- Advertisement -
Rapitenc Sense Filtro és un personatge anònim nascut a Twitter al 2017. El tuitaire comenta l’actualitat del territori amb una visió estereotipada. Actualment ja compta amb gairebé 4.000 seguidors i és un dels tuitaires més seguits de l’Ebre. Avui, Rapitenc Sense Filtro ha volgut mostrar la seva part més personal a la redacció d’Imagina Ràdio:
-Com va nèixer el personatge de “Rapitenc Sense Filtro”?
Lo personatge neix abans de les eleccions al parlament de Catalunya del desembre de 2017, i després de tots los fets de l’octubre i el novembre d’aquell any i ve de la necessitat de poder expressar públicament tot el que pensava de tot el que estava passant a Catalunya en aquells moments de tanta tensió sense tindre cap possible represalia per part de l’empresa en la qual treballava en aquell moment, i que era una important empresa d’àmbit nacional amb seu a Madrid. O sigui que bàsicament podem dir que l’anonimat és una obligació per a desmarcar les opinions polítiques del meu nom a les xarxes socials, ja que la gent no n’és conscient a vegades, però allí es queda tot guardat i són una font d’informació perpetua sobre un mateix per a qui vulgui saber més de nosaltres.
-Imaginaves tenir tanta repercussió?
Sincerament no. A més jo no genero un contingut que busqui agradar a tothom. Dic coses que penso o me venen al cap en un moment donat i ja està. Ho faig per xalar jo, i mira, no t’he d’enganyar, és agradable que hi hagi gent que li agradi lo que dius, però la veritat és que mai ha sigut una preocupació per a mi. Per a mi al principi va ser una mica una sorpresa, ara ja hi estic acostumat.
– Creus que als tortosins o ampostins poden saber greu els teus comentaris?
Hi ha tortosins i ampostins que sé que s’ofenen en les meves bromes i ho puc entendre en part, però crec que la majoria ho agafen com a lo que és, un humor estereotipat i basat en la rivalitat geogràfica. No he dit mai: Tots los de X poble són uns Fillsd… llavors ho entendria, evidentment, però crec que faig un tipus de bromes que com deia busquen l’estereotip, que no necessàriament ha de ser una realitat palpant. També faig moltes bromes d’este tipus del meu poble i m’agrada quan me les fan a mi, però cadascú veu la vida d’una manera.
– Amagar-se sota una identitat falsa facilita poder dir el què penses sense pors?
Ja ho he dit abans, en l’àmbit polític sí. Sembla mentida que el 2021 estem així, però expressar la teva ideologia públicament pot comportar conseqüències. Al nivell de les bromes que faig, no, de fet si estic a qualsevol lloc en persona puc fer les mateixes bromes i són això, bromes i no passa res.
-Com definiries la teva critica social?
No sabria què dir-te, la veritat. Jo sóc així. A mi me surt natural. Diuen que sóc sarcàstic. No ho sé. Al final lo que està clar és que quan alguna cosa m’agrada la dic i quan no m’agrada també. Jo penso que los ebrencs tots som una mica així i especialment els rapitencs. Després cadascú té lo seu toc personal per a expressar-se…
-A quin o quins twitters ebrencs segueixes o recomanes?
M’agrada seguir a gent del terreno. Gràcies a twitter he conegut gent fantàstica com Salva lo Falduko, i xiquets en un talent increïble com Berti o Emepé, a part de gent compromesa en lo territori o causes socials com Rai López, en qui s’ha parlat molt que tenim pique però que al final lo conec i és un bon tio i podem dir-mos alguna animalada, però hi ha un respecte. i Moltíssims més, m’agrada llegir a Dani Forcadell, Miguel Alonso, Jaume Vidal, Brian Cutts o molts altres, i me sento molt injust per no poder nomenar-los a tots o per què ara no me venen al cap.
-Els trolls són una arma social i politica contra el poder establert?
