EbreNotícies

Ester Cunill: “Vaig decidir anar a Londres quan em vaig interessar per temes de gènere”

Ester Cunill Serralvo, és psicòloga i ara està estudiant un Màster sobre la violència de gènere a la Universitat de Goldsmiths d’Anglaterra. Quan és a Catalunya la seua residència és el Baix Ebre.

Joan Cunill.- Fes una presentació de “Lo que callan mis ojos”.

Ester Cunill.- El llibre és un projecte personal sorgit dels meus viatges, la gent es mou, es relaciona amb els altres però ningú sap realment que sent la persona que té al davant. Dins el caos de la societat moderna els sentiments son traslladats a segon pla. La idea que generalment no solem donar importància al que sentim em va despertar la necessitat de construir artísticament un projecte per acceptar aquests sentiments, les emocions positives o negatives perquè tot forma part de nosaltres com individus però també com a comunitat perquè les emocions son col·lectives i compartides.

JC.- Parla de la il·lustració.

EC.- La va fer un gran amic meu al qui vaig proposar el projecte i si va apuntar a la primera. Em va preguntar quina idea tenia per començar a dibuixar. A l’hora d’explicar com visualitzava la il·lustració de la portada el títol em va sorgir de cop.

JC.- Una frase que defineixi el llibre.

EC.- El títol defineix bastant la idea del llibre. Però si n’hagués de dir un altre, seria “Tot lo viscut en prosa”

JC.- Si han sentit identificats els lectors.

EC.- Si, més del que pensava, ja que moltes persones que l’han llegit han començat escriure el que senten i a compartir-ho.

JC.- És una lectura universal, no distingeix sexe ni edat.

EC.- No crec que les emocions i els sentiments tinguin gènere és per això que tothom si pot sentir identificat, el maco de l’art és que sent pot fer una interpretació personal.

JC.- A partir de quina edat el recomanaries.

EC.- Pot arribar a un públic bastant ampli i el recomanaria a partir dels 13 anys.

JC.- Perquè l’Editorial Circulo Rojo.

EC.- Quan vaig decidir publicar estava una mica perduda i no sabia ben bé on anar així que em vaig deixar aconsellar. Un cop em vaig posar en contacte amb ells els i va agradar el material i vàrem decidir treballar junts en aquest i els que puguin venir.

JC.- Perquè el Màster a Anglaterra.

EC.- Vaig decidir anar a Londres quan em vaig interessar per temes de gènere, ja que aquests son tractats amb profunditat i hi ha moltes institucions on aprendre i crear una bona base amb la qual poder treballar amb dones vulnerables i amb persones LGTBIQ+.

JC.- T’agradaria treballar a Scotland Yard.

EC.- No se sap mai on pots acabar però si, és interessant i s’hauria de potenciar el tema, tenir personal especialitzat en gènere per poder tractar amb garantia els conflictes des d’un altre àmbit molt més respectuós.

JC.- On es pot comprar el llibre.

EC.- Es ven per AMAZON. Super pràctic i no pagues despeses d’enviament.

Redacció – J. C.

Tags
Mostra més

Articles relacionats

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Close