14.3 C
Amposta

El segellament definitiu del Castor fa tres anys que està encallat en la tramitació estatal

Enagás assegura que es manté a l'espera de l'avaluació d'impacte ambiental per poder iniciar les obres

- Anunci -spot_img

El més vist

- Advertisement -

El segellament definitiu i abandonament dels pous del fracassat magatzem de gas submarí Castor es manté encallat en el procediment de tramitació estatal des de fa tres anys. Fonts de la companyia Enagás, que tenia previst iniciar les obres el mes de febrer passat i acabar-les aquest desembre, han explicat a l’ACN que l’execució dels treballs està condicionada a l’avaluació d’impacte ambiental, que tramita el govern espanyol des de la primavera de l’any passat. Els taps provisionals que Enagás va instal·lar l’abril del 2016 tenien una vida útil d’uns quatre anys. El Ministeri per a la Transició Ecològica, que va anunciar el segellament definitiu com a pas previ al desmantellament, no ha respost les preguntes de l’ACN al respecte.

El consell de ministres va acordar el 31 d’octubre de 2019 posar fi a la hibernació del projecte Castor per segellar definitivament els pous, abandonar-los i, posteriorment, desmantellar les instal·lacions. Era l’anunci polític de la sentència definitiva del fracassat magatzem submarí promogut per l’empresari Florentino Pérez i que el govern espanyol va rescatar amb el pagament de 1.350 milions d’euros d’indemnització després que les injeccions causessin més d’un miler de terratrèmols.

Al mateix temps, l’abandonament dels pous permetia donar també solució a la necessitat de renovar els segells provisionals instal·lats l’abril de 2016 per garantir la seguretat i estanqueïtat dels pous, amb una vida útil màxima de quatre anys. Enagás, la companyia a qui el govern espanyol va encarregar el 2013 la hibernació i manteniment de les instal·lacions, executaria l’operació un cop presentés la documentació necessària per a l’expedient d’autorització dels treballs, amb un cost estimat pròxim als 70 milions d’euros, en un termini màxim de sis mesos.

Des de fa tres anys, però, el projecte segueix enredat en la teranyina procedimental de l’administració espanyola i amb un calendari totalment incert. El cronograma inclòs al projecte presentat per Enagás el juliol de l’any passat preveia poder iniciar de forma efectiva les actuacions el mes de febrer d’aquest 2022 per acabar-les uns nous mesos després. L’avaluació d’impacte ambiental, segons aquestes mateixes previsions, s’hauria d’haver tramitat entre juny i setembre de 2021.

El pretext de la pandèmia

La pandèmia i la declaració de l’estat d’alarma, amb la paralització dels temps administratius, va ser un dels principals pretextos que el govern espanyol va adduir per justificar el retard. Així ho va posar sobre escrit el Ministeri per a la Transició Ecològica el juny de 2021 en una resposta al senador de Compromís Carles Mulet.

L’administració estatal, però, assegurava que els tràmits van arrencar finalment de forma oficial al BOE el 30 de juliol de 2020. Reconeixia, coincidint amb les previsions d’Enagás, que l’avaluació d’impacte ambiental estava ja en marxa la mateixa primavera de 2021. Avisava, però, que un cop finalitzat aquest tràmit, la Direcció General de Política Energètica i Mines havia de valorar l’adequació dels treballs a la legislació ambiental i d’hidrocarburs vigent.

La publicació al BOE, a mitjan de desembre de l’any passat, de la sol·licitud d’ocupació temporal de terrenys de domini públic marítim-terrestre per als treballs d’Enagás feia pressuposar que el procediment podia avançar en els terminis previstos. Paral·lelament, a principis d’aquell mateix mes, el Tribunal Suprem esvaïa qualsevol dubte sobre un eventual intent de tornar a posar en marxa el projecte rebutjant el contenciós-administratiu presentat per la promotora Escal UGS en aquest sentit.

Però, lluny d’avançar, el projecte segueix encallat en el mateix punt. Enagás manté que encara està a l’espera de la seva finalització i no descarta que el procediment es pugui allargar força en el temps. Un cop aconseguit el llum verd, preveu un període d’execució de nou mesos que també es pot veure condicionat per la disponibilitat de serveis com vaixells especialitzats. El Ministeri, per la seva banda, manté l’habitual silenci i no ha respost les preguntes per escrit que li ha adreçat l’ACN al respecte.

En la mateixa resposta a Mulet de fa setze mesos, el govern espanyol ja es curava en salut sobre la possibilitat de posposar indefinidament l’execució dels treballs fins l’aprovació de l’avaluació d’impacte ambiental. Argumentava el ministeri que el magatzem continuaria amb els segells caducats fins a l’abandonament definitiu mentre no s’extreu ni s’injecta gas, es controlen els paràmetres de pressió i temperatura, el nivell d’emplenament i la pressió dels anulars i caps dels pous. “Aquesta situació es mantindrà si no es precisa cap actuació prèvia fins que es procedeixi al segellament i abandonament definitiu dels pous”, reblava la resposta.

