14.3 C
Amposta

El Nil Tena comença a “l’escola dels grans” a Masdenverge

El més vist

- Advertisement -
- Advertisement -

Han estat uns últims dies una mica tensos per a Nil Tena i la seva família. Aquest dijous se li han obert les portes del primer curs de primària de l’escola Rosa Gisbert, de Masdenverge (Montsià). És el que allí es coneix popularment com accedir a “l’escola dels grans”, després dels tres primers cursos de preescolar. Més responsabilitat? Més dificultat? Aliè, d ‘entrada, a totes aquestes consideracions, Nil ha enfilat decidit el camí cap al centre acompanyat del seu pare i el seu germà més gran “Portàvem dies d’energia acumulada durant l’estiu i necessitava canalitzar-la en l’estudi. Tanta energia acumulada s’havia d’aprofitar. Als pares també ens va de categoria”, reconeix Roman Tena, pare de Nil, que ha arribat a l’escola carregant una bossa i una caixa de material escolar per al nou curs.

Al voltant de tres quarts de nou del matí, els estudiants ja ocupen bona part de la vorera d’accés a l’escola, resguardada del carrer per una tanca metàl·lica de poc més d’un metre d’altura. Després de deixar la seva cartera i el material al que serà el seu lloc dins de l’aula durant aquest primer curs de primària, Nil surt corrents de l’escola deixant enrere el seu pare i busca, per fora els seus amics, concentrats en una juguesca. S’hi afegeix sense dubtar-ho.

Quan sona el timbre, tots surten corrents cap al pati, a formar la preceptiva cua per entrar de forma ordenada al centre. Les bromes se succeeixen. Entren a classe de forma prou tranquil·la sota l’atenta vigilància de la nova mestra. Veuen un vídeo d’un youtuber per animar-los el primer dia d’escola i es presenten tots plegats.

“Esperem que enguany els introdueixin conceptes nous, des de les matemàtiques a altres assignatures. Passem d’una etapa més pràctica a una més exigent. Però el xiquet està preparat i pensem que ho farà molt bé”, manifesta, confiat Roman, el pare. Creu que, una bona part d’aquesta confiança ve donada pel fet que Nil té un germà gran, Pep, que enguany cursa ja cinquè. “Ajuda: el petit veu que el germà està acostumat a fer deures i a ell li atreu. Veu que estem pel gran, que passem hores amb ells fent els deures. Això l’atreu i es com si ho necessités. També llegeix molt bé i fa operacions matemàtiques i per ell és un al·licient nou”, tanca.

Nil i els seus companys de primer compartiran classe també amb alumnes que enguany ja faran segon de primària. Són deu alumnes en total al càrrec d’una docent. Una situació força habitual tractant-se d’un centre petit, amb una setantena d’alumnes en total, que forma part d’una ZER.

La classe continua amb la primera presa de contacte. La mestra introdueix un nou instrument que farà sonar quan el xivarri de les converses aixequi els decibels per sobre del que resultaria tolerable. Fan una prova. Quan sona el bol metàl·lic tots callen de sobre. “Ho heu fet molt bé. Així es com ho hem de fer, es felicita la mestra.

Redacció – N. A.

- Anunci -
- Anunci -

Més articles

- Anunci -

Actualitat

- Anunci -
- Anunci -