Per la seua qualitat i fortalesa, l’espart és potser la fibra vegetal amb un ús més estès, amb una història que arrenca del Paleolític i que ha permès desplegar una gran diversitat de tècniques i una infinitat de formes i volums. Per tot això i per difondre i preservar l’artesania de l’espart, el govern espanyol va declarar la cultura de l’espart com a Manifestació Representativa de Patrimoni Cultural Immaterial, l’any 2019. Dins d’aquest context naix Espart, disseny rural, la nova exposició de producció pròpia del Centre de Desenvolupament Rural Museu de la Pauma del Mas de Barberans, que ha obert portes aquest dissabte, 5 de novembre i que es podrà visitar fins al novembre del 2023.
Comissariada per l’artesana i artista Simone Simons (La Haya, 1961), l’objectiu d’aquesta mostra és posar el focus en el patrimoni rural i homenatjar l’artesà anònim com a individu creatiu dins el context local, una figura en vies d’extinció en aquest món global i digitalitzat en què vivim. Així l’exposició mostra una cinquantena de peces, majoritàriament tradicionals que daten des principis del segle XX fins als anys 60, algunes d’elles úniques i singulars, dissenyades sovint anònimament per resoldre demandes locals, un fet que explica la gran diversitat de formes, volums i tècniques que al llarg dels segles ha legat l’artesania espartera.
Entre les peces més singulars s’hi podrà veure un cabàs roser, emprat per collir les roses de safrà amb una ansa molt curta, ideada així perquè el cabàs quedés molt tancat i no volessin; sabates de cavalleria; una corda de palmerer per pujar a les palmeres a collir dàtils o la saranda, la safata on es posaven els dàtils mentre els collien dalt la palmera. Totes elles, peces que mostren aquesta profunda relació entre forma i funció de l’artesania de l’espart i que provenen majoritàriament de les col·leccions del Museu Terres de l’Ebre, del Museu Valencià d’Etnologia, de la Universitat Popular d’Albacete i amb la col·laboració especial del Museo del Esparto de Cieza (Múrcia), a més de col·leccions privades. Peces etnològiques que conviuen amb dissenys contemporanis d’autor, amb noms com Maria Teresa Miñana, Elvira Serra, Jesús Marías Quintero o l’empresa Balikypopoy, i destaca un pastor de mida real fet amb espart, de Gregorio Cabra.
Però més enllà de les peces, la mostra també inclou altres espais per aprofundir en la història, tècniques i l’ofici d’esparter. Així hi trobem una línia del temps il·lustrada amb imatges de restes arqueològiques i fotografies antigues que permeten apropar-nos als tractaments i usos de l’espart en totes les èpoques, començant per unes cordes d’espart trenades fa 12.000 anys d’antiguitat. En l’àmbit de l’ofici d’esparter, s’hi presenten uns establiments (ordenances municipals) dels segles XVI i XVII que permeten intuir el funcionament intern d’una confraria, la de Santa Magdalena de Tortosa; així com una ordenança, de finals del segle XV, que regula l’accés a l’espart com a primera matèria. Es tracta de documents que lliguen l’espart i l’ofici d’esparter a les Terres de l’Ebre. Per fer l’anàlisi s’ha treballat amb les fotografies dels documents i els originals es poden consultar a l’Arxiu Comarcal del Baix Ebre.
De tècniques se’n recullen fins a vuit amb espart cru o cuit, que van des del trenat per a la llata fins a la corda cosida. I també hi ha un rogle centrat en l’hàbitat de la planta de l’espart (Stipa tenacíssima), una espècie que s’estén principalment pel Mediterrani occidental: nord-oest d’Àfrica i sud de la Península Ibèrica.
Espart, disseny rural és basa, en bona part, en la recerca de la seua comissària, Simone Simons, qui des del 2011 ha recollit, fotografiat i catalogat infinitat de peces elaborades amb aquesta fibra vegetal explicant-ne la història i n’acaba de publicar un llibre. El seu vincle amb el Museu de la Pauma explica que l’exposició es faci aquí. “No veig cap altre lloc millor per exposar-la”, apunta tot remarcant els vincles entre pauma i espart.
Coordinada per Pepa Subirats, del Centre de Desenvolupament Rural Museu de la Pauma, l’exposició ha comptat amb la col·laboració del Museu Terres de l’Ebre, el Museu Etnològic de València, el Museo del Esparto de Cieza (Múrcia) i de la Universidad Popular de Albacete que han cedit peces; així com de l’Arxiu Comarcal del Baix Ebre que ha facilitat l’accés als documents sobre els gremis esparters. El disseny gràfic i cartell és obra de Carme Pons, mentre que el disseny de l’espai expositiu ha estat creat per Maria Pons qui destaca la fascinació del groc com a paisatge de les zones esparteres. Els textos històrics i transcripció dels documents han estat a càrrec de la historiadora Mariona Valldepérez. Finalment, la producció dels elements expositius ha anat a càrrec d’Enric Naudí i cal esmentar també la intervenció de Jordina Bravo a l’escala del Museu com a avantsala de l’exposició.
Redacció
