La Universitat Autònoma de Barcelona ha realitzat un estudi que analitza la concentració de microplàstics al delta de l’Ebre amb l’objectiu de quantificar i entendre la distribució d’aquests contaminants en els sistemes aquàtics.
Els investigadors reclamen la necessitat de continuar investigant els riscos que produeix per a la salut en especial en zones de pesca i agricultura. Cada any s’aboquen 2.200 milions de plàstics a través d’aigües abocades al riu Ebre.
L’estudi demostra que els rius són els principals contaminants dels mars, perjudicant platges i la desembocadura. Els microplàstics es considera un dels principals problemes de la contaminació i d’amenaça als nostres ecosistemes.
“Les concentracions al Delta de l’Ebre són mitjanes-baixes quan es comparen amb altres estuaris, però s’ha de tenir en compte que el cabal de l’Ebre està fortament regulat per les preses de Riba-roja i Mequinensa que podrien estar actuant com un primer filtre per a aquests contaminants reduint així la quantitat de microplàstics que arriben al delta “, explica la investigadora de l’ICTA-UAB, Laura Simó.
“La majoria arriben a la llera del riu a través de les canalitzacions municipals i les plantes de tractament procedents del rentat domèstic i industrial de peces de roba, cadascuna de les quals perd unes 2.000 fibres en cada rentat. Les plantes de tractament no són capaços d’eliminar íntegrament aquestes fibres tèxtils “, indica Simó.
En l’estudi, els valors obtinguts en els sediments de la llera són entre 3 i 6 vegades més grans que els trobats a les platges del delta, que haurien estat distribuïts pels corrents. “Aquesta concentració s’explica per la influència de la falca salina -espai de separació entre l’aigua dolça i salada- on la velocitat és més baixa i hi ha un major temps de retenció”, afegeix l’investigador Michaël Grelaud.
Redacció J.V
