El dissenyador gràfic Quimo Panisello i la periodista Marina Pallás, han publicat el llibre “Discoteca Contacto: la història oficial” (Onada Edicions). A través d’aquesta obra, repassen la trajectòria d’una de les discoteques més emblemàtiques dels anys 80, la Contacto, que va ser molt més que un lloc de diversió per als joves de l’època. La casualitat va portar-los a contactar amb Òscar Figueres, fill del fundador d’aquesta sala, i van decidir unir esforços per a documentar i explicar la història d’aquesta discoteca que va deixar una empremta indeleble en la societat catalana de l’època.
La redacció d’Imagina Ràdio hem pogut parlar amb ells per conèixer més a fons la història darrera del llibre i la seva experiència en el procés de documentació i escriptura:
Com va sorgir la idea de fer aquest llibre sobre la discoteca Contacto?
QUIMO PANISELLO: Després d’esgotar edició el Sant Jordi 2022 amb el llibre Antonio Roca Cid, lo retratista del Rastre (Editorial Ganzell), sols a Tortosa i tindre tan bones vendes a Tarragona ciutat amb Senyor Boada (Editorial Ganzell) l’estiu del 2022, m’apetia fer algun llibre que tingués un interès més extens, territorialment, i va sorgir l’oportunitat de fer este llibre.
MARINA PALLÁS: Quimo i jo havíem treballat junts l’any passat en el llibre Antonio Roca Cid, lo retratista del Rastre, que ha funcionat molt bé, així que quan em va proposar fer el llibre sobre la Contacto de seguida vaig acceptar. Em va semblar molt interessant escriure un llibre sobre una discoteca tan mítica com va ser la Contacto. Tothom n’ha sentit a parlar! I si a més comptàvem amb tot el material gràfic de la família Figueres podia sortir un volum molt atractiu.Volíem un llibre on el material gràfic fos tan important com el que s’hi explica a través de la paraula.
Quina és la vostra relació amb la discoteca Contacto i com va ser la vostra experiència personal en aquesta sala de festes?
Q.P: Explico sempre a qui me pregunta, que la meua única connexió vital en la Contacto és un estiu que treballava al Franfurt Migcamí de Roquetes per poder comprar-me el meu primer Walkman, després de sopar i acabar el torn els companys me van dir d’anar a la Contacto, en una Verbena de Sant Joan i jo vaig dir un dubitatiu NO.
M.P: jo tenia dos anys quan la discoteca va tancar, així que impossible. Però sempre n’he sentit a parlar per la gent del territori o persones de la generació dels meus pares. Per com la gent la recorda, m’hagués agradat poder-la conèixer i poder haver anat almenys algun cop a la vida. Està clar que sempre es tendeix a idealitzar el passat, però havia de ser impressionant.
Què destacaríeu com a aspecte més important de la discoteca Contacto en la història cultural i social del territori?
M.P: més enllà de ser un macro complex d’oci i que va acollir els artistes i grups de música més rellevants de moments, a més de ser un espai social on també se celebraven altres actes no només vinculats a la nit, jo destacaria que la discoteca va ser un punt de trobada entre la gent. Per primera vegada persones de diferents pobles de les Terres de l’Ebre i de més enllà tenien un lloc on trobar-se i conèixer-se i establir relacions. La discoteca els va unir. Moltes parelles es van conèixer allà i continuen juntes a dia d’avui. Va ser un fenomen social.
Q. P: Jo com a dissenyador gràfic destacariatot el concepte gràfic de la discoteca, començant pel seu icònic isotip arribant fins els seus cartells passant pel marxandatge o anuncis projectats als cinemes. Van portar la modernor a estes terres.
Com ha estat el procés de recopilació de material per al llibre, i quina importància tenen les fotografies i les portades de discos que s’inclouen en el mateix?
Q. P: Com queda plasmat al llibre, hem intentat recuperar tot el material possible, i sense la complicitat de la família Figueres no hagués estat possible. Els hem anat demanant fotos, discos, cartells, entrades, telèfons dels testimonis…
M.P: sí, estem molt agraïts a la família Figueres. Este llibre no hagués sigut possible sense ells. Ens van obrir les portes de casa seua literalment i ens van deixar tots els àlbums de fotos, el marxandatge… Realment ha sigut un procés senzill perquè ells disposaven de tot el material. D’altra banda, la recopilació de testimonis ha sigut molt interessant, ja que hem recollit anècdotes i records d’antics treballadors i de clients de la discoteca. Hem hagut de fer una petita selecció perquè realment en sortien molts… Aquesta ha sigut la part més bonica a l’hora d’elaborar el llibre, ja que tothom estava encantat de participar i d’explicar els seus records. Tothom ha sigut molt amable i el record comú sempre era: “la Contacto, la meua joventut, com de bé m’ho vaig passar!”. A més, potser no està bé que ho digue jo, però Quimo ha fet un treball excel·lent en el disseny. Hi ha molts de detalls i molta més faena de la que es pot veure a simple vista.
Quin és l’objectiu principal d’aquest llibre i a quin públic va adreçat?
M. P i Q.P: Realment ens resulta estrany que ningú abans hagués fet un llibre sobre la Contacto. L’objectiu és reviure i recordar un espai que va canviar-li la vida a moltes persones. I per suposat, que la gent disfrute del llibre, tant qui anava cada dissabte a la Contacto, com qui només va anar un cop o dos a la vida com qui no va anar mai, gent més jove, que n’ha sentit a parlar i vol fer-se una idea de com era.
Quines dificultats heu trobat durant el procés de creació del llibre?
