Salut i bons aliments

El grup de la llet i productes derivats (2a part)

Els productes derivats de la llet són aquells que es formen a partir de la llet crua, o de la transformació subsegüent d’aquests productes. Aquests productes derivats de la llet poden contenir additius alimentaris i altres ingredients funcionalment necessaris per a elaborar-la.

Els principals derivats de la llet són el formatge i la nata; mentre que les llets fermentades, com el iogurt, no es consideren pròpiament derivats lactis, ja que en l’elaboració no s’ha eliminat cap fracció de la llet, a diferència del que ocorre amb la resta de derivats.

La mantega, encara que s’obté de la llet, s’exclou del grup de lactis, ja que la composició que té és pràcticament tot greix (gairebé un 75-80%) i això la fa molt diferent de la resta dels derivats lactis.

El FORMATGE madurat o no, és el producte obtingut a partir de la llet o altres matèries d’origen lacti i que són coagulats totalment o parcialment per l’acció del quall o altres coagulants apropiats.

Segons la llet d’origen les principals classes de formatge són: els formatges de vaca (camembert, brie, edam, cheddar, gruyêre, emmental, gouda, masdam i parmesà entre altres; els formatges de cabra (el de la Garrotxa o el rondeño); els formatges d’ovella (el manxego, el roncal i el rocafort entre altres varietats); els formatges de búfala (la mozzarella) i els formatges mixtos.

Segons el procés d’elaboració poden ser: formatges frescos (el de Suisse, el de Quark, el de Feta grec o el de Burgos); formatges madurs; formatges madurats amb floridures (el de Cabrales i el formatge blau i els formatges fosos que poden portar herbes aromàtiques i són els que s’unten al pa).

La NATA, també denominada crema o crema de llet quan es troba en estat líquid. És el resultat de concentrar la matèria grassa de la llet per repòs o centrifugació. Per tant, la nata és una emulsió de greix lacti en aigua.
Segons el tractament tèrmic la nata pot ser nata fresca o nata pasteuritzada, nata esterilitzada o nata esterilitzada amb UHT.

Segons la presentació pot ser nata líquida, com la de rebosteria (amb un mínim d’un 28% de greix) i la nata líquida per cuinar (amb un mínim de 18% de matèria grassa). I la nata batuda, a la que se sol afegir un estabilitzant i sucre per a evitar que torni a l’estat líquid.

VERITAT o FALS

Les aigües potables NO són totes iguals.

VERITAT. Cada tipus d’aigua, embotellada o de l’aixeta, té el seu propi gust i estructura. Per comprovar-ho només cal haver begut l’aigua de diferents ciutats i fonts. En el cas de l’aigua de l’aixeta, el calci i el clor sovint s’imposen sobre la matèria bruta.

A Espanya, segons dades d’un estudi fet per una reconeguda empresa de filtres d’aigua, els hàbits de consum alimentari són: en primer lloc, els que veuen l’aigua de l’aixeta (un 42%), seguit per l’aigua embotellada (un 29%), en tercer lloc l’aigua filtrada (un 23%) i en últim lloc els que veuen l’aigua carbonatada (un 4%), aquesta última és una opció molt més estesa a Europa central i del nord.

No és cert que l’aigua no tingui gust ni olor: alberga molts matisos, i pot ser més o menys agradable, més saborosa, lleugera o espessa.

Tot, o gairebé tot, depèn de la quantitat del residu sec que tingui, és a dir, els minerals presents en l’aigua. D’acord amb això es distingeixen les diferents tipologies d’aigua, des de les meteòriques, que provenen directament de la pluja i tenen un molt baix contingut residual, fins a les salades, passant per les aigües oligominerals, semiminerales i minerals.

L’aigua menys dura, pobre en ions de calci i magnesi i de qualsevol metall pesant, es troba principalment a la Comunitat de Madrid, l’aigua és de mineralització baixa a causa de les característiques del terreny granític, el que li atorga una excel·lent qualitat.

Després aquesta aigua poc mineralitzada la trobem a Galícia, Astúries i Cantàbria. En el tercer nivell es troben les aigües de Navarra, País Basc i Castella i Lleó, mentre que les aigües d’Extremadura, Múrcia, Andalusia, Catalunya, Aragó i Canàries ocupen el penúltim lloc, només per davant de les Balears, València, la Rioja i Castella-La Manxa.

Normalment l’aigua de les muntanyes posseeix un millor sabor, perquè uneix una major concentració de sals minerals, mentre que la de costa pot tenir un gust menys agradable, però és tant o més segura des del punt de vista sanitari, si es tracta i es distribueix correctament.

LA XIFRA

La darrera Enquesta Nacional de Salut de l’Institut Nacional d’Estadística refereix que Catalunya a l’any 2018, el 35,6% de nens de 6 a 12 anys té excés de pes. Al mateix temps que constata també que la prevalença de l’obesitat és més elevada en les classes més desfavorides; una diferència que es fa més palesa en el cas dels infants. Un estudi del Departament de Salut de la Generalitat evidencia que només el gairebé una tercera part de la població de 3 a 14 anys fa com a mínim una hora d’esport o de joc al dia al parc o al carrer.

Tags
Mostra més

Articles relacionats

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Et pot interessar...

Close
Close