NotíciesOpinió

El culabrot

El projecte fet i treballat tant pel municipi com la Generalitat és d'una gran consistència legal i tècnica

La qüestió és, quant durarà aquest culabrot que des de principis d’any ens acompanya en tots els mitjans de comunicació siguin escrits , digitals o Televisius . Estem parlant del dipòsit de Riba-roja. Per fer intel·ligible aquest article faré una mica de cronologia per poder-lo vertebrar.

El projecte va ser plantejat per l’empresa Urbaser el 2008 i quatre anys després la Generalitat va donar el vistiplau a l’informe d’impacte ambiental del projecte una de les qüestions vitals d’aquest. A partir d’aquest,l’empresa compra 34 Ha de terreny a la ubicació de les Valls a 8 km del nucli urbà de Riba-roja i el 2014 es va aprovar el pla urbanístic especial per poder-lo construir. L’empresa tenia ja tots els permisos per poder començar a construir el dipòsit però la situació econòmica del moment, molt negativa, fa que l’empresa aturi el projecte. Aquest torna a tirar endavant amb l’entrada d’un nou soci a l’empresa ,que fa els nous ajustos que vol la Generalitat concretant una nova llei de convenis per poder tirar endavant la primera fase del dipòsit.

Des de que comença el projecte el 2008 fins ara 2019 no hi ha hagut protestes de consideració perquè aquesta iniciativa s’aturés per part del territori ni els partits contraris al mateix, tampoc hi ha una alternativa de model econòmic a la comarca que s’hagi treballat durant aquest temps per poder fer de guia al replantejament industrial,per tant s’ha d’entendre que un debat a fons del que això implica no s’ha fet i els treballs que és fent amb el turisme a la comarca són un dels molts que hi podrien haver. Sabem que els contraris al projecte no tenen alternativa solida ni cap qüestió tècnica de pes per poder aturar-lo per això agafen el camí polític que és l’únic per fer-ho. Governar Catalunya sense una majoria és un impediment per fer una gestió sense interferències i fa que moltes vegades les decisions d’un territori es prenguin lluny del mateix, per altres actors i sense tenir-ne en compte elements importants d’aquest. Estem davant de decisions polítiques que es fan dia a dia sense cap mena de Planning i amb unes eleccions properes que fa que tot s’emboliqui i trontolli, a més quan les relacions entre ells no són fluides entrem en moltes contradiccions de la gestió que són difícils de preveure i negatives.

Tant si es fa com no i hi han consideracions de pes. Per exemple el projecte fet i treballat tant pel municipi com la Generalitat és d’una gran consistència legal i tècnica i ara el volen desmuntar trobant escletxes legals tant els contraris del dipòsit com la Generalitat que està ambdues parts, irònic no, una situació abstracte molt de culabrot i cara econòmicament. Fins ara s’han gastat en el projecte més de deu milions d’euros a més dels que hauran de pagar als molts advocats busca escletxes que han contractat les parts. Bé, si es desestima el projecte s’hauran d’abonar tots els despeses del mateix i els que haurien d’assumir-los són els polítics de manera particular i no els contribuents a través dels impostos. En medi ambient hi ha una frase que diu “el que contamina paga” doncs en aquest projecte seria “la ineptitud dels polítics en el projecte del dipòsit, paguen” la mala gestió. Pensem-hi.

Tags
Mostra més

Articles relacionats

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Close