NotíciesOpinió

Escaig

Qui va tenir la idea que els anys, a més de definir el cicle complet de les estacions, també portarien el compte de l’edat de les persones?

Benvolguda lectora: em queden dos anys amb un dos a les desenes. O el que és el mateix: estic a dos passos de la trentena.

És aquella edat: guanyo més diners però segueixo anant just; em sento un xaval però ai, que demà matino; segueixo sent alumne però cada vegada més, professor; no estic lligat a res però hem de fer un raconet.

Criatura per a uns, viejo per als altres, comencem a entrar al limbo de l’existència entre el cel de la infantesa i l’infern de la vellesa; o entre l’infern de la infantesa i el cel de la vellesa, ara no t’ho sabria dir.

Crec que els anys que portes al planeta no són tan importants per a tu, que sempre estàs dins el teu cos ocupat de no morir-te, sinó que ho són de cara enfora. Què s’espera de tu cada hivern que passa.

Tot i que, pensant-ho bé, no tornaria ni boig a fa cinc anys, o deu, o vint. I, naturalment, tampoc m’agradaria saltar-me els anys que venen! Podria ser ara l’època més dolça de la meua vida? O la més amarga? Com ho puc saber, si no puc comparar-la amb la que vindrà? Si és així, com puc aprofitar-la? Espremo cada hora amb l’energia que tinc o em relaxo amb la pau que potser s’acabarà? Crec que això de les eleccions (en tots els sentits), els humans ho portem fatal. Perquè cada cosa triada comporta milions de coses no triades, i d’aquí naixen les crisis. I així es guanyen la vida els psicòlegs.

No tinc ni idea de com encarar el futur, ni si sóc capaç d’entendre i recapitular el passat.

Només sé que ara mateix fa una brisa suau, tinc la gata estirada a la falda i comença a sortir un sol que fa olor de primavera.

Mostra més

Articles relacionats

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Close