Els World Esports Games (WSG) que la setmana vinent se celebren a Tortosa, estan organitzats pel Comité Sportif International du Travail (CSIT), una entitat que té les seves arrels en el moviment de l’esport obrer europeu, nascut al principi del segle passat sobre la base de les idees d’igualtat i solidaritat en l’esport. Per indagar en aquest origen, la Unió de Consells Esportiu de Catalunya (UCEC) aprofita la celebració dels WSG a la capital del Baix Ebre per presentar l’exposició ‘L’esport popular a Catalunya. Història d’un Somni’, que es podrà visitar a l’Aula Didàctica del Museu de Tortosa, del 2 al 7 de juliol.
La mostra fa un recorregut per l’esport popular del segle XIX i XX a Europa, amb una atenció especial a les singularitats del cas català. La consolidació de l’esport modern al final del segle XIX va coincidir amb l’ascens al poder de la burgesia capitalista i el triomf de la cultura il·lustrada liberal. Per això, la major part de competicions oficials van deixar de banda les classes treballadores, que no van poder participar d’aquest procès perquè el seu horari laboral no ho permetia, ni disposaven d’instal·lacions accessibles ni de prou poder adquisitiu. Però als anys vint del segle passat va sorgir l’esport popular, una visió apartada de la competitivitat que promovien les federacions oficials esportives, de la mercantilització i consolidació de l’esport com un espectacle públic de masses. Aquest nou moviment volia democratitzar l’esport com a eina de desenvolupament, obrir-la a tothom, especialment a sectors marginats com la classe treballadora i les dones.
L’OLIMPÍADA POUPLAR DE BARCELONA
Catalunya, l’esport popular va adquirir una destacada consciència social i catalanista. Els seus promotors es van aplegar en l’anomenat Moviment d’Esport Popular Català, creadors el 1936 del Comitè Català pro Esport Popular (CCEP), els organitzadors de l’Olimpíada Popular de Barcelona el juliol del mateix any.
Els principals promotors del moviment eren, a grans trets, seccions esportives d’entitats culturals i recreatives, clubs d’esports de base i, en tercer lloc, centres obrers i casals de partits polítics. A Barcelona hi participarien una vintena llarga de delegacions d’estats com França, Suïssa o el Canadà; de nacions sense estat com Catalunya i el País Basc; regions com Alsàcia i Lorena; ciutats com Alger i Orà; i col·lectius de jueus, italians i alemanys exiliats de les dictadures feixistes. De fet, l’Olimpíada Popular de Barcelona es va plantejar com la contraposició als Jocs Olímpic de Berlín, tutelats pel règim nazi.
A Barcelona, la delegació internacional més important fou la francesa amb uns 1.500 participants. Uns 500 eren esportistes de federacions oficials i un miler de la Fédération Sportive et Gymnique du Travail (FSGT). Però amb l’esclat de la guerra civil espanyola —just el dia que començaven els les jocs— en va frustrar la seva celebració. Una minoria d’atletes, fins i tot, es van sumar als combats.
L’esport en mans del franquisme
La victòria franquista trencà la dinàmica de l’esport català modern. El seu funcionament privat, democràtic i plural quedava enterrat. El nou règim assumia un control absolut utilitzant-lo per a la causa de l’adoctrinament ideològic i espanyolització del territori. Les entitats del moviment català van desaparèixer. A la mort del general Franco, sorgeix de nou a Catalunya un moviment social que impulsa arreu del territori l’esport escolar. I en aquest marc es creen els Consells Esportius per promoure un model basat en l’esport popular, a l’abast de tothom, sense exclusions, per formar una ciutadania responsable, fomentar hàbits saludables i promoure un entorn on jugar i participar sigui més important que competir.
L’any 1994 naixia la Unió de Consells Esportius de Catalunya (UCEC) com a organisme que aglutina, coordina i representa els 45 consells esportius catalans. Les activitats programades pels consells esportius apleguen al voltant de 500.000 esportistes, infants i joves en edat escolar en 80 modalitats diferents. En un nou pas en la difusió de l’esport popular, per a tothom, la UCEC va impulsar el 2018 la primera edició dels Jocs Populars de Catalunya, oberts als majors de 16 anys. Aquest fet, juntament amb l’organització dels World Sports Games a Tortosa suposen un salt endavant en la implantació de l’esport popular a Catalunya.
Signifiquen la continuïtat històrica de les activitats esportives populars de l’any 1936, del reconeixement de l’Olimpíada Popular i del Comitè Català pro Esport Popular així com el començament de la materialització d’un somni de País de l’esport com un dret de tota la ciutadania. Un homenatge a la Fédération Sportive et Gymnique du Travail (FSGT)
La Fédération Sportive et Gymnique du Travail (FSGT) és una de les entitats històriques en l’esport obrer, que participarà en els World Sports Games a Tortosa i que havia l’any 1936 ja havia de participar en l’Olimpíada Popular de Barcelona. Per això, en el marc dels World Sports Games, la Unió de Consells
Esportius de Catalunya (UCEC) ha programat un homenatge las francesos, amb una cerimònia que se celebrarà dijous 4 de juliol a la tarda a la sala d’actes del Col·legi Sagrada Família de Tortosa.
__________________________________________________________
Museu de Tortosa (Av. Felip Pedrell, 3-5). Aula didàctica. Del 2 al 7 de juliol. Horari: de dimarts a divendres, de 10 a 13,30 h. Dissabte, de 17 a 19,30 h. Diumenge d’11 a 13,30 h
Fitxa Tècnica de l’exposició:
Textos: Andreu Caralt (Terra Enllà, estudis i experiències). Disseny: Estudi Jordi Caralt. Direcció: Oriol Gracià i Esther Benet (Bluverd Comunicació)
