Uns 40 caps d’estat i de govern participen van participar aquest dilluns 2 de desembre en la inauguració oficial de la cimera, amb el secretari general de l’ONU, António Guterres, i els nous líders de les institucions europees. El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va presidir l’acte amb la ministra de Medi Ambient de Xile, Carolina Schmidt, que és encara la presidenta de la COP25. Per part dels Estats Units, hi serà la líder del Partit Demòcrata Nancy Pelosi.
El president Donald Trump ha iniciat ja el procés de retirada dels Estats Units de l’Acord de París. Aquesta retirada es farà efectiva el 4 de novembre del 2020, l’endemà de les eleccions presidencials i en cas que Trump no surti reelegit encara es podria fer marxa enrere a temps. Però no hi ha cap dubte que l’absència dels EUA al capdavant de la lluita climàtica pesarà en les negociacions de Madrid, perquè fa més difícil que altres actors clau, com la Xina i l’Índia, es vulguin comprometre del tot.
Cal aturar les emissions de CO2 i reduir-les un 7,6% cada any
La maquinària de l’ONU s’ha bolcat en l’últim any a fer evident la urgència de la crisi climàtica. Aprofitant el moviment juvenil cada cop més potent als carrers, científics i experts de l’ONU han bombardejat amb informes i estudis amb una conclusió compartida: l’emergència climàtica és cada cop més devastadora i cal actuar ja. Des de l’informe de l’IPCC (el grup de científics climàtics de l’ONU) que fa un any alertava de les conseqüències nefastes que implica el simple mig grau de diferència que hi ha entre el límit de l’1,5 ºC o el dels 2ºC d’escalfament global (tots dos fixats a l’Acord de París), fins a l’últim estudi publicat la setmana passada que diu que cal reduir les emissions un 7,6% anual a partir de ja per evitar aquest mig grau de més, el missatge als governs que es reuneixen a Madrid és clar: no esteu fent prou.
Un altre dels punts calents de la negociació serà, com sempre, el finançament per als països més pobres, i especialment la creació d’un mecanisme internacional per calcular i gestionar el que se’n diu “pèrdues i danys”: com afrontar els estralls que generen inundacions, tifons, sequeres i altres impactes extrems de l’emergència climàtica, que acostumen a patir les economies més vulnerables.
[yop_poll id=18]
Redacció – V. Ll.
