Idoia Balagué, psicòloga en dos centres educatius de les Terres de l’Ebre, ens parla aquesta setmana, de la mà de Noemí Alquézar, sobre què fer quan a un nen/a li entra una rabieta.
Escolta l’entrevista:
TRANSCRIPCIÓ:
Noemí: Una setmaneta més que ens acompanya Idoia Balagué. Bon dia Idoia.
Idoia: Hola, bon dia!
Noemí: Psicòloga especialitzada en educació i a més, avui venim a parlar de per què els
nens es porten malament. Quina gran pregunta!
Idoia: La gran pregunta.
Noemí: Jo crec que sí. Que això, crec que no hi ha pare que en un moment donat no ens
l’haguerem plantejat.
Idoia: Així mateix. I sobretot lo que me pregunten molt és per què? Per què a casa és un
i per què al cole és un altre.
Noemí: Perquè això passa moltíssim! Perquè per exemple, hi ha nens que a casa són
tranquils i et venen els professors “i és que al cole no para, sempre està burxant” o tot el
contrari.
Idoia: O al revés, exacte!
Noemí: És arribar a casa i dius “escolta al cole et portes bé, no?”
Idoia: Així mateix.
Noemí: I això per què passa, Idoia?
Idoia: En principi els nens se porten malament en qui ells tenen més vincle;
en qui se senten més segurs, no? En qui tenen més confiança: hi ha la mare, el pare,
l’àvia o un cuidador.
Noemí: O sigui que acaba rebent el que més confia amb el que més… anava a dir
s’estimen poder, no seria la paraula però, amb qui més pròxim se senten, no?
Idoia: Exacte, sí. Un nen experimenta, perquè la forma de créixer dels nens és
experimentar; necessiten saber el que està bé, el que està malament, on està el límit; que
em passa si faig això, que em passa si faig allò… i ho fan provant i normalment, en qui
proven és en qui se senten més segurs.
Noemí: O com a mínim amb qui no tenen tantes pors de les conseqüències, poder, no?
Idoia: Sí, potser sí. O en qui saben que la conseqüència sempre anirà acompanyada de…
de la contenció, de “t’estimaré igual”.
Noemí: Clar. I això ho fan conscientment, o no? Perquè a vegades, per exemple, tu
imagina’t els típics nens que els deixem amb els avis. I representa que el nen s’ha
portat súper bé tota la tarda i de cop i volta, arribo jo a buscar el crío i allà la comença a
liar en un momentet. Això ho fa conscientment, el nen?
Idoia: Bueno, aquí se sumaria una altra part que és la part de “les crides d’atenció”.
Segurament, si el nen ha estat en los avis tota la tarde i de cop arribes tu, a vegades, em
diuen “és que quan lo vaig a buscar és arribar jo, i se lia la catàstrofe”. Clar,
probablement, quan arribes tu lo que vol és acaparar la teva atenció. Un nen petit no sap
la manera correcta d’acaparar l’atenció. Moltes vegades aquestes conductes són una
mica “mira’m estic aquí”.
Noemí: Per tant, hem d’entendre que amb això que li diem “portar-se malament”
sempre hi ha un per què al darrere.
Idoia: Sempre hi ha un per què. Jo dic molt a les mares la pregunta del millón que és:
“Què guanya el nen en aquesta conducta, no? Què està guanyant?”. Un pare
m’explicava fa uns dies, que la nena s’havien sentat a taula i la nena no
volia dinar. Deia “No vull i no vull i no vull i no vull” i va començar una lluita “me’n
vaig de casa, me’n vaig de casa”. “Me’n vaig de casa” hi ha una edat que és molt típic.
“I me’n vaig de casa” i lo pare me deia “jo estava fent una força per no aixecar-me de la
taula” la nena va anar a l’habitació, trau la maleta i entrava a la cuina “mira vaig a
marxar de casa, eh?” els pares en un esforç molt gran per no dir res van deixar la nena.
La nena surt pel passadís, obre la porta i va tancar la porta. Es van quedar tots “Que ho
ha fet, que ho ha fet”. Pos bueno, en tres segons la nena va entrar a la cuina es va
asseure a taula i va començar a menjar… clar, no li estava servint de res la conducta que
estava fent; no guanyava res.
Noemí: Per tant, una de les primeres coses a fer, no sé si estaràs d’acord, Idoia, seria
plantejant-se quan davant d’una mala conducta, plantejant-se què està buscant, no?
Idoia: Sí, què està buscant, què està guanyant i llavors donar-li o intentar donar-li per
un altre costat.
Noemí: Per no entrar en competència directa que aquí no guanyem res.
Idoia: Exacte! No, a més, hem de tindre súper present que al moment que està la
conducta o l’emoció en explosió, més val no entrar en lluita. Això s’ha de fer
posteriorment.
Noemí: Bueno, mira està molt bé. Per tant, pregunta:” reflexionem què es el que vol
aconseguir”, no? I amb això ja des d’aquí podrem plantejar-ho amb una altra emoció i
segurament amb un resultat molt més positiu.
Idoia: Així és.
Noemí: Fantàstic, Idoia. Moltíssimes gràcies, un dia més.
Idoia: Molt bé, bona setmana.
