EbreNotícies

El CAT presenta un estudi sobre la incidència socioeconòmica del Consorci a la demarcació, amb motiu dels 30 anys de servei

L’estudi l’ha elaborat la Universitat Rovira i Virgili a través del Grup de Recerca d’Indústria i Territori (GRIT)

El treball analitza la incidència i afectació del CAT sobre l’economia de la demarcació de Tarragona a partir d’un enfocament multi-dimensional dels fluxos econòmics, associats a l’efecte sobre la població, les indústries i els municipis

El juliol de 1989 el CAT iniciava el subministrament d’aigua a 26 ajuntaments de la demarcació i 15 d’indústries del Camp de Tarragona. La infraestructura ha anat creixent fins el punt en el que el Consorci actualment subministra aigua a 63 ajuntaments (11 a les Terres de l’Ebre) i 26 indústries de la província de Tarragona.

Dades econòmiques

En primer lloc, la incidència econòmica del CAT es pot traçar a partir de la seva pròpia xifra de negoci, el valor afegit brut i els possibles efectes multiplicadors associats. En aquest sentit, les dades indiquen que el valor final de la producció va arribar l’any 2017 a significar uns 28 milions d’euros, que posats en context suposarien un 0,5% del PIB industrial de la província de Tarragona, o el 0,23% del PIB total de la demarcació.

En segon lloc, la incidència del CAT no s’esgota amb els seus comptes econòmics, sinó que s’estén també a partir del seu output, l’aigua, que incideix sobre el benestar i la producció dels agents del territori. En aquest sentit, apareixen dos indicadors bàsics d’incidència global: un, la població afectada i, dos, el PIB total afectat. En terme bruts els subministraments del CAT és relacionarien amb 666.000 habitants, o el que és el mateix un 84% de la població total provincial.

En termes de PIB municipal les xifres serien d’uns 14.700 milions d’euros bruts afectats (75% PIB provincial) i 10.900 nets (56%).

Al llarg d’aquests 30 anys de servei, la població a la demarcació de Tarragona ha crescut un 45%. El creixement demogràfic, econòmic i turístic requereix una disponibilitat d’aigua i una seguretat de subministrament que no actuï com una limitació a aquestes possibilitats de desenvolupament. En regions mediterrànies com la nostra, amb un clima força càlid i poc plujós, l’aigua es converteix en un recurs estratègic per a garantir la qualitat de vida de les persones.

En el cas de la demarcació, el grau de dependència de la demanda turística en relació al subministrament del CAT és molt important. Per exemple, segons les estimacions realitzades a través de l’estudi, el 92% de les places hoteleres de la Costa Daurada es veurien afectades, així com el 52% de les places hoteleres a les Terres de l’Ebre. que seria  del 90% si només prenem destinacions turístiques costaneres ebrenques, com Sant Carles de la Ràpita, l’Ametlla de Mar o l’Ampolla.

 

Places hoteleres afectades CAT ·         92% de les places a Costa Daurada·         90% de places destinacions Costa Terres Ebre

·         52% places de Terres de l’Ebre

Només es refereix a demanda hotelera
Demanda hotelera afectada CAT ·         2.7 milions turistes hotelers afectats a província(2.5 del CT i 0.2 de TE)

·         9.9 milions pernoctacions afectades

·         (9.5 CT i 0.4 de TE)

Només es refereix a demanda hotelera 

 

D’altra banda, si l’anàlisi es centra en l’àmbit industrial, cal destacar que l’aigua és un recurs natural indispensable en l’activitat industrial i la seva disponibilitat esdevé clau pel creixement econòmic, la generació de llocs de treball i per al desenvolupament local. El CAT com a infraestructura de suport a l’activitat industrial juga un paper clau, garantint el subministrament als consorciats industrials un recurs segur i de qualitat. La garantia de subministrament d’aigua esdevé doncs un factor de competitivitat associat al territori i ,en conseqüència, a l’activitat industrial que s’hi localitza.

 

Incidència sobre PIB industrial ·         Al Camp de TGN el 31%·         A Terres Ebre el 2.5%  La dada aproxima el pes de les empreses consorciades en termes de generació PIB territorial
Incidència sobre ocupació industrial ·         Al Camp de TGN el 22%·         A Terres Ebre el 2.3%  La dada aproxima el pes de les empreses consorciades en termes de generació ocupació territorial

 

Finalment, l’estudi ha volgut fer un especial èmfasi en la incidència econòmica del CAT a les Terres de l’Ebre. En primer lloc, es poden analitzar les inversions del CAT territorialitzables. En aquest sentit, i des de 2006, aquestes haurien significat uns 45,7 milions d’euros. En mitjana anual, aquests fluxos haurien representat un 2% de la inversió industrial estimada a les Terres de l’Ebre.

En segon lloc, i respecte al Cànon de Regants (cànon amb destí a les Comunitats de Regants del marge dret i esquerre del riu Ebre, un cànon que paguen els consorciats per fer ús del canal i contribuir al seu manteniment), segons les informacions facilitades pel CAT, aquest hauria implicat uns desemborsaments des de 1989 d’uns 92,2 milions. En termes de mitjana anual, aquests significarien, per exemple, el 2,1% del VAB (Valor Afegit Brut) agrari de les Terres de l’Ebre.

En tercer lloc, la xifra d’inversions territorialitzables a les Terres de l’Ebre associades al Cànon de Derivació (cànon amb destí les administracions hidràuliques de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre i l’Agència Catalana de l’Aigua), des de 1989 fins a l’actualitat, haurien estat de 163,47 milions d’euros.

Així, i si fem l’exercici comptable de sumar els fluxos econòmics anuals en mitjana associats al cànon de derivació, al cànon de regants i a les inversions del CAT a Terres de l’Ebre l’import seria d’uns 9,8 milions anuals en mitjana (període 2014-2017) o el que és el mateix, un 5,3% de la inversió industrial estimada a les Terres de l’Ebre.

No obstant, els fluxes d’aigua s’han de contextualitzar amb les necessitats de desenvolupament sostenible actuals i futures. Per tant, és important, un, seguir incidint en l’estalvi d’aigua i el desacoplament de l’input aigua i la producció i, dos, en la mesura del possible en la reducció futura de la concessió en adaptació als futurs patrons de consum més eficients.

Redacció – V. Ll.

Tags
Mostra més

Articles relacionats

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Close