“L’elaboració del Pla d’acció dels cítrics ens ha permès posar de manifest l’existència d’un interès profund per part del sector a treballar conjuntament amb el Departament per definir i impulsar mesures que acompanyin el seu desenvolupament i l’orientació futura”. Ho ha explicat la consellera d’Agricultura, Teresa Jordà, avui a Tortosa, durant la jornada que ha servit per explicar les mesures i propostes acordades per fer front a la crisi dels cítrics a les Terres de l’Ebre.
L’objectiu del nou Pla és promoure la participació dels agents i dinamitzadors del sector, identificar els principals reptes i oportunitats del sector per als pròxims anys i definir les mesures i accions per consolidar i enfortir el sector cítric a llarg termini. Jordà ha explicat que s’ha buscat com millorar el producte en els pròxims tres anys i s’ha fet de la millor manera: “Treballant en equip, en horitzontal, entre tots els agents implicats, amb jornades amb experts, amb sessions sectorials i tot un conjunt d’instruments per identificar unes prioritats que han de servir perquè els cítrics de l’Ebre vitaminin tot el país i per fer bategar aquest sector.”
En l’elaboració del Pla, que el Departament d’Agricultura va impulsar el mes de maig, ha participat tota la cadena agroalimentària que intervé en aquesta producció: organitzacions professionals agràries, productors, cooperatives, empreses, membres de la Indicació Geogràfica Protegida (IGP) “Clementines de les Terres de l’Ebre”, cadenes de distribució i l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA).
Un conjunt d’accions que donen resposta als reptes del sector
El pla s’estructura en quatre eixos d’actuació, cadascun dels quals inclou diferents mesures i accions específiques que s’aniran implementant:
- Producció de qualitat. La Taula per a la Innovació i la Qualitat dels Cítrics de l’Ebre serà un eix de reforç juntament amb les mesures de millora de la qualitat a partir de la IGP Clementines de les Terres de l’Ebre com a espai central i de reconeixement del producte i la seva qualitat.
- Mercats de proximitat. Reconeixement del potencial de la venda de proximitat i la importància que pot suposar el mercat català. En aquest sentit, l’establiment d’un objectiu de cara als pròxims anys d’increment de l’activitat a Catalunya n’és un bon exemple. S’elaboraran estudis de posicionament del producte i es duran a terme campanyes de promoció per aconseguir una major visibilitat i consum del producte a Catalunya. A més, també es vol reforçar la relació entre la producció i la distribució catalana.
- Internacionalització del sector. Es tracta d’aprofundir en algunes eines per arribar a canals i mercats de comercialització en l’àmbit internacional que poden ajudar a millorar la posició competitiva i fer front als reptes de mercat dels pròxims anys.
- Enfortiment del sector. Es buscarà una major agrupació de la producció en associacions de productors que permetin utilitzar instruments com pot ser la circumscripció econòmica.
Els catalans consumeixen 27 kg de cítrics l’any
L’anàlisi interna del sector dels cítrics del Pla descriu les superfícies de conreu i l’evolució dels preus en els últims anys i n’analitza el consum. Les Terres de l’Ebre, en concret el Montsià i el Baix Ebre, concentren gran part de la superfície de cítrics catalana. El mandariner i el taronger concentren la superfície (99,91%) i la producció (99,88%) de cítrics l’any 2017. La superfície total destinada a cítrics ha minvat 1.095 ha (un 10,54%) en el període 2011-2017. La producció de cítrics ha minvat 68.392 tones (un 37,17%) en el període 2011-2017. La mandarina (-41,55%) i la taronja (-17,77%) són els cítrics que disminueixen la seva producció significativament en els darrers cinc anys.
El consum de cítrics per càpita a Catalunya és de 27 kg. El cítric més consumit a les llars catalanes és la taronja, seguida de la mandarina i la llimona. Amb tot, el consum de la taronja cau un 15,22% i un 9,86% el de la mandarina. Davant aquesta davallada, la consellera Jordà ha volgut fer una crida per revertir aquesta dada: “Ens hem de posar deures entre tots plegats perquè no podem permetre que caigui el consum d’un aliment tan saludable, bàsic i fàcil de transportar com són les taronges i mandarines.”
La consellera ha aprofitat per posar en valor la tasca del Consell Català de l’Alimentació: “L’organisme que acabem de crear i on tot just hem encetat un gran debat de país per decidir entre tothom com ens hem d’alimentar, com hem de produir els aliments, i com els hem de vendre”. El Consell Català de l’Alimentació té la missió d’aprovar amb el màxim consens possible el Pacte nacional per l’alimentació de Catalunya
Les exportacions dels dos principals cítrics (mandarina i taronja) han disminuït un 11,75% i un 3,15%, respectivament, en els darrers set anys. Les importacions, en canvi, han augmentat un 65,1% en el període entre els anys 2015 i 2018. Els principals orígens són Portugal, Egipte i Sud-àfrica.
Redacció – V. Ll. S.
