La periodista xertolina Laia Viñas Abadie (Xerta, 1997) ha resultat guanyadora del Premi Documenta amb ‘Les closques’, una novel·la que ha estat guardonada en modalitat ex-aequo. Amb la història de l’Arnau i la seva filla, Viñas ens atraparà en un relat de retrobaments del qual el jurat n’ha destacat “la maduresa literària i la complexitat narrativa”. ‘Les closques’ s’ha publicat a L’Altra Editorial, aquest mes de març.
Qui és Laia Viñas?
No sé com em definiria, professionalment estic dins del món del periodisme i des d’aquí puc tractar molts temes que m’interessen, i la lectura i l’escriptura també m’ho permeten
Per què creus que escrivies més a l’institut que a la carrera?
Començar a escriure Les closques va venir donat perquè tenia un buit en relació amb això, sentia que no estava escrivint gaire i vaig començar a fer-ho pel meu compte.
Com ha sigut el procés d’escriure “Les closques”?
El procés ha durat uns dos anys i mig, al principi anava fent quan em venia de gust o quan tenia més temps lliure. L’últim any va anar més de pressa perquè la història ja havia agafat prou forma i va ser més fàcil, i el confinament em va servir per ordenar-ho tot i començar a reescriure.
D’on et va vindre la idea d’escriure sobre el retrobament d’un pare i una filla?
M’interessen les relacions entre les persones, siguen d’amistat o familiars, com en aquest cas. Jo no sé com és retrobar-se amb un pare o amb un fill després de tant temps i vaig voler explorar-ho amb la ficció.
Per què vas decidir situar l’obra al Delta de l’Ebre? Veus reflectida la teva infància en ella?
El delta és un indret que en molts aspectes és idíl·lic perquè és un paratge natural preciós, però als anys 50 0 60 que és quan passa la infància de l’Arnau era també un lloc difícil per viure-hi. L’he situat aquí perquè podia relatar la duresa i la bellesa. Jo no sóc del delta i la meva infantesa i la del protagonista són radicalment diferents, no tenen res a veure.
De Xerta al barri de Gràcia, quin canvi, com ho vas viure?
Com tothom que marxa, t’hi has d’adaptar, però tampoc és un gran canvi. Ho fa molta gent d’aquí i aprens a viure entre dos llocs.
Les closques són com la simbologia de l’obra, no?
Les closques són elements físics que trobem al llarg de la novel·la, però també reflecteixen una mica tot el viatge vital de l’Arnau.
Quin seria el teu missatge per a les persones que encara “no han sortit de la closca”?
No crec que sigui ningú per a donar missatges, en el cas de l’Arnau ell surt de la seva closca particular, que és la seva zona de confort, el delta, i viu en diferents llocs que li permeten créixer.
Fa relativament poc vas començar un projecte professional anomenat apropebre.cat. Com va sorgir la idea i que diries que defineix a “A prop Ebre”?
A Prop és un projecte periodístic d’un grup de joves ebrencs que volem fer valdre el territori, explicant-ne l’actualitat, però també parant atenció a les històries personals de la gent que ens envolta i que potser no valorem prou.
Redacció- X. Ll
