Salut i bons aliments

El grup dels greixos i olis (2a part)

Els greixos d’origen vegetal són aquells que s’obtenen de fruits o llavors sanes i netes. Els principals són: el llard de coco, el llard de palma i el llard de cacau.

Els olis, que recordem són la forma líquida dels greixos, d’origen animal provenen dels animals marins. S’obtenen del processament i premsatge de peixos sencers i subproductes de la indústria conservera Uns dels més coneguts són els olis de fetge de peix.

Aquests olis marins s’utilitzen principalment en la fabricació de margarines, pastisseria i olis comestibles, i també en la dels complements dietètics. Destaquen per l’elevat contingut en àcids grassos poliinsaturats (principalment l’omega 3). Aquests olis han de passar abans d’usar-los, per un procés d’hidrogenació i refinament, ja que s’oxiden molt de pressa.

Els olis d’origen vegetal tenen pràcticament un 100% de lípids i són els obtinguts de la barreja de dos o més olis comestibles refinats i desodoritzats. Són àcids grassos insaturats i rics en vitamina E, tenen un altíssim valor energètic: per cada 100 grams proporciones 900 kilocalories. N’hi ha moltes varietats: l’oli d’oliva -que pot ser verge, refinat, d’oliva simple o d’orujo d’oliva- l’oli de gira-sol, l’oli de soja, oli de blat de moro, oli de colza, oli de sèsam, oli de coco i oli de palma.

Els derivats de greixos i olis són aquells greixos que han estat modificats industrialment a fi de preparar diferents aliments i que cada vegada tenen més demanda. Entre aquests derivats destaquem: la margarina, amb un contingut mínim de 80% de greix i un màxim d’un 16% d’aigua, les margarines solen contenir altres ingredients com productes lactis, sal, condiments, colorants i algunes vitamines, n’hi ha de diferents tipus; les maioneses que contenen entre el 65 i el 75% d’olis vegetals i les salses d’amaniment.

VERITAT o FALS

Els llegums són bons per a una millor salut cardiovascular.

VERITAT. Els llegums són rics en proteïnes, hidrats de carboni, fibra, minerals i vitamines. Tenen un valor calòric d’unes 300 calories per cada 100 grams i és precisament aquest nivell de calories el que ha portat a algunes persones a eliminar de la seva dieta. És un greu error no menjar llegums per creure que engreixen. Els llegums no aporten gairebé res de greix, ja que no supera el 4% de la seva composició. Aporten fibra, una qüestió summament important per mantenir sa el nostre sistema digestiu, facilitant el procés de la digestió i combatent el restrenyiment. A més, la fibra ajuda a reduir els nivells de colesterol dolent.

Des dels anys 60 el consum de llegums a Espanya ha caigut un 50 per cent a causa d’un canvi en la dieta amb més carns vermelles i aliments processats.

Els cardiòlegs recorden que diversos estudis han evidenciat la relació entre el consum de llegums amb una reducció dels esdeveniments cardiovasculars.

Quatre racions setmanals de cent grams de llegums redueixen en un 14% el risc de patir cardiopatia isquèmica

Quatre racions setmanals de cent grams de llegums redueixen en un 15% el risc de patir una cardiopatia isquèmica perquè la seva ingesta redueix els nivells de colesterol LDL. A més, els llegums formen part essencial de la dieta mediterrània per les seves propietats altament beneficioses per a la salut.

LA XIFRA

Les captures de peixos a Catalunya l’any 2018 les va encapçalar el seitó amb gairebé 10.000 tones, seguit de la sardina amb 4.000 tones i escaig, en tercer lloc va ser pel lluç amb gairebé 1.000 tones, el quart lloc l’ocupà el moll o roger amb 800 tones i el cinquè lloc el va ocupar el sorell amb 700 tones; segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya.

Tags
Mostra més

Articles relacionats

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Close