Penso que i en els anys ho anirem veient encara més. Tant val que siguin trols com gent que va a cara descoberta, però per al poder és difícil silenciar a la gent a les xarxes socials i qui primer ho ha captat han sigut les grans empreses, per això avui dia un influencer pot guanyar tants de diners com un futbolista. És un món molt interessant que encara està una mica verge i on encara no existeix un poder establert, potser per això preocupa molt a alguns.
-Faries els mateixos comentaris si es posés nom real a la identitat de Rapitenc sense filtro?
Si, ja ho he dit, en lo polític no m’agrada deixar lo meu nom al costat de certs comentaris, en lo més banal, no tindria cap problema. Però repeteixo, si ara m’asseus a una taula cara a cara en 10 persones que no conec i surt qualsevol tema jo parlaria tal com penso.
-Et sentes un referent a l’Ebre o només un simple Twitter?
Jo no pretenc ser un referent de res, la veritat. Només vull ser jo mateix. És evident que potser per a algú ho pugui arribar a ser perquè és innegable que arribats a n’este punt qualsevol cosa que dic pot tenir una mica de repercussió, però és que ni m’ho plantejo. Tinc xarxes socials per a dir lo que penso i sobretot, per a xalar.
-Quines inversions demanaries als representants ebrencs?
Més que inversions concretes jo demanaria als polítics que se posen al lloc de la gent a qui representen. A vegades tinc la sensació que com més amunt estan, més desconnectats estan del dia a dia de la gent que els vota. A partir d’escoltar al poble sabrien ells quines són les inversions que s’han de fer. Al final, si un arriba a un càrrec de responsabilitat, és perquè tonto no és (no sempre, ojo) i hauria de saber decidir lo millor.
-Donal Trump ha fet més bé o més mal al Twitter?
Trump ha fet mal. Trump va provocar en los seus comentaris a xarxes socials que hi hagi una violació al estat de dret del seu país quan los seus partidaris van assaltar lo capitoli. S’ha de ser una mica més responsable quan te segueixen tants de milions de persones, no pot actuar així una figura d’esta importancia. És lo que comentava que les xarxes socials encara son territori verge i a mesura que passen coses anem descobrint-ne d’altres.
-Quina és la piulada que ha tingut més exit?
Sincerament no sabria dir-te quina és la meva piulada en més èxit (si entenem per exit los impactes, claro). Ne recordo una al principi que va tenir 100 Rts o algo així i me semblava una locura, i deia que los reis mags a Deltebre arribaven de nit i pel riu igual que les llanxes de haxix.. però després n’hi ha hagut d’altres de moltissims més impactes com la de la pintada a la Foradada, però sincerament, no m’hi fixo gaire.
-Creus que twitter viu en una realitat paralela?
No crec que Twitter sigui una realitat paral·lela, al final la gent que escriu a Twitter és la que me creuaré ara quan baixaré al gos o després quan aniré al supermercat. I la gent parla de les coses que li agraden, li desagraden i li preocupen i les que el fan feliç. Evidentment gent rara n’hi ha sempre… però jo crec que és més realitat paral·lela l’Instagram per exemple, on la gent només penja les coses bones de la seva vida com si fos perfecta i després van a queixar-se a Twitter o al grup de whatsapp dels amics que no para de pujar la llum o que la mar es menjarà la caseta que tenen al Delta.
-Amposta té platja si o no?
Amposta no té platja, home. O sigui, per papers si, però ni ells mateixos la senten com a seva. Només has de veure que quan volen anar, tots fan cap aquí a La Ràpita que els ho queda més prop o al Trabucador, que és rapitenc. Algun no deu saber ni on estan los Eucaliptus.
-Última pregunta: Com som una ràdio músical, quina diries que és la cançó que més et representa i perquè? (o la teva preferida)
No te sabria dir una cançó. No depen ni del dia, depen del rato que m’agafes. Estic molt conectat a la música i m’és impossible, així que te diré la que estic escoltant ara mateix mentre et constesto estes preguntes, que es “LA COPA DE EUROPA” de LOS PLANETAS. Un himne de 9 minuts i mig.
Redacció- Xavi Llambrich
- Anunci -
