14.3 C
Amposta

[ENQUESTA] El futur de les Terres de l’Ebre està en joc

El més vist

- Advertisement -
- Advertisement -

Les Terres de l’Ebre són un dels territoris de Catalunya que més s’ha alçat molts cops arran dels múltiples atacs que ha rebut, com la reducció del cabal del riu Ebre i les diverses amenaces de transvasament; la falta de sediments i la regressió del Delta de l’Ebre; l’antiquada, pèssima i poc coordinada mobilitat de trens i autobusos; la possibilitat de construir un cementiri nuclear a Ascó; la construcció d’un segon macroabocador a la comarca de la Ribera d’Ebre; el despoblament que pateixen molts municipis ebrencs; entre moltes altres.

L’últim esdeveniment que ha fet alçar en massa a les Terres de l’Ebre ha estat el temporal Gloria que ha reobert, un cop més, l’etern debat sobre les solucions per preservar el Delta amb propostes de plans urgents d’actuació per mantenir la línia costanera o, fins i tot, algunes propostes d’obra dura per intentar aturar l’embat del mar, una opció que la comunitat científica i les administracions no veu amb bons ulls. A la llarga, doncs, el debat de fons torna a girar al voltant de la necessitat imperiosa d’aportacions sòlides fluvials.

La Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) disposa, des de fa més d’un any, d’un estudi específic per mobilitzar els sediments que retenen els embassaments del tram final de l’Ebre així com per fer-los arribar fins al delta de l’Ebre per lluitar contra la subsidència i la regressió. El document, desconegut fins aquest moment, analitza i compara les diferents fórmules tècnicament viables per restaurar el trànsit sedimentari al sistema Mequinensa-Riba-roja-Flix. La Campanya pels Sediments i científics subratllen la importància de què, per primer cop, l’organisme de conca estudiï a un aspecte clau per preservar el Delta a llarg termini, més enllà d’actuacions urgents al litoral contra la regressió.

L’investigador de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) de Sant Carles de la Ràpita, Carles Ibàñez, reconeix que és una guerra a llarg termini, dins d’una escala temporal diferent respecte les mesures de gestió del litoral que es poden aplicar per mitigar els efectes dels temporals, com el de fa una setmana, i que no només ha de respondre als problemes de subsidència, el sòl deltaic s’enfonsa entre 1 i 5 mil·límetres anuals, i la regressió, la línia de costa retrocedeix fins a 15 metres anuals en els punts més sensibles- sinó també a l’impacte del canvi climàtic i la pujada del nivell del mar que els pot agreujar definitivament.

D’altra banda, les entitats ambientalistes estan preocupades per la supervivència de les poblacions de les nacres al Delta de l’Ebre després del temporal que ha causat, entre altres estralls, el trencament del Trabucador. Aquesta espècie de mol·lusc, un dels animals més singulars que habiten a la badia dels Alfacs, es xifrava en 90.0000 exemplars l’any 2019 i s’ha reduït fins als 40.000 i 45.000, segons estimacions de l’IRTA. Les poblacions de nacres s’han vist afectades per un paràsit protozou des de fa quatre anys. “Em preocupa sobretot quan es tancarà el Trabucador, perquè si continua obert de cara a l’estiu, quan les temperatures pugen, aleshores tindrem un problema, ja que la salinitat afavorirà el desenvolupament del paràsit”, ha afirmat Patrícia Prado, investigadora de l’IRTA.

Aquest temporal ha causat múltiples afectacions a les Terres de l’Ebre, i més concretament al Delta de l’Ebre i als municipis del seu entorn. Les conseqüències per moltes persones i molts municipis són molt greus i es necessitaran ajudes i recursos perquè es puguin superar amb èxit.

[yop_poll id=20]

Redacció – T. R.

- Anunci -
- Anunci -

Més articles

- Anunci -

Actualitat

- Anunci -
- Anunci -