada àmbit per donar a conèixer el nostre patrimoni marítim.
Aprofiteu l’oportunitat d’escoltar als diversos especialistes i aprendre moltes coses que de ben segur us sorprendran. L’activitat compta amb totes les mesures de seguretat sanitària, i requereix inscripció prèvia per aforament limitat a museudelamardelebre@gmail.com.
Redacció – J. V
