Una immensa extensió de sorra fina que limita amb els territoris d’Alcanar i la Badia dels Alfacs el port natural més important d’Europa per la gran peregrinació de nombroses espècies d’aus aquàtiques, aquesta descripció és el de la platja del Trabucador. Aquesta platja té gairebé 7 km de llargada que s’endinsa dins el mar fins a la Punta de la Banya en el cor del parc natural de l’Ebre el més important del sud d’Europa.
En el Trabucador i tenim un camí que en permet seguir tota la platja verge i arribar a les Salines de la Trinitat excepte a l’estiu i hivern per la crescuda de les marees que el deixa intransitable. Aquestes Salines són les úniques de Catalunya en producció de sal marina, la companyia Infosa és la propietària, amb una producció anual de més de 80 mil tones i està en actiu des de l’any 1946. La ubicació d’aquesta està en la zona més castigada pel temporal Gloria fins al punt que va ser castigat amb virulència fins al punt de tornar aquest al punt anterior costarà molt de temps i diners. Un punt de trobada entre el públic i el privat
Després de reiniciar les obres de restauració artificial de la Barra del Trabucador per mitjà de fer replens de sorra han sorgit protestes des d’associacions mediambientals que no estan d’acord tal com fa la feina aquesta empresa perquè estan fent una carrillera com diu Tomàs del PDE llarg i estret res a veure amb un Trabucador, amenaça tot l’espai natural i es demana que es faci una aportació al projecte que contempli tots els impactes de riscos sobre el parc. Aquesta solució artificial s’allunya i molt de la que seria natural que és l’acumulació de sediments del riu Ebre i per això abans s’hauria de revisar tota la llera del riu per veure on es queden aquests, si es solucionés la barra, s’aniria restaurant ella sola.
És clar que hem de ser justos i tenir un equilibri entre els interessos privats de l’empresa que l’únic que busca és reprendre l’activitat a qualsevol preu no té més temps, legítim des del punt de vista empresarial i la pública que representem tots els ciutadans mitjançant la Generalitat que hauria de vetllar per la solució natural de la Barra. Per ara l’opció pública no és molt clara, els permisos que va donar l’administració pública a l’empresa per fer l’obra, no està sent rigorosos amb apartats dels impactes que no respecta la legislació vigent com l’obligació jurídica de la informació pública del projecte i la funció Administrativa per garantir la protecció de l’entorn. Els permisos responen als interessos de l’empresa, no tècnics com haurien de ser, per aquest motiu deixa al descobert l’administració (Generalitat) que sembla entestada a posar els interessos de l’empresa Infosa per damunt dels públics que representa el Parc Natural un gran patrimoni del territori. Cal que els ajuntaments on es troba el trabucador s’impliquin en aquesta obra i vigilin que el projecte es faci fil per randa sent la millor garantia pel Parc Natural de l’Ebre. Pensem-hi.
Joan Cunill Devesa
Enginyer Mediambiental
