Lleida va recordar un any més les víctimes del bombardeig del 2 de novembre de 1937 en l’ofrena floral i acte commemoratiu davant l’escultura “Dignitat, memòria i vida”, on hi havia l’edifici del Liceu Escolar, que simbolitza i fa al·lusió a un dels atacs més mortífers de la Guerra Civil. El batlle de Flix, Francesc Barbero, va acompanyar el paer en cap, Miquel Pueyo, qui va presidit l’ofrena floral amb una àmplia representació de la Corporació Municipal i autoritats locals, així com d’un exalumne i supervivent dels fets, Jordi Quílez, i familiars de les víctimes.
Després del relat de l’historiador d’art i treballador municipal, Oriol Bosch, per contextualitzar els fets de fa 85 anys, l’alcalde de Lleida els va descriure també de barbàrie sobre la ciutat, amb avions militars feixistes que van bombardejar Lleida i van provocar la mort a mig centenar d’alumnes i alguns professors, que en el moment del bombardeig es trobaven a les aules.
El 2009 el plenari lleidatà va aprovar instituir la data del 2 de novembre com a Dia del Liceu Escolar, en record del bombardeig d’aquesta institució educativa el 1937. Per això, va afegit Pueyo, es fa aquest acte de memòria i per recordar quins són els valors de la democràcia i la llibertat davant les amenaces del feixisme.
El batlle de Flix, Francesc Barbero, va ser convidat a l’acte perquè ambdues poblacions, Flix i Lleida van quedar unides per un atzar dramàtic aquell 2 de novembre. Com va explicar, hi ha documents històrics i testimonis que indiquen que l’objectiu inicial era la fàbrica electroquímica de Flix, però les condicions meteorològiques van obligar els atacants a modificar els plans i van descarregar sobre la ciutat de Lleida.
Francesc Barbero va manifestar el sentiment de “deure de compartir aquesta commemoració i dol per aquests fets”. El batlle va assegurar que “aquesta tragèdia és la nostra” pels fets que haurien pogut patir i va condemnar la barbàrie i la maldat que representa el bombardeig en un centre educatiu.
L’acte va comptar amb una actuació musical i escènica per part d’alumnat de les escoles municipals. D’una banda, l’alumne de violoncel del Conservatori Municipal, Hugo Herraiz, ha interpretat “El Cant dels Ocells”, de Pau Casals. Alumnes de l’Aula Municipal de Teatre van fer l’acompanyament escènic. Enguany, l’Escola d’Art Municipal Leandre Cristòfol es va sumar als actes de commemoració del bombardeig. Una hora abans de l’ofrena floral, alumnes i professors es van reunir al vestíbul de l’escola, mentre pels altaveus del centre sonava l’alarma, acompanyada del so de bombardejos aeris.
Boira i núvols van fer que no fos possible descarregar sobre l’electroquímica i Lleida passà a ser l’objectiu de l’aviació feixista italiana. Amb l’agreujant que, en venir els avions del sud i no de l’oest, on era el front, les alarmes antiaèries de la ciutat no van sonar. pic.twitter.com/UQ5Gc1SmZK
— Francesc Barbero i Escrivà (@francescbarbero) November 2, 2022
Liceu Escolar
El Liceu Escolar de Lleida va ser creat l’any 1906 pel gran mestre i pedagog Frederic Godàs, juntament amb altres col·laboradors de gran vàlua personal i professional, com Antoni Sabater o Humbert Torres, entre altres. Va ser la primera escola lleidatana inscrita dins el moviment de l’Escola Nova catalana. El Liceu va tenir diferents ubicacions fins que el 31 d’agost de 1913 es va inaugurar l’edifici definitiu, a l’avinguda de Blondel, davant l’escultura que avui el recorda.
El dia 2 de novembre de 1937 nou avions Savoia-Marchetti S.M. 79 de l’aviació feixista italiana van bombardejar la ciutat de Lleida, un dels atacs aeris més mortífers de la Guerra Civil Espanyola, juntament amb els de Guernica, Durango o Granollers. En l’ofensiva contra la població civil van morir més de dues-centes cinquanta persones.
Una de les bombes va caure de ple en un dels costats de l’edifici del Liceu Escolar, derruint-lo per complet i provocant la mort de mig centenar de nens i alguns professors, que en el moment del bombardeig eren a les aules del Liceu Escolar.
El mateix dia del bombardeig del 2 de novembre de 1937, un grup de periodistes que es dirigien a Barcelona des del front d’Aragó, van rebre la notícia que Lleida havia estat brutalment bombardejada. Entre ells, s’hi trobava el fotoperiodista Agustí Centelles (València, 1909 – Barcelona, 1985) -avui en dia, considerat un dels pioners del fotoperiodisme modern al nostre país-, que en arribar a la ciutat va realitzar un extens reportatge gràfic sobre els efectes del bombardeig. Algunes de les imatges preses a Lleida per Centelles es van difondre internacionalment i actualment han esdevingut una icona de la Guerra Civil Espanyola i de la història del segle XX.
El 2 de novembre de 2017 es van complir vuitanta anys del tràgic esdeveniment, motiu pel qual, per commemorar els fets, es va mostrar per primera vegada a Lleida el reportatge complet del bombardeig dut a terme per Centelles, uns dels testimonis gràfics més importants dels fets que han arribat fins als nostres dies. L’exposició al Museu d’Art Jaume Morera estava formada per 70 fotografies en blanc i negre a partir dels negatius originals d’Agustí Centelles conservats al Centro Documental de la Memoria Histórica (Salamanca) del Ministerio de Educación, Cultura y Deporte.
Redacció
