ACN.- El torero tarragoní Rubén Marín ha denunciat a l’Ajuntament d’Alfara de Carles (Baix Ebre) per autoritzar “espectacles taurins amb públic” a la Ramaderia Mur del mateix municipi. Segons la denúncia, admesa a tràmit pel jutjat contenciós 2 de Tarragona, els ramaders segueixen venent paquets adreçats a turistes que visiten la Costa Daurada, sobretot russos, que inclouen, sota la denominació de “corrida”, temptejos de braus amb toreros novells i cavalls, espectacles flamencs i dinar. Un vídeo d’una d’aquestes pràctiques l’estiu passat, gravat pels propis assistents, s’ha presentat com a prova. L’any 2016, una sentència ferma del contenciós de Barcelona declarava il·legal aquests temptejos de bravura dels animals amb públic, però fa dos anys la ramaderia Mur d’Alfara de Carles va ser expedientada pel Departament d’Interior per seguir celebrant-los.
El torero Rubén Marín, a través de la seva empresa Toros Costa Dorada SL, ha presentat un recurs davant del jutjat Contenciós-Administratiu número 2 de Tarragona contra la resolució dictada per l’Ajuntament d’Alfara de Carles donant llicència a una de les dos ramaderies que sobreviuen en actiu a la població per celebrar espectacles taurins sense mort de l’animal amb públic. Ara, el jutge ja ha donat al consistori un termini de 20 dies per lliurar l’expedient administratiu.
El recurs judicial va ser acceptat a tràmit fa just una setmana i, segons ha declarat Marín a l’ACN, serà la primera acció abans d’interposar una querella per prevaricació contra l’alcalde de la població, Josep Mas. L’acusa d’haver-se saltat la sentència del jutjat Contenciós-Administratiu número 17 de Barcelona que l’any 2015 va declarar il·legals la celebració dels temptejos de bous amb públic que es duien a terme a Alfara. “S’ha saltat els magistrats, els jutges i tot el món. Intentaré que precintin l’activitat per falta de llicència per aquest tipus d’espetacles”, retreu.
Entre la documentació que Marín aporta per reforçar la seva denúncia hi ha vídeos de turistes russes enregistrats a la finca de la ramaderia Mur on s’observa un home amb la vestimenta característica i torejant l’animal entre crits de celebració d’un speaker i del mateix públic. També catàlegs i opuscles turístics en hotels de la Costa Daurada oferint l’assistència a “corridas”, denominació que consta també als tiquets que adquireixen els turistes, que paguen també pel dinar i un espectacle de flamenc. Els fets que denuncia haurien tingut lloc els caps de setmana de juny, juliol, agost i setembre del passat 2018.
Tant la ramaderia com l’Ajuntament s’han escudat habitualment en el fet que l’espectacle qüestionat sigui una cursa de braus sense mort de l’animal amb assistència de públic. Defensen la necessitat de mantenir, així, l’activitat econòmica de les ramaderies al municipi i la qualifiquen tècnicament de temptejos. Marín, que es declara creador d’aquest concepte d’espectacle a la ramaderia d’Alfara i assegura que va haver de traslladar al País Valencià per continuar l’activitat des que va aparèixer la sentència, nega la major.
“El que fan no és un tempteig”, sentencia Marín. Explica que aquestes pràctiques serveixen per “refrescar la sang de la ramaderia”, amb un cavall de picar i una pulla petita, “per veure si acudeix al càstig quan es pica” l’animal. “Hi ha silenci absolut per veure el comportament de l’animal: si s’hi fixa, si acudeix als enganys. És una prova a l’animal. I una prova amb una russa amenitzant l’espectacle, cridant ‘olé’ i ‘visca la festa’, no crec que se sostingui ni amb pinces la llicència per fer temptejos”, argumenta. Més encara, denuncia que també es faci exhibicions de retalladors, que requereix la presència de serveis sanitaris i un permís específic. “No té res a veure amb el treball d’una ramaderia, com diu la ramadera”, acusa.
Denúncia al consistori
De fet, el torero ja va presentar la tardor passada una reclamació administrativa per aquest mateix motiu a l’Ajuntament, que la va tombar. La resolució de l’expedient, signada pel secretari municipal, desestimava tots els arguments del recurrent i defensava que la ramaderia pugui efectuar el que considera “procés de selecció de reproductors” de bous de raça. Els mateixos promotors d’aquests actes van argumentar que no es castigava, feria, humiliava o maltractava els animals, aportant un informe veterinari, i assegurava que els temptejos eren efectuats per “professionals del sector”.
El secretari municipal acabava diferenciant aquesta pràctica de la “corrida” de toros amb mort de l’animal i els seus rituals concrets. També entenia que un espectacle amb animals era una activitat “complementària a l’activitat dels restaurants” i assegurava que la presència de públic als temptejos era de caràcter voluntari al qual la ramaderia li permetés l’accés. Sobre la venda de tiquets relacionats amb les curses de braus, adduïa que la llicència havia estat atorgada per a “restaurant amb espectacles taurins”.
En cap moment, l’informe municipal fa referència a la sentència 44/2015 del jutjat barceloní, que declarava il·legal les activitats taurines amb públic i obligava Mur a cessar-les. El jutge va considerar, llavors, que l’activitat no era en cap cas un tempteig i sí un “espectacle taurí incruent per a satisfacció de turistes i lucre del ramader”. No és el primer cop, però, des de llavors, que la celebració d’aquesta activitat és objecte de denúncies i sancions administratives. El passat 2017, el Departament d’Interior va obrir expedient informatiu a la ramaderia Mur per continuar-la celebrant malgrat la sentència ferma. Amb tot, Marín recrimina el silenci existent al municipi protegir aquesta pràctica i entén que el zel de la ramaderia, tancant les portes darrere dels autocars de turistes quan entren a la finca en dificulta el control.
