Humana Fundación Pueblo para Pueblo, organització que des del 1987 promou la protecció del medi ambient mitjançant la reutilització del tèxtil i duu a terme programes de cooperació a l’Àfrica, Amèrica Llatina i l’Àsia, i també d’ajuda local al territori més proper, ha recollit 189 tones de tèxtil usat a les Terres de l’Ebre durant el 2019 per a donar-les una segona vida mitjançant la reutilització o el reciclatge.
El 2019, els donants van dipositar la roba, el calçat, els complements i el tèxtil de la llar que ja no utilitzaven als contenidors de color verd de la Fundació. El servei de recollida selectiva del tèxtil és gratuït i representa un estalvi per als municipis adherits.
Allà on la recollida selectiva ha registrat les millors dades és:
- Amposta 57,6 tones
- Sant Carles de la Ràpita 41,5 tones
- Deltebre 28 tones
- L’Ametlla de Mar 19,5 tones
- Roquetes 16,8 tones
Les tones recuperades per la Fundació equivalen a 426.000 peces de roba la gestió de les quals implica un doble benefici: el primer és ambiental, perquè en redueix la generació de residus i contribueix a la lluita contra el canvi climàtic. La reutilització i el reciclatge del tèxtil durant l’any passat van representar un estalvi de 601 tones de CO₂ a l’atmosfera. Un estudi de la Comissió Europea indica que per cada kg de roba recuperat i no incinerat es deixen d’emetre 3,169 kg de CO2.
El benefici social consisteix en la creació de llocs de treball inclusius, estables i de qualitat: Humana genera un lloc de feina indefinit per cada 36.000 kg de tèxtil recollits. D’altra banda, els recursos obtinguts es destinen a projectes socials: amb més de tres dècades d’activitat, 2,5 milions de persones s’han vist involucrades als programes de desenvolupament als països del Sud de la mà de contraparts o socis locals. Durant aquest període, la Fundació ha destinat més de 31 milions d’euros per a la formació de professors de primària, l’impuls de l’agricultura sostenible o la lluita contra el VIH/SIDA, entre altres accions de cooperació.
Una gestió amb visió d’economia circular
“Agraïm la confiança i la solidaritat dels ciutadans”, assegura Àgata Soler-roig, responsable de la Fundació a Catalunya, que afegeix: “Humana contribueix a fer més sostenible el sector de la gestió de residus amb una visió d’economia circular, ja que introdueix de nou la roba a la cadena de valor, genera recursos amb un impacte social positiu, crea ocupació verda i sostenible, incideix en l’àmbit local i promou la millora de les condicions de vida de les comunitats més desfavorides gràcies a programes de cooperació al desenvolupament”.
Soler-roig recorda que el 2025 tots els municipis de la Unió Europea hauran d’establir una recollida separada per al residu tèxtil, “la qual cosa millorarà sense dubte la baixa taxa de separació en origen, que no arriba al 12% a Catalunya”. “Des d’Humana aplaudim la tasca dels que promouen la recollida selectiva de roba. Som davant d’una oportunitat i un gran repte per a donar una empenta definitiva a la gestió apropiada d’aquest recurs, fidels a la jerarquia de residus i a un model econòmic circular, on prevalgui la prevenció i la reintroducció del tèxtil a la cadena productiva, perllongant-ne el cicle de vida”, afegeix.
Els reptes per al 2020 i les dades de l’ARC
El primer dels objectius de Fundació Humana a Catalunya és augmentar el nombre de punts de recollida a l’espai públic per a facilitar-ne les donacions i millorar els registres de la recollida selectiva del residu tèxtil el 2020. Segons dades de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC), els residus tèxtils representen el 4,11% del total de residus municipals (163.478 tones el 2018). Els gestors autoritzats a Catalunya van recuperar 19.051 tones de residu tèxtil municipal, és a dir: només se’n recull l’11,7%.
Cada català genera 22 kg de residus tèxtils anualment però només se’n recuperen selectivament 2,5 kg. La resta són residus tèxtils generats que van a parar a la fracció resta (i posteriorment a un abocador). Segons l’ARC, representen uns costos directes per a les administracions públiques d’uns 29 milions d’euros anuals.
El segon gran objectiu per al 2020 és que el sector disposi d’un sistema homogeni d’informació que permeti conèixer de manera transparent quan residu tèxtil es recupera, es reutilitza, es recicla o s’elimina a Catalunya. “La transparència en la traçabilitat en tota la cadena de valor és fonamental, com també ho és explicar clarament la destinació dels diversos fluxos de residus”, assegura la responsable d’Humana, “l’existència d’indicadors fiables és clau per al funcionament i la credibilitat del sistema, també per oferir confiança a la ciutadania”.
La destinació de la roba usada
Les peces dipositades als contenidors d’Humana tenen dues destinacions: prop del 90% es tracta a la planta de preparació per a la reutilització de l’Ametlla del Vallès (Vallès Oriental) i la resta es ven a empreses de reutilització i reciclatge. La destinació de les peces tractades és:
- El 52% es prepara per a la reutilització: el 13% es destina a les botigues de moda sostenible d’Humana a Catalunya i el 39% s’exporta, principalment a l’Àfrica, per a ser venut a preus baixos i generar-hi recursos per a la cooperació al desenvolupament.
- El 37% es troba en un estat que no en permet la reutilització i es ven a empreses de reciclatge perquè elaborin altres productes (mantes, aïllants o draps per a la indústria d’automoció).
- El 2% són residus impropis (plàstics, cartons, altres) que es posa en mans de gestors autoritzats corresponents.
- El 9% s’envia a un centre de tractament de residus per a disposició final: són productes que no es poden reutilitzar, ni reciclar ni valorar energèticament.
Redacció – V. Ll. S.