Operació habitual i estandaritzada

Segons diversos experts del sector consultats per l’ACN, el segellament definitiu i abandonament de pous és una pràctica habitual, estandarditzada i sense gran complexitat tècnica que la indústria del petroli aplica de forma recurrent. D’acord amb el projecte presentat per Enagás, un cop executada la primera fase d’aïllament dels els pous de la formació magatzem ja no existirà risc de possibles terratrèmols perquè resultaria impossible injectar cap fluid a l’interior del jaciment.

Posteriorment, i segons relata el mateix document, caldria recuperar els taps provisionals dels fons, instal·lar els taps mecànics i de coment definitius, netejar les canonades de producció –dins de les quals, sorprenentment, els tècnics d’Enagás esperen trobar restes de petroli pesant, malgrat que l’empresa va negar en tot moment haver produir o intentat extreure gas-, tallar els tubs, tapar-los i confirmar la seva estanqueïtat. Durant el seu desenvolupament es preveu un protocol d’actuació davant la possible sismicitat amb un sistema de semàfors i d’alertes.

Així les coses, el desmantellament definitiu de les instal·lacions, supeditat a l’abandonament dels pous, es trasllada cap a un horitzó totalment incert nou anys després que el govern espanyol n’ordenés el seu tancament arran de l’onada de terratrèmols originada per les injeccions de gas en fase de prova. Segons va avançar l’ACN, la retirada de la plataforma marina podria costar uns 260 milions d’euros, d’acord amb els càlculs d’Enagás.

“És sorprenent que encara no s’hagin iniciat els treballs de desmantellament de Castor i que no coneguem dos anys després en quin estat es troben els treballs de segellat i estudis ambientals necessaris per al desmantellament”, ha criticat el senador de Compromís, Carles Mulet. Ha lamentat que el govern espanyol s’escudés en la pandèmia i, ara, en la tramitació de l’avaluació d’impacte ambiental. “S’acaba la legislatura en la qual la ministra per a la Transició Ecològica que recordem és la mateixa que va avalar amb agilitat la planta –Teresa Ribera va signar com secretària d’estat de Canvi Climàtic la declaració d’impacte ambiental favorable per posar en marxa el magatzem de gas submarí l’any 2009-, va dir que anava a desmantellar les instal·lacions, fet que a dia d’avui encara no ha passat”, ha insistit.

Mulet s’ha mostrat preocupat pel fet que mantenir uns segells en “mal estat” pugui ser “de nou perillós per al territori” i que, a punt d’arribar al 2024, any en el qual s’extingeix la responsabilitat del concessionari sobre possibles defectes de les instal·lacions el Castor, els partits majoritaris a l’Estat, PP i PSOE, bloquegin la creació d’una comissió d’investigació avalada per 30 senadors.

“Cap pressa” per part de Ribera

“Ens dol que la ministra que va córrer tant a signar els permisos del Castor ara no tingui cap pressa en desbloquejar la situació i emprendre un desmantellament amb garanties, perquè aquesta planta innecessària deixi de recordar-nos la desconsideració territorial i el perill que va suposar aquest pelotasso cada dia”, ha reblat el senador, tot recordant que el manteniment de les instal·lacions segueix penalitzant els consumidors de gas en un context de preus energètics disparats.

Des de la Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia, mostren la seva contrarietat davant del rigor amb el qual s’apliquen determinades normatives estatals de seguretat ambiental i industrial en clar contrast amb la laxitud en la renovació dels segells dels pous del Castor caducats des de fa dos anys. “Se salten la normativa quan volen i esperen l’estudi d’impacte ambiental. Ens sembla perfecte que ho vulguin fer al mateix temps –segellar i desmantellar les instal·lacions-. Però si no saben quan ho faran, com a mínim poden convertir el provisional en definitiu i després ja farem la resta”, abunda el portaveu de l’entitat, Evelio Monfort.

El mateix portaveu ha insistit sobre el possible perill que suposa mantenir els taps provisionals caducats als pous durant més temps davant la possibilitat de corrosió o desgast. Recorda les implicacions ambientals que un incident en aquest punt podria suposar per a les persones, el medi ambient o el turisme.

Monfort, d’altra banda, descarta que la possibilitat que en l’actual context de crisi energètica, i del preu del gas en concret, es pugui posar sobre la taula una possible reactivació del projecte. En aquest sentit, recorda que els mateixos responsables d’Enagás van apuntar en el seu moment que, en cas de poder-hi injectar gas, per fer-ho amb un cert marge de seguretat calia aplicar unes pressions tant reduïdes i un ritme tant baix que convertiria l’emplenament i buidatge del magatzem en una operació totalment deficitària pel llarg període de temps que esmerçaria.

ACN

- Anunci -
- Anunci -

Més articles

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Anunci -

Actualitat

- Anunci -
- Anunci -