L’economia catalana va créixer un 5,8% el 2021, més de sis punts per davall del 2020 quan va créixer un 11,7%, aquestes dades sorgeixen de l’Anuari Econòmic Comarcal de Catalunya que va presentar el BBVA a finals del mes de novembre d’enguany. Aquest estudi ha estat elaborat pel catedràtic d’economia Josep Oliver de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). L’anuari, que ha estat resumit en una notícia digital del diari ARA, mostra que el creixement econòmic a Catalunya “és fort”, però encara “insuficient” per arribar a les dades prepandèmia, del 2019.
L’activitat econòmica va millorar l’any passat de forma general, però amb diferències importants entre territoris, ja que el creixement va ser més intens al Camp de Tarragona (7,4%), l’eix gironí (6,9%) i les comarques centrals (6,7%). Al pla de Lleida va haver-hi un creixement del 5,8%, a l’eix metropolità de Barcelona del 5,5%, i per darrere se situen les Terres de l’Ebre (5,1%) i les comarques de muntanya (4,2%).
El Montsià, líder absolut
L’estudi, segons apunta el diari ARA, diu que les comarques que van créixer més que la mitjana catalana es van situar, principalment, al nord-est del país. El Montsià (+9,8%), el Tarragonès (+9,1%), el Gironès (+7,7%), Osona (7,6%) i l’Alt Camp (7,5%) són les comarques més dinàmiques del 2021, impulsades pel retorn del turisme i la bona marxa de la indústria alimentària.
L’economia catalana “fregarà” la recuperació econòmica postcovid aquest 2022, però no l’assolirà fins al 2023, any que estarà marcat pels “vents de cara forts” a causa de la inflació persistent i l’alça dels tipus d’interès. En aquest sentit, Oliver preveu que l’economia catalana entri en recessió tècnica el primer trimestre del 2023, però agafarà embranzida de l’abril, i tancarà l’any amb creixement.
Oliver ha celebrat, d’altra banda, els bons nivells d’ocupació registrats els últims mesos i les eines que els governs han posat en marxa per frenar les conseqüències de la pandèmia en l’àmbit laboral. “Si alguna cosa ha demostrat la covid, és que en l’àmbit ocupacional el país té instruments que impediran que una eventual recessió en alguns sectors es tradueixi en un augment important de la destrucció d’ocupació”, ha explicat.
De fet, tot i que el conjunt de Catalunya encara necessitarà més temps per assolir les bones xifres prèvies a la pandèmia, en termes d’afiliació hi ha marge per ser més optimistes: els prop de 110.000 llocs de treball perduts el 2020 es van recuperar íntegrament el 2021, i l’economista anima a mantenir l’optimisme de cara al 2023.
Redacció – T. R. / Diari ARA
