El dictamen final de la Comissió d’Investigació del Projecte Castor ha estat aprovat pel ple del Parlament amb els vots dels grups del Govern –Junts per Catalunya i ERC-, amb el suport d’En Comú Podem i la CUP. D’aquesta manera, la cambra catalana reclama al govern espanyol que depuri responsabilitats en el procés de concessió de les autoritzacions i execució del magatzem de gas submarí causant de més d’un miler de terratrèmols i que ha costat més de 3.000 milions d’euros. Els grups de l’oposició han criticat que la transacció del dictamen entre JxC, republicans i comuns hagi deixat fora les seves propostes, en alguns casos compartides. Formacions com PSC i C’s han donat suport a punts concrets. El PP ha votat en contra en tots els casos.
Un any i 40 compareixences després que es posés oficialment en marxa l’única comissió d’investigació institucional impulsada per investigar l’escàndol, el Parlament l’ha tancat aquest dimecres al migdia amb l’aprovació d’un dictamen molt crític amb el projecte, els seus precursors empresarials –amb el grup ACS de Florentino Pérez al capdavant- i les administracions que li van aplanar el camí. Ho ha fet amb la presència a la cambra de representants de la Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia, que ha liderat la lluita social contra el magatzem de gas submarí, i de l’Ajuntament d’Alcanar.
El debat final previ a la votació de les conclusions, fruit d’una transacció prèvia entre Junts per Catalunya, ERC i En Comú Podem, ja ha servit per anticipar que la resta de grups de l’oposició s’hi posicionarien en contra, amb excepcions en punts específics, per als quals han demanat el vot diferenciat. Només la CUP, que tampoc havia participat en l’acord de grups sobre les conclusions, ha acabat donant suport total al text definitiu. Finalment, el gruix del dictamen ha estat aprovat per 74 vots a favor i 56 en contra.
De nou, ha sortit de nou a relluir el “matrimoni entre certes empreses constructores del govern espanyol i els poders de l’Estat”, com ha recordat el diputat republicà, Lluís Salvadó, que ha qualificat el projecte com un dels “majors escàndols socials, polítics i econòmics” dels últims anys. “Avui per avui, ningú a la presó i encara s’espera que el Tribunal de Comptes obri un expedient”, ha insistit.
Des de Junts per Catalunya, la diputada ebrenca Mònica Sales ha posat l’accent en les incompareixences d’alts càrrecs així com ministres i exministres del govern espanyol, com l’actual titular per la Transició Ecològica, Teresa Ribera, o l’exministre d’Indústria del PP, José Manuel Soria, per donar explicacions sobre el cas. “L’administració havia de garantir que tot es fes correctament”, ha emfasitzat, tot recordant que ni PP ni PSOE “ho van fer”, fet que evidencia “l’opacitat i la no col·laboració institucional” de l’executiu espanyol.
Una concessió sense concurrència pública a una empresa sense recursos ni experiència en el sector, “regalant” a Florentino Pérez el projecte. Des dels Comuns, Lucas Ferro ha qualificat el Castor d’un “projecte típic i característic del capitalisme d’amiguets”, gràcies a una planificació energètica no basada en les necessitats de la societat sinó en “l’afany de lucre”, sense preparar el terreny per a les energies renovables, que ha permès “socialitzar pèrdues i localitzar guanys”. “Per a la resta de la ciutadania, tot han estat pèrdues”, ha subratllat, tot reclamant que “cal garantir que cap euro públic serveixi per rescatar aquest projecte” així com que els responsables empresarials assumeixin el desmantellament.
Suport de la CUP
Tot i lamentar que les seves propostes tampoc hagin estat incloses en el dictamen final transaccionat, la CUP ha acabat votant finament a favor de totes les conclusions. La diputada Maria Sirvent ha posat sobre la taula les grans contradiccions d’un sistema que permet a ACS cobrar 1.350 milions pel Castor en temps rècord, acord anul·lat posteriorment pel Constitucional, mentre grans elèctriques es neguen a assumir a Catalunya 30 milions per casos de pobresa energètica . “El projecte Castor és malversació, corrupció, tràfic d’influències, delictes ambientals, supòsits reconeguts d’autocontractació, compra de voluntats, canvi sobtat de límits marítims. Sí, es van canviar per facilitar les coses a la màfia”, ha reblat Sirvent. “No és un cas puntual: és un cas sistèmic”, ha tancat.
En contra de forma majoritària al dictamen, s’ha pronunciat el grup del PSC, amb l’argument que la seva construcció “no obeïa a un interès espuri” i responia, en aquell moment, a les necessitats de planificació energètica de la Unió Europea i formava part, fins i tot, del Pla de l’Energia de Catalunya del Govern, segons ha recordat el portaveu socialista, Jordi Terrades. Els socialistes han demanat votació separada pel punt que proposa aprofundir la recerca per evitar nous fets similars i ha posat en valor la decisió del govern espanyol de tancar definitivament i desmantellar les instal·lacions, que amb 127 a favor i només tres en contra, del PP, és el que més suports ha aconseguit.
Competència qüestionada
Més taxatiu en contra del dictamen s’ha mostrat el diputat de Ciutadans Francisco José Domínguez. Ha posat en dubte la capacitat del Parlament de debatre i investigar un cas en el qual no tindria competència i està en tràmit judicial. Amb tot, ha palesat “algunes alegries”, en el sentit que el text celebri les decisions del Tribunal Constitucional d’anul·lar els pagaments pel Castor a càrrec dels consumidors i la mateixa indemnització que li va donar el govern del PP. “Però les sents s’han de respectar totes i no només les que agraden”, ha retret. Segons C’s, algunes de les conclusions s’han basat en “opinions” que reforçarien “tesis prèvies” i considera que s’ha volgut utilitzar el cas per “culpabilitzar el govern espanyol i Espanya mateixa”.
Per últim, el PP ha estat l’únic grup que ha votat tots els punts del dictamen en contra. El seu portaveu, Santi Rodríguez, que pràcticament no va fer acte de presència a les sessions de la comissió, ha qüestionat també la competència del Parlament a l’hora d’investigar el cas, tot assegurant que no és competent per citar membres i alts càrrecs d’altres governs o controlar la tasca d’altes administracions. ” Les conclusions que presenten són com les de l’endemà d’un partit de futbol perdut: tothom faria millor d’entrenador. Tothom diu que no podia funcionar, que se sabia que era una conxorxa planetària per beneficiar el Real Madrid”, ha ironitzant, tot recordant també que la planificació energètica de la Generalitat encara preveu el projecte Castor per abastir tèrmiques de cicle combinat.
Font: ACN
