14.3 C
Amposta

En evidència la manca de gestió forestal arran de l’incendi

El més vist

La Regió Sanitària Terres de l’Ebre podria encapçalar el desconfinament a Catalunya

El ministeri de Sanitat nega que hagi acceptat la petició de la consellera de Salut, Alba Vergés, perquè Catalunya utilitzi les regions sanitàries i...

La recollida de cirera comença a la Ribera d’Ebre amb millors previsions que l’any passat

La recollida de la cirera, que obre la campanya de la fruita dolça a la Ribera d'Ebre, ha començat amb retard per les pluges...

La Regió Sanitària de les Terres de l’Ebre és la menys afectada pel coronavirus de tot Catalunya

Les Terres de l'Ebre són la regió menys afectada pel coronavirus de tot Catalunya. La baixa densitat de població ha beneficiat el territori ebrenc...

L’ICS Terres de l’Ebre crea una Unitat domiciliària per recollir mostres per a PCR

La Gerència Territorial de l’ICS a les Terres de l’Ebre, arran de la COVID-19, ha constituït la Unitat de Recollida de Mostres, integrada per...
- Advertisement -
- Advertisement -

Una finca desbrossada a Flix per una entitat de custòdia del territori va evitar que l’incendi de la Ribera d’Ebre es propagués en un dels fronts. El Grup de Natura Freixe ha demostrat que una petita actuació pot ajudar a reduir l’extensió d’un gran foc que ha tornat a encendre la polèmica sobre la manca de gestió forestal al territori. Davant la irrupció de debats sobre la necessitat d’intervenir, l’entitat recorda que ja fa temps que batalla sobre el terreny en accions que sovint passen desapercebudes. L’any passat, en el marc d’un projecte anomenat Agroforesta, van netejar quatre finques de dues hectàrees cadascuna, envaïdes de massa forestal descontrolada. Una d’elles ha servit de tallafoc en aquest devastador incendi. Els ecologistes sostenen que la seva iniciativa, extrapolada a gran escala, ajudaria a controlar els incendis forestals i que més val destinar esforços en mesures preventives que pal·liatives.

Creixen les veus a les Terres de l’Ebre denunciant la manca de gestió en zones boscoses i camps abandonats i la necessitat d’un mosaic agroforestal més resistent per fer front a incendis com el de fa dues setmanes a la Ribera d’Ebre, en un foc que va trigar onze dies a extingir-se i va afectar vuit termes municipals, un dels quals és Flix, on van cremar 4.000 hectàrees.

El Grup de Natura Freixe, ubicat a Flix, demana que es tinguin en compte models de gestió exitosos com Agroforesta, impulsat fa dos anys amb el suport de Fundación Biodiversidad. El desbrossament dut a terme en vuit hectàrees de conreu abandonades del terme municipal va resultar clau per reduir la potència i extensió d’un flanc de l’incendi forestal.

En una de les finques roman simbòlicament dempeus un pi al qual li van arribar les flames, però va resistir perquè li havien talat les branques més baixes. Gràcies a la neteja general de tota la finca, el foc no va aconseguir propagar-se per aquest sector. En aquesta finca ja hi torna rebrotar vegetació. No hi ha finançament per al manteniment. Però l’acció ha resultat efectiva.

“Si ho repliquem a gran escala a tota la Ribera d’Ebre podem tenir resultats importants i no hauríem de lamentar-nos de conseqüències”, afirma el director del Grup de Natura Freixe, Pere Josep Jiménez. Segons Jiménez, aquella acció no sols va permetre generar tallafocs naturals, sinó que també limita l’erosió i ajuda a captar recursos hídrics davant del canvi climàtic.

El projecte Agroforesta, amb una inversió global de 60.000 euros, va consistir en la neteja de quatre finques del terme i també un estudi tècnic que serveix de radiografia de la proliferació dels camps d’oliveres abandonats i de zones boscoses sense gestió, entre els anys 50 i l’actualitat, en relació a la superfície conreada que hi havia antigament al terme municipal.

Segons aquest anàlisi, prop de 700 hectàrees que abans eren conreus estan envaïdes d’arbusts i unes 300 s’han convertit en masses forestals sense control. En definitiva, la xifra d’hectàrees de camps abandonats s’eleven a gairebé un miler només al terme de Flix. “I això és un polvorí”, sentencia Jiménez, que també és el director de la Reserva Natural de Sebes.

En l’opinió de Jiménez, no n’hi ha prou amb projectes de curt abast i infrafinançats per mitigar els impactes del canvi climàtic. “Les entitats de custòdia, per proximitat, tenim el coneixement del terreny, i per formació, la capacitat suficient per dur a terme projectes de país, però no tenim ni el reconeixement ni el finançament estructural per dur-los a terme”, conclou Jiménez.

Redacció – V. Ll.

- Anunci -
- Anunci -

Més articles

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Anunci -

Actualitat

“Sarabastall i polseguina”, un llibre que explica com va ser la Guerra Civil a Tortosa a partir de 38 testimonis

“Sarabastall i polseguina: testimonis de la Guerra Civil a Tortosa” és el títol del llibre que acaba de publicar Toni Royo Aspa, amb l’objectiu...

Els contactes del brot d’Alcanar han donat negatiu en les proves del coronavirus

Tots els joves d'Alcanar que des de fa dies estan confinats per haver estat en contacte directe amb dos positius per coronavirus han donat...

3.145 infants i joves participaran en 118 activitats de lleure a les Terres de l’Ebre aquest estiu

Les entitats organitzadores de les activitats de lleure a les Terres de l’Ebre han notificat a la Direcció General de Joventut (DGJ) un total de 118 activitats per aquest...

Denuncien una empresa de la Ràpita per realitzar transport marítim sense permís i amb mancances de seguretat

Agents de la Policia de la Generalitat – Mossos d'Esquadra pertanyents a la Unitat Regional de Medi Ambient van inspeccionar el passat dia 4...

Clubs de futbol ebrencs fan públic el seu malestar pel “mercadeig” amb els jugadors

Diversos clubs de futbol de les Terres de l'Ebre consideren que la política que s'està duent a terme en alguns clubs, concretament la Rapitenca,...
- Anunci -
- Anunci -