El 26 de gener de 1874 Carles VII signava el Decret de Restitució de les Constitucions Catalanes, que Felip V havia suspès mitjançant el Decret de Nova Planta, pel que fa a Catalunya, el 16 de gener de 1716, però les forces liberals deixaren sense efecte aquesta restitució. El Partit Carlí de Catalunya ha emès un comunicat que afirma que si seguís vigent el Decret de Carles VII, on quedava manifest el reconeixement del sentiment col·lectiu de l’exercici de l’autogovern, no viuríem ara els espectacles que s’estan produint a Barcelona, a tot Catalunya i a Espanya.
Afirmen que una Declaració Unilateral de Independència, i tampoc, la sentència condemnatòria dels responsables del procés solucionen l’actual conflicte entre Catalunya i Espanya. Conflicte que creuen que ha dividit per la meitat els catalans i ha generat incomprensió entre els diferents pobles d’Espanya.
Expliquen que “els carlins, durant mes de dos segles, venim oferint a totes les Espanyes un model federal, en el que les competències i recursos de cada Estat Federat siguin plenes en totes les esferes que els hi siguin pròpies, reconegudes i garantides per pacte entre iguals entre cada Estat Federat i el Govern Federal de les Espanyes.”
Proposen els següents punts:
- Un Estat múltiple i negociat.
- El diàleg i el respecte entre totes les parts és necessari i imprescindible.
- El respecte a les minories és substancial.
- La diversitat és sempre enriquidora.
- No valen, per fraudulents, plantejaments essencialistes ni supremacistes.
- El diàleg significa no imposar, obliga a pactar en posició d’igualtat i, si cal, renunciar, a part del que es pretén.
- Enraonar, negociar i pactar és la primera responsabilitat de la classe política.
- Reafirmem el nostre permanent compromís per les solucions pactades en un marc democràtic.
Finalment, manifesten que “les persones que fan costat a la extrema dreta, apropiant-se dels nostres símbols, boina roja i la creu de borgonya, no tenen res a veure amb el Partit Carlí ni amb el Carlisme en general.”
Redacció – J. V.
