Societat

Experts en fake news proposen crear una comissió nacional per a evitar els rumors falsos per internet

Les fake news s'estenen més ràpidament que la veritat: un rumor fals per ciutadà

 

Entre l’1 de gener i el 31 d’octubre d’aquest any, les fake news polítiques publicades als Estats Units van superar els 158 milions de visites a Facebook, cosa que equival a més d’un «rumor fals» per ciutadà amb dret de vot. Són dades del darrer estudi de l’organització activista internacional Avaaz, la qual afegeix que les pàgines oficials del Partit Demòcrata i del Partit Republicà van ser vistes tres vegades menys —van tenir 59 milions de visites— en aquest mateix període. Les xifres confirmen el que altres estudis ja havien evidenciat: les fake news s’estenen amb més rapidesa que la veritat. En concret, tenen un 70% més de probabilitats de ser reproduïdes, segons un estudi recent del MIT.

Les dades recollides a l’Estat espanyol tampoc no són encoratjadores. El I Estudi sobre l’impacte de les fake news a l’Estat espanyol va revelar que el 60% de les persones enquestades pensava que sabia detectar les notícies falses, quan en realitat només el 14% les sabia diferenciar.

Què es pot fer davant d’aquesta situació que pot tenir conseqüències greus? Per a Hervé Falciani, l’enginyer de sistemes conegut pel paper que va tenir en l’escàndol de Swissleaks, i un dels assistents al cicle de debats «Líders», organitzat per la UOC el dia 12 a Sevilla, una possible solució seria crear «una comissió nacional d’accés a la informació, que regularia i protegiria el dret de la informació, evitant els monopolis dins dels canals de difusió». Es tractaria d’un organisme semblant a la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència, però en l’esfera d’internet. «Amb aquesta comissió es podria impedir que plataformes com ara Facebook saturessin amb una mateixa propaganda una població determinada, amb intenció de fer que es voti un candidat o per influir en el fet que no es vagi a votar i d’aquesta manera guanyi un altre», explica fent al·lusió al cas Cambridge Analytica.

Les notícies falses arriben a les persones adequades

El nombre de notícies falses o descontextualitzades no deixa de créixer. Les desinformacions són protagonistes indiscutibles de l’actualitat diària, especialment en època d’eleccions. Però, a més, s’incrementen progressivament, any rere any. Ho revela The Global Disinformation Order: 2019 Global Inventory of Organised Social Media Manipulation, elaborat per l’Oxford Internet Institute, que assegura que les campanyes de desinformació han augmentat els darrers anys, de manera que si el 2018 es van registrar a 48 països, aquest any ja n’afecten 70.

En realitat, els rumors o notícies falsos són tan antics com la història de la societat. La novetat és que internet ha canviat les regles de joc. I en opinió de Pablo Lara, professor dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC i també assistent al debat «Líders», part de l’èxit de la viralització de les fake news està en el fet que els missatges arriben a les persones indicades.

«Amb l’entrada d’internet i de nous conceptes que no manejàvem antigament, els patrons de comunicació s’han modificat», explica Lara. «Fins ara hi havia un emissor, un receptor i el canal, que era neutral. Però ara el canal arbitra, i això pot tenir una sèrie d’impactes. Gràcies a l’algorísmica pots rebre recomanacions d’un contingut que s’assembli a aquell amb què treballes a la xarxa. Per això la notícia falsa troba patrons de gent que la pot consumir, que és el que interessa perquè és el trànsit el que manté vives aquestes plataformes», assenyala Pablo Lara.

Internet és una de les raons que expliquen que la desinformació, les mitges veritats o les fake newss’estenguin amb aquesta rapidesa. Però també hi ha altres factors que contribueixen a l’èxit d’aquests missatges, i és que reforcen les creences d’un alt percentatge de receptors. «L’alt impacte s’explica perquè aquests missatges ajuden a relatar d’una manera fàcil i còmoda la pròpia veritat en què un creu», explica el professor de la UOC. «Si jo defenso que el sucre és dolent i m’arriba un missatge amb una imatge d’uns ratolins que han mort per atipar-se de sucre, la meva reacció serà: “Has vist? El sucre és dolent”. El missatge, sigui cert o no, ens dona la raó d’una manera acrítica, sobretot si va acompanyat d’una imatge. Llavors, el receptor pot dir: “No ho dic jo, ho diu aquesta fotografia”».

Font : UOC

Tags
Mostra més

Articles relacionats

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Close