El Tribunal Constitucional (TC) ha estimat el recurs d’empara de la UTE Ebre-Flix –formada per dues filials de la companyia FCC- i ha revocat la sentència que anul·lava el laude arbitral per la finalització de les obres de neteja del pantà de Flix. La societat estatal Acuamed va recórrer davant la Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de Madrid el laude arbitral de 2019 que donava la raó a FCC: rebutjava vincular les obres a la investigació penal oberta per corrupció a l’Audiència Nacional i les donava per completades. En canvi, el tribunal madrileny, a instàncies d’Acuamed, va anul·lar el laude en una sentència de novembre del mateix any. El TC revoca ara aquesta decisió perquè hauria generat “indefensió” a l’empresa.
La UTE Ebre-Flix –formada per FCC Construcción i FCC Ámbito- demanava l’empara del TC i la nul·litat de la resolució amb l’argument que s’havia vulnerat la “tutel·la judicial efectiva”. Ara, la resolució del TC demana fer retrocedir les actuacions al moment anterior al dictat per la sentència del TSJ de Madrid “perquè es resolgui” el cas “de forma respectuosa amb els drets fonamentals reconeguts”. Això, a la pràctica, suposaria el reconeixement i compliment de la decisió arbitral impugnada per l’Estat.
Acuamed, a través de l’advocacia de l’Estat, va recórrer davant del TSJ de Madrid el laude arbitral emès per la Cort Civil i Mercantil d’Arbitratge de Madrid. El dictamen en qüestió fallava a favor de la UTE. D’una banda, refermava que no existia la “prejudicialitat penal”. L’actuació estava sent investigada arran l’anomenada operació Frontino, per presumptament inflar de forma il·legal el cost de les obres per al repartiment de comissions il·legals entre les empreses i càrrecs de l’administració.
De l’altra, donava la raó a l’empresa quan afirmava que havia completat la descontaminació dels llots tòxics de l’embassament de Flix. Un extrem que va negar la societat estatal i que va utilitzar legalment per rescindir el contacte amb les empreses. La decisió va suposar una inversió pública addicional de 46 milions d’euros, als 160 inicialment invertits, per retirar els 80.000 metres cúbics de fangs que, segons Acuamed, quedaven pendents de retirar quan la constructora va donar per acabades les obres del 2015.
La Cort d’Arbitratge va concloure també que les empreses adjudicatàries havien complert les seves obligacions contractuals i que la depuració de l’aigua confinada a l’embassament no formava part del contracte. En aquest sentit, reduïa les úniques tasques pendents al desmantellament de les instal·lacions de tractament, la clausura de l’abocador controlat així com la col·locació de l’escullera i la retirada del recinte de palplanxa. També obligava a Acuamed a indemnitzar la UTE amb 1,77 milions d’euros pels perjudicis ocasionats.
La connexió amb l’operació Frontino
Per contra, la sentència d’uns mesos després desmuntava aquests arguments i justificava la nul·litat per raons d'”ordre públic”. Els jutges madrilenys van apreciar una “necessària i íntima connexió” entre els aspectes sotmesos a l’arbitratge i les diligències prèvies obertes pel jutjat central d’instrucció número 6 de l’Audiència Nacional per possibles delictes de prevaricació, tràfic d’influències, malversació de cabals públics, frau, falsificació de documents públics i integració en grup criminal vinculada a la descontaminació del pantà de Flix i altres obres d’Acuamed. El TSJ de Madrid considerava, doncs, d’acord amb l’advocat de l’Estat, que el procediment d’arbitratge s’hauria d’haver suspès.
En qualsevol cas, l’existència del procediment judicial obert, segons va confirmar a l’ACN Acuamed i l’alcalde de Flix, Francesc Barbero, manté paralitzada des de fa més d’un any la retirada definitiva del recinte de palplanxa, l’última actuació prevista –juntament amb el desmuntatge de les instal·lacions de sanejament- per tancar definitivament el projecte de descontaminació del pantà.
ACN
