14.3 C
Amposta

Els joves són el col·lectiu amb indicadors més alts de soledat, segons un informe de Creu Roja

El 77% de les persones ateses per l'entitat a la demarcació de Tarragona pateixen algun tipus de solitud

El més vist

- Advertisement -
- Advertisement -

Els joves d’entre 18 i 29 anys són el col·lectiu amb indicadors més elevats de soledat, tan sols el 20% considera que no estan sols. Aquesta és una de les principals conclusions del primer informe de L’observatori sobre ‘Soledat no volguda’ de Creu Roja a la demarcació de Tarragona, que s’ha presentat aquest dimecres. Els joves no són els únics amb xifres altes de solitud: set de cada deu persones grans l’experimenten. L’estudi també indica que el 77% de les persones ateses i enquestades per l’organització han experimentat algun tipus de soledat. D’aquestes, el 16,6% expliquen l’han patit de forma greu o molt greu. A més, l’informe subratlla que la soledat no desitjada afecta especialment els col·lectius més vulnerables.

L’estudi especifica que el 60% dels joves senten soledat moderada, un 14,29% ho fan de forma greu i un 5,71% de manera molt greu. Només el 20% dels enquestats opinen que no se senten sols. Aquestes xifres mostren que entre el grup d’edat de 18 a 29 anys es donen els indicadors més alts de soledat. Pel que fa a la gent gran, aquests es xifren en un 51,06% en el cas de solitud moderada, en un 12,77% quan es tracta de soledat greu i en un 4,26% quan és molt greu. “És molt probable que una persona jove necessiti tenir més amics i una de gran potser no ho necessita tant, de tota manera, és brutal que vuit de cada deu persones experimenti algun tipus de soledat, és una xifra esgarrifosa”, ha afirmat la coordinadora provincial de Creu Roja de Tarragona, Anna Sabaté.

El primer informe de L’Observatori sobre ‘Soledat no volguda’ s’ha fet enquestant 1.511 persones que l’entitat a atès a Catalunya, 397 de les quals a la demarcació de Tarragona. Les dades s’ha obtingut entre els mesos de febrer i maig d’aquest any i s’ha emprat la metodologia de l’Escala De Jong per elaborar-lo. L’estudi també assenyala que les persones que pertanyen a col·lectius més vulnerables, com ara persones migrades, malaltes, amb discapacitat o aturades i mares monoparentals presenten indicadors de solitud per damunt de la mitjana. A més, en els casos en què conflueixen més d’un factor de vulnerabilitat s’apunta que la soledat s’incrementa de forma exponencial. “A mesura que pugen els ingressos va disminuint la soledat, l’entorn pot afavorir al fet de sentir-se sol o estar més aïllat”, ha dit Sabaté.

L’informe també recull que no s’observen diferències “significatives” per gènere, tot i que el sentiment de viure sol és més desfavorable entre els homes i s’incrementa quan s’augmenta l’edat. Una altra de les xifres destacades de l’estudi és que més del 73% de les persones enquestades no disposen de cap mena de suport professional ni tecnològic per a la seva cura o la de la seva família. Amb tot, aquest percentatge varia en funció de l’edat i, a partir dels 65 anys, es redueix al 58%. De fet, les persones de més de 80 anys són les que declaren tenir més suport de la seva xarxa propera quan han d’afrontar una necessitat puntual d’ajuda o acompanyament.

La pandèmia canvia les relacions socials

D’ençà de l’esclat de la pandèmia, una de cada quatre persones exposen que han sentit augmentat el sentiment de soledat. Segons ha explicat la coordinadora de l’entitat, la crisi sanitària ha comportat canvis en les relacions socials, els quals encara es mantenen. En concret, un 68% de les persones preguntades han experimentat aquests canvis i han reduït la freqüència, la intensitat i el cercle de persones amb qui es relacionen, així com han disminuït la presencialitat. Alhora, des de Creu Roja subratllen que tots aquests canvis s’han accentuat entre els més joves. “A vegades la soledat entre ells és molt emocional, però no per això menys important, com diu l’OMS, les conseqüències que poden tenir en la salut física i mental, quan s’està en l’etapa de creixement, poden ser importants”, ha apuntat Sabaté.

En aquest sentit, la coordinadora ha afirmat que no volen “criminalitzar” les noves tecnologies, ja que aquestes contribueixen a pal·liar les situacions de soledat i també a ampliar les possibilitats d’interacció. Ha destacat que set de cada deu enquestats utilitzen diàriament aplicacions i eines com Whatsapp, xarxes socials o videotrucades per relacionar-se amb altres. Sabaté sosté que les noves tecnologies són “beneficioses” pels joves perquè els ajuda a socialitzar, però alhora els allunya de les relacions presencials. “Una jove ens diu que el món a les xarxes socials és molt bonic, però quan les tanques no és així i, llavors, el seu sentiment de soledat creix”, ha comentat.

En paral·lel, Sabaté ha explicat que l’estigma d’abandonament de la gent gran, que tradicionalment es vinculava a viure sol, s’està perdent. “Més de la meitat dels enquestats consideren que té més avantatges o és bo viure sol, les dones són les que més valoren el fet de viure soles”, ha detallat la coordinadora. L’informe també posa en relleu que hi ha un augment creixent de les llars unipersonals, no vinculat a les persones grans sinó a altres perfils. Així, tres de cada deu persones menors de 65 anys vol viure sola quan arribi a la vellesa.

Millorar la resposta a les persones que pateixen soledat

Després del primer informe sobre la soledat, l’organització vol impulsar estudis més específics i establir mecanismes i protocols de detecció i diagnòstic per abordar aquesta problemàtica creixent. Per això, Creu Roja es proposa el repte d’impulsar iniciatives publicoprivades per lluitar contra la solitud, que permetin la coordinació dels actors socials per aprofitar tots els recursos existents. “Des de Creu Roja fem alguna acció transversal per les persones que se senten soles en cada col·lectiu, però no ho tenim formulat en un projecte ni és necessariment l’objectiu principal de les accions”, ha valorat Sabaté. A tall d’exemple, ha concretat que els projectes amb refugiats tenen com a finalitat que s’integrin a l’entorn. “No volem ser el lloc on vinguin les persones que se sentin soles, el que volem és orientar-les cap als recursos comunitaris perquè puguin fer xarxa”, ha tancat.

ACN

- Anunci -
- Anunci -

Més articles

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Anunci -

Actualitat

- Anunci -
- Anunci -