Just fa una setmana sortia a la llum un capítol del programa First Dates produït
per Mediaset on va participar una noia ampostina anomenada Lupe, de trenta-cinc
anys. First Dates és un concurs de parelles televisiu on deu desconeguts que han passat
prèviament un test de compatibilitat se sotmeten a una cita a cegues en un escenari
que figura ser un restaurant.
Quan va ser el torn de l’ampostina, Lupe va descol·locar a tots els presents amb la
seva energia característica.
Com va sorgir la idea de presentar-te a First Dates?
No tenia previst presentar-me al programa, sóc una persona que es mou per impulsos.
Un dia vaig veure un anunci que invitava a apuntar-se al càsting i així ho vaig fer, no
m’ho vaig pensar.
Vas passar per algun procés de selecció?
Sí, el meu va ser molt ràpid. Vaig gravar un vídeo presentant-me i l’endemà ja es van
posar en contacte amb mi i ho van organitzar tot. Va ser molt professional.
El programa es grava a Madrid no? Una vegada al programa que vas pensar?
Si, es grava a Madrid, allí està el restaurant de First Dates. Un cop allí no vaig pensar
res, simplement em vaig deixar portar, vaig ser tal com sóc en tot moment. Vam
passar-nos-ho molt tots els que estàvem allí presents. Vaig sentir-me “como pez en el
agua”.
Eres conscient del revolt que tindries després de l’experiència?
Sincerament si, perquè sent de la manera que sóc sabia que d’això se’n parlaria. N’era
conscient plenament.
Com van reaccionar les persones del teu entorn en veure’t?
Després de veure les reaccions de la gent crec que això em va facilitar la via a què la família s’ho prengués millor. En canvi, els amics s’ho van anar passant d’uns als altres i van estar en contacte amb mi en tot moment.
Després de la cita, com ha quedat la relació en Amadeo?
Ha, ha, ha, la millor part. Seguim parlant, s’ha quedat una mica tocat pobre, però tenim
bona relació. Està previst que tornéssim junts a algun reality. Però estic una mica
atabalada perquè ell ha volgut córrer molt i sóc d’atabalar-me ràpid, però és un xic molt
simpàtic i calladet com jo volia.
Quines expectatives tenies?
Abans d’entrar al restaurant estava molt nerviosa. M’esperava alguna cosa estranya.
Per haver demanat un xic lleig pensava que es quedarien en mi. Vaig estar en molta
tensió. Quan vaig veure a Amadeo, doncs.. Me’l vaig imaginar tan tant… Que no el vaig
trobar tan tan..
Tanto barco para tan poco marinero…
Em va fer molta gràcia, però al cap i a la fi, potser tenia raó, Ha, ha, ha.
Com has encarat les crítiques?
N’hi ha hagut de molt bones, però també de molt dolentes. Al principi m’afectaven una
mica, però ara ja no els hi dono importància. Crec que tothom tenim una sensibilitat
que no mostrem, però que al cap i a la fi tots tenim.
Algunes crítiques, deien que t’havies begut tota l’aigua dels gerros dels
restaurants que hi ha des de Sant Jaume a Madrid.
Sento dir-vos que sóc així. No em fa falta alcohol per ser alegre. A més, no vam beure
més que una copa de vi en tot el sopar. És la meva manera de ser. Si algú necessita
alcohol per a ser alegre o simpàtic, igual té un problema.
Podeu veure el vídeo sencer aquí.
Redacció- X. Ll
