NotíciesOpinió

Fora el glifosat de l’Ebre!

Quan són utilitzats pels tractaments fitosanitaris en agricultura, el seu compost es filtra en el sòl i l'aigua, contaminant els cultius

El Parlament Europeu va decidir renovar per cinc anys més el permís per utilització del glifosat a tot el continent. En aquesta votació, es deia que la prohibició seria immediata per l’ús no professional i l’eliminació professional es faria de manera gradual fins al 2022. Espanya és un dels països que més glifosat empra i pel que sembla el recolzarà fins al final. Catalunya, a causa de la gran agricultura intensiva, en consumeix molt. L’herbicida està en la llista de substàncies 2A que són probablement carcinògens per les persones, amb el principi actiu de l’herbicida Round-up que causa impactes ambientals desastrosos, doncs està dissenyat per matar plantes i vegetals de manera indiscriminada. Quan són utilitzats pels tractaments fitosanitaris en agricultura, el seu compost es filtra en el sòl i l’aigua, contaminant els cultius i deixa’n residus en el que mengem o bevem. Per això el principal grup de risc són els agricultors. El control de les males herbes correspon al perjudici econòmic que provoquen amb el cultiu que es vol aplicar.

Al Baix Ebre, el sector primari és un dels més importants amb més de 35 mil hectàrees llaurades d’oliveres, fruiters, vinya o herbacis amb la pesca i la ramaderia. Els herbicides són un component important en aquesta lluita de les males herbes, és per això que es veuen tan sols de color gris, estèrils i compactats, incapaços d’aguantar vida sigui animal o vegetal amb alts continguts d’aquests. Aquests cultius proliferen molt a la conca del riu Ebre, una mala combinació on els nitrats i sulfats arriben a la llera del riu per filtració, contaminant les aigües superficials i soterrades i dels més d’onze rius que hi desemboquen. Hi ha zones crítiques com la llacuna de Gallocanta, els Ports o el mateix Delta de l’Ebre, on  les aigües tenen excessos de nutrients que són un risc per les captacions d’aigua de boca d’alguns municipis. És a dir, que tenim l’Ebre, un dels rius més contaminats del país, que afecta la biodiversitat tant animal com vegetal del riu i si no ho aturem serà una mort anunciada atesa la gravetat dels fets.

Els mètodes alternatius per la gestió i control de les males herbes són tèrmics, manuals o mecànics. S’estan utilitzant amb gran eficiència en països de la UE. Juntament amb els herbicides no sintètics, fets d’àcids acètics o hidrofosfats naturals, molt biodegradables i que no tenen efectes nocius per la salut o el medi ambient.

Millorant el sòl es poden controlar molt més les males herbes per fer el cultiu sostenible,  sense el verí del glifosat. Però per aplicar aquests mètodes s’ha de tenir una bona consciència. Primer sobre els seus efectes nocius, ja que les alternatives naturals i sostenibles s’han de treballar més i ens poden replantejar tota la feina que fins ara s’ha fet. Seria bo que les administracions locals, si volguessin, fessin pedagogia dels productes nocius com el glifosat i ensenyar les alternatives que hi ha. Si no comencen, no podrem fer fora els verins. Pensem-hi i actuem-hi.

Tags
Mostra més

Articles relacionats

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Close