Els veïns de pobles com Benifallet o Xerta, al Baix Ebre, “han recuperat la vida al carrer i els espais al costat del riu”, sobretot durant els primers mesos de l’estiu, confirmant l’eficàcia de començar a atacar la mosca negra al febrer.
Aquest dimarts s’ha fet el primer tractament de sis, en set punts del riu entre Tortosa i Ascó. Després de tres anys en què s’ataca la plaga des del febrer, el nombre de larves a principis d’any s’ha reduït d’un miler per quilo de macròfit a unes cinc.
El Consorci de Polítiques Ambientals de les Terres de l’Ebre (COPATE) ha fet aquest dimarts el primer de sis tractaments previstos per a enguany per controlar la població de mosca negra al tram català de l’Ebre. Un tractament amb una duració menor que el de l’any passat, però igualment dintre de la mitjana.
“En aquells anys de pals de cec, la plaga tenia una gran efervescència i ara nosaltres anem per davant. Abans sempre anàvem darrere“, ha assenyalat Raül Escosa, director tècnic de salubritat del Consorci. “Quatre o cinc larves per quilo de macròfit poden semblar poques, però parlem de gairebé 80 quilòmetres de llera i és una quantitat important“, ha afegit.
Per això tractar ara aquestes larves amb el biocida BTI –l’únic producte eficient contra la plaga-, suposa “un xoc” per a la que serà la població adulta i que fins al març o l’abril no es recuperarà, de manera que els tècnics sempre l’ataquen abans que la població creixi exponencialment. Escosa ha dit que la plaga ara “està controlada“.
El president del COPATE, Xavier Faura, ha explicat que quan tindran la quota que li correspon a cada ajuntament s’intentarà buscar alguna manera per ajudar als consistoris a costejar aquest import, com el model que s’aplica al delta de l’Ebre amb el finançament dels tractaments contra el mosquit. Els tractaments contra la mosca negra enguany costaran 360.000 euros –s’aboquen 2.100 litres de BTI amb helicòpter en cada fase del tractament-. La meitat els paga la Generalitat amb aquest conveni, les diputacions de Tarragona i Lleida paguen un 25% més , i la resta ho hauran d’assumir els municipis riberencs, amb qui s’ha de negociar perquè aportin recursos a partir de l’any que ve.
L’alcaldessa de Benifallet, Mercè Pedret, ha qualificat de “brutal” l’impacte de la reducció de la població de mosques els últims anys i, també l’alcalde de Xerta, Roger Avinyó, han agraït poder recuperar les activitats i la vida als espais pròxims al riu, que havien quedat inutilitzats per la presència de l’insecte.
La de 2023 serà la divuitena campanya contra la plaga, la quarta campanya consecutiva en què el tractament es fa les primeres setmanes de l’any. L’efecte s’ha fet notar en l’eclosió amb què apareixien fa uns anys les larves de mosca negra a l’hivern. Els primers mostrejos, abans de 2020, detectaven un miler de larves de mosca negra per quilo de macròfit, quan el mostreig d’enguany n’ha detectat unes cinc larves per quilo d’alga.
Redacció- Ll. F
