14.3 C
Amposta

Es presenta el llibre biogràfic de l’escultora de Tortosa Cinta Sabaté

El més vist

La Regió Sanitària Terres de l’Ebre podria encapçalar el desconfinament a Catalunya

El ministeri de Sanitat nega que hagi acceptat la petició de la consellera de Salut, Alba Vergés, perquè Catalunya utilitzi les regions sanitàries i...

La recollida de cirera comença a la Ribera d’Ebre amb millors previsions que l’any passat

La recollida de la cirera, que obre la campanya de la fruita dolça a la Ribera d'Ebre, ha començat amb retard per les pluges...

La Regió Sanitària de les Terres de l’Ebre és la menys afectada pel coronavirus de tot Catalunya

Les Terres de l'Ebre són la regió menys afectada pel coronavirus de tot Catalunya. La baixa densitat de població ha beneficiat el territori ebrenc...

L’ICS Terres de l’Ebre crea una Unitat domiciliària per recollir mostres per a PCR

La Gerència Territorial de l’ICS a les Terres de l’Ebre, arran de la COVID-19, ha constituït la Unitat de Recollida de Mostres, integrada per...
- Advertisement -
- Advertisement -

Les escultures de Cinta Sabaté s’identifiquen fàcilment. L’artista tortosina dóna vida a figures femenines en argila, guix o bronze de formes arrodinides, amoroses, amables i exuberants, de gestos subtils que metaforitzen sobre el fet de ser dona i la maternitat, els seus temes més representatius, però també sobre les emocions i els paisatges.

A còpia de treball, de constant esforç que potencia les qualitats innates de l’artista, Sabaté és una referència de l’art català contemporani i que compta amb un notable catàleg d’obres guardonades i reconegudes. Ara, per conèixer la persona i l’artista, la professora Núria Gil Duran ha escrit la biografia “Cinta Sabaté Querol, una dona escultora”, publicada en la col·lecció Gent Nostra d’Onada Edicions i que es presentarà el pròxim dijous 19 de desembre, a les 19 hores, al Museu de Tortosa.

En les pàgines del llibre, Núria Gil ens convida a un passeig per la vida de Sabaté, nascuda a Tortosa l’any 1946. Hi tracta l’ambient familiar que va afavorir la vocació artística des de ben menuda, la formació a l’Escola d’Art tortosina i els primers moviments dins dels cercles culturals de la ciutat en la dècada dels anys 60. Posteriorment, la biògrafa pren les paraules de l’escultura per evocar l’etapa d’estudis superiors a Barcelona en la facultat de Belles Arts, l’Art del Llibre, l’Escola Massana i el Reial Cercle Artístic. A l’acabar, Sabaté pren la decisió de retornar a les Terres de l’Ebre i es dedica a l’ensenyament artístic en diversos centres educatius de Tortosa i Amposta. L’il·lustrador Ignasi Blanch, alumne seu, recorda les classes de l’artista com “un paradís necessari en una etapa d’adolescent insatisfet, i alimentaven el meu afany de créixer i esdevenir professional del dibuix i la il·lustració”.

Aquesta tasca docent s’ha combinat amb la creació de noves peces escultòriques que han enriquit el patrimoni artístic i que s’han pogut gaudir en mostres i exposicions, tant individuals com col·lectives. En l’annex fotogràfic que tanca el volum figuren algunes d’elles, com ‘Dona’ (1982), ‘Mediterrània’ (1984), ‘Maternitat’ (1992) o ‘Mare’ (2017). L’escriptora Zoraida Burgos, en el llindar de l’obra, exposa que “són una sola dona, forta, tendra i alhora poderosa, i són dones, mares, amants, soles, confidents, treballadores del camp, adoratrius del sol i de la lluna, mediterrànies, caminants, acollidores”. Ara, amb el llibre “Cinta Sabaté Querol, una dona escultora” també coneixem la dona que les ha fetes possibles.

La biògrafa

Núria Gil Duran és doctora en Història de l’Arti llicenciada en Geografia i Història. És professorade Ciències Socials a la Universitat Rovira i Virgilii al Departament d’Educació de la Generalitat deCatalunya, gestora cultural i comissària d’exposicions. Investiga sobre l’art i el patrimoni, els artistes ebrencs del segles XIX, XX i els contemporanis, amb una mirada especial als escultors.El llibre s’emmarca en la col·lecció Gent Nostra amb la qual l’editorial Onada ha publicat biografies de personatges contemporanis rellevants de les Terres de l’Ebre, com el pintor Frederic Mauri, els escriptors Francesca Aliern, Gerard Vergés i Manuel Pérez Bonfill, el ceramista Joan Panisello i l’arxiver Jesús Massip.

Redacció – N. A.

- Anunci -
- Anunci -

Més articles

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Anunci -

Actualitat

Alcanar Ràdio estrena nova web per arribar a tota la població

Alcanar Ràdio, al 107.5 de l'FM, estrena nova web amb l'objectiu de fer arribar tots els seus continguts a la ciutadania. La pàgina, que...

[VÍDEO] La televisió mexicana es fa ressò de la ultramarató de l’Ebre, l’UltraEbre Swim Marathon

David Alcolado, del CN Madrid Moscardó, es va imposar en la novena edició de l'UltraEbre Swim Marathon, finalitzant el recorregut dels 30.830 quilòmetres, entre...

Salut crida a no relaxar les mesures en trobades socials a l’Ebre, origen dels brots més preocupants

El nombre de casos positius per covid s'ha doblat a les Terres de l'Ebre des de l'aixecament de l'estat d'alarma. De 335, el 20...

La construcció d’obra nova creix un 10% fins al juliol a l’Ebre i el Camp malgrat la Covid-19

El sector de la construcció de la demarcació de Tarragona afirma que "ha aguantat" l'activitat durant els set primers mesos de l'any malgrat el...

El brot de Móra la Nova-Tivissa-Móra d’Ebre i de 3 municipis més acumula 24 positius

A les Terres de l'Ebre un dels brots de coronavirus que hi ha actius en data 6 d'agost és el brot de Cambrils –...
- Anunci -
- Anunci -