Q. P: Sempre és molt difícil enfrontar-se al full en blanc des de tots els punts de vista, sempre et sorgeixen molts interrogants: quin to ha d’agafar el relat, quina ha de ser l’extensió dels textos, quina relació ha de tindre el text amb les imatges, la cerca de l’equilibri, quin tipus de maquetació seria la més apropiada, com ha de ser la portada, molt atractiva però que a la vegada expliqui el projecte…
Un secret per superar les dificultats en el procés de creació d’un llibre és treballar en equip, en lo nostre cas lo guai de treballar en col·laboració amb una persona tan solvent com Marina, és que jo me puc concentrar en la part gràfica, sense pensar en la part textual, perquè ja se que la tindré excel·lentment solucionada.
M. P: Realment per a mi el més difícil ha sigut descriure un lloc en el qual no he estat mai. Si escrius sobre un lloc inventat, tens llibertat. Si escrius sobre un lloc on has estat, fas memòria. Però en este cas havia de descriure el lloc a través dels ulls dels altres, dels records dels altres. Així que em vaig basar molt en tot el que m’havia explicat Òscar Figueres, fill del fundador de la Contacto. Vaig ser molt literal en tots els seus records, realment és com si ho hagués escrit ell, jo només he fet de transmissora. En altres parts del llibre, hem intentat que no fos massa sentimental o nostàlgic i per això hem emprat un llenguatge senzill i contingut, ja que hi havia este risc.
Què us ha sorprès més durant la investigació i recerca per al llibre sobre la discoteca Contacto?
M. P i Q.P: Abans d’elaborar el llibre, ens pensavem que la Contacto va ser una discoteca i prou. I no. Allà s’hi celebraven concerts, trobades, reunions, tenia ràdio i magazine propi, un mini zoo, un kàrting, tot l’espai exterior de les piscines… Era un macro complex d’oci. Fins que no vam entrar de ple al llibre no ens hi vam fer conscients.
Quins són els vostres plans de futur, ara que aquest llibre ja està publicat? Teniu altres projectes en ment?
M. P i Q.P: Probablement posarem en marxa la segona part del llibre d’Antonio Roca, amb fotografies a color dels anys 80 i 90. Ens han arribat molt bones crítiques d’este llibre, realment va arribar a la gent. Però esta segona part encara està en una fase embrionària. Tampoc no descartem fer algun altre projecte relacionat en les discoteques del territori si trobem la font apropiada.
Quina és la vostra opinió sobre la cultura i l’oci actuals, i quina creieu que és la seva relació amb el que va representar la discoteca Contacto en el seu moment?
M. P i Q.P: Avui en dia no hi ha res semblant a la Contacto. Molta gent que he entrevistat m’ha dit: “ara els meus fills estan en edat de sortir i no tenen on anar un dissabte qualsevol, realment natros vam ser un afortunats”. Sí que hi ha opcions de festa al territori, sempre les hi ha, però és que la Contacto va ser massa.
Quines expectatives teniu per a la presentació del llibre i què espereu que la gent pugui extreure’n?
M. P: Estem sorpresos perquè molta gent s’ha interessat pel llibre abans de publicar-se. Algunes persones el tenien ja reservat a la llibreria abans de sortir d’impremta i ens han anat preguntant. Suposo que ha despertat la curiositat de la gent que va anar i que vol recordar aquelles nits. Volem que les presentacions també siguen atractives, amb sessió de DJ amb temes de l’època. No volem ser convencionals… És un llibre sobre una discoteca.
Q. P: La diada de Sant Jordi i les presentacions de llibres són els moments àlgids en la venda de llibres, per tant nosaltres recolzats per Onada edicions hi hem treballat molt, cercant els llocs més apropiats, l’SCRUA a L’Aldea, MOET a Tortosa i LLAR a Amposta. Esperem que la gent respongui venint, comprant el llibre i petant la xerradeta.
Quines mancances dirieu que tenim com a territori? (En general)
M. P: el primer que em ve al cap és a nivell d’infraestructures i de mobilitat. Penso en els trens, per exemple, que acumulen retards pitjors que fa 20 anys. Parlem de sostenibilitat però no ens ho acabem de creure. També m’agradaria que hi hagués més comerç. I a nivell de salut pública més val que no et poses malalt de veritat, crec que falten infraestructures i professionals perquè veig que la gent, si s’ho pot permetre, marxa a Barcelona.
Q. P: Ens fan falta més espais d’oci i més vida associativa.
Creieu que si actualment es plantegés el projecte de fer una discoteca com la Contacto tindria el mateix èxit?
M. P: impossible predir-ho, tot va lligat a un context i a vegades les coses no funcionen quan sembla que a la força hagen de funcionar. Ja hi ha discoteques al territori. Jo quan era més jove anava a la Metro, a la Karibú, i a la Mediterrània. Suposo que sí que funcionaria si també es proposés un espai per a l’oci en general, de tarde i vinculat a altres tipus d’actes, no només el nocturn. Avui no hi ha un espai fixe per a la celebració de concerts importants, per exemple.
Q. P: Calen empresaris ambiciosos que creguin en aquest tipus de projectes tan necessaris per a que la gent se senti a gust al territori.
Com som una ràdio musical ens agradaria saber quina és la vostra cançó preferida i perquè
M. P: uf, només una? Impossible. Potser Thunder Road de Bruce Springsteen perquè és la meua adolescència. O So long Marianne, de Leonard Cohen, perquè m’ha acompanyat sempre.
Q. P: Hi ha una que escolto últimament i en tot moment, de la Jimena Amarillo, Porqué tu lo sabrías. Esta artista m’ha acompanyat molt mentre maquetava el llibre.
Redacció – Xavi Llambrich
