De Bon MatíSin categoría

Els nens han d’aprendre a avorrir-se (text i àudio)

Noemí Alquézar.- Sabies que els nens d’avui s’avorreixen poc i que aquesta falta d’avorriment afecta directament al seu desenvolupament?

Ens ho explica la nostra psicòloga Idoia Balagué.

———————————————————————–

Noemí: Molt bon dia, Idoia!

Idoia: Hola, bon dia!

N: Idoia Balagué la nostra psicòloga especialitzada en Educació, una setmana més que ens acompanya.  Anem a fer, si et sembla, un “remember” perquè la setmana passada vam deixar el tema obert. La setmana passada justament parlàvem dels campus d’estiu, de les activitats extraescolars… vas fer un incís en que era important que fossin unes activitats lúdiques perquè busques aquesta distracció però a última hora vam dir que tampoc era imprescindible apuntar-los a un campus i tenien l’opció de quedar-se a casa si a nivell de logística els pares podien organitzar-se.

I: Sí.

N: Llavors jo et vaig dir “I l’avorriment? Perquè clar, lo típic a casa el nen s’avorreix.”

I: Sí. La frase “És que m’avorreixo, és que m’avorreixo”. Tots l’hem sentit.

N: Així, què hem de fer? Clar, moralment se’t planteja aquest dilema de dir “Pot estar el nen a casa amb temps lliure però se’m queixa que s’avorreix.”

I: Sí. La reacció instintiva dels pares per la societat en la que estem, no per res, és ficar-li algo. “M’estic avorrint. Doncs, té la tablet” o “anem a fer un dibuix”. No. El nen s’ha d’avorrir i si s’avorreix, perfecte. Anem fent les coses bé.

N: I això per què? Per què és tan important que s’avorreixin?

I: Perquè quan un nen s’avorreix ha de descobrir alguna cosa, ha de crear, ha de dedicar-se a fer alguna cosa, ha d’inventar, ha de buscar recursos, ha d’utilitzar la imaginació, si cal.

N: Estem en un moment més aviat, fem tot el contrari: nens sobresaturats d’extraescolars, a més a més, arribem a casa i tots són estímuls com la tele o la tablet o el que sigui, no?

I: A més, el gran problema és que els nens no tenen temps per a avorrir-se i si en tinguessin més no acabaria sent un problema. Llavors si els nens estesin més acostumats a arribar a casa i tenir tres hores lliures per ajudar no tindrien tan a la boca la frase “M’avorreixo” perquè estarien acostumats a emplenar estes hores de jocs, de creativitat… però com no les tenen al moment que se’ls hi dóna no saben que fer-ne.

N: O sigui, l’avorriment és imprescindible per a ser resolutiu davant la vida?

I: És fonamental, crec jo. Tenia una professora que sempre deia que les hores, els moments abans quan ella esperava l’autobús, eren aquells moments els que la feien créixer mentalment perquè no feia res. Tenia tota la raó.

N: Per tant, no ens ha de saber greu que el nen estigui mort d’avorriment a casa perquè ja arribarà un dia que possiblement pensarà que fer per a no avorrir-se.

I: Exacte. Està bé plantejar-los-hi opcions quan són més petits però, al final ha de ser el nen qui trobi aquests recursos igual que ell ha de veure els teus, i ha de ser capaç d’emplenar el seu temps amb la seva imaginació i els seus mitjans.

N: Molt bé. Una cosa a aplicar sobretot en  lo que diem sobretot, en aquelles famílies que poden estar amb els nens a casa i no tenen perquè estar ocupant constantment el temps del nen i deixar-los aquests espais de descans i de no fer res, oi?

I: Sí.

N: Molt bé. Bé, Idoia moltíssimes gràcies. La setmana que ve la última!

I: La última!

N: Perquè ja acabem el col·le! Però fins la setmana que ve que vagi molt bé.

I: Molt bé, Noemí. Adéu.

N: Adéu.

Tags
Mostra més

Articles relacionats

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Close