EbreNotícies

El cap dels GRAF parla de les lliçons apreses a l’incendi d’Horta

Marc Castellnou punta que l'incendi de 2009 va empènyer al cos a fer canvis per deixar d'apagar incendis "a qualsevol cost"

Les lliçons que el cos de Bombers es va endur del foc d’Horta, l’any 2009, han viatjat per tot el món. L’escenari de l’incendi va canviar fins cinc vegades a Horta i Marc Castellnou, cap dels GRAF, en una entrevista a l’ACN, assegura que “va ser una mostra de tot allò que estava per arribar”. El canvi climàtic du associats “incendis terriblement devastadors”, “tempestes de foc” que s’han cobrat centenars de vides a molts països. “Aquell 2009 vam intuir allò que ara diem en veu alta. El món operatiu s’enfronta a coses que la ciència encara no pot explicar i a incendis que no tenim capacitat de modelitzar”, adverteix Castellnou. “No podem mirar endavant sense carregar amb les lliçons apreses a Horta, toca recordar, fer honor als companys i seguir mantenint el missatge”, afegeix
Marc Castellnou, cap dels GRAF (Grup de Recolzament d’Actuacions Forestals), ha tornat centenars de vegades a la zona zero de l’atrapament mortal on van morir els seus companys GRAF Lleida. Ho ha fet aquest dies amb la seva família i també hi serà aquest diumenge, just quan es compleixen deu anys de l’accident. “Vam reconstruir l’accident, els models, el Josep – l’únic supervivent de l’atrapament- ha explicat cinquanta mil vegades el que va viure i tenim molt clars els esdeveniments. Ara hi vaig a nivell personal”, apunta. Reconeix que es “difícil” mirar enrere però defensa que és “un record obligat” per respecte als companys que no hi són i perquè Castellnou es mostra convençut que d’Horta es van endur un avís del nou escenari a encarar.

Deu anys després, el comportament que va tenir el foc d’Horta és “global” i està “assumit”. Les lliçons apreses aquell dia les ha explicat personalment arreu i ha treballat per readaptar molts aspectes de l’extinció d’aquesta nova tipologia d’incendis. Són els focs del segle XXI que han arrasat milers d’hectàrees a Xile, Grècia, Portugal, Califòrnia o Canadà, entre d’altres, i que s’han cobrat centenars de víctimes. Són incendis minoritaris però terriblement devastadors ja que poden avançar a més de 10.000 hectàrees per hora.

“És un problema perquè els incendis més greus encara no han arribat”, adverteix Castellnou. L’exemple és ben pròxim. Mentre que el foc de la Ribera d’Ebre va cremar 5.000 hectàrees en cinc hores o el de la Jonquera 12.000 hectàrees en nou hores, a Portugal han vist cremar 14.000 hectàrees en una hora. “Coses que pensàvem que els incendis no podien fer, ara ho poden fer. L’atmosfera és més calenta i l’energia latent que hi ha és més alta”, explica. I a més, la velocitat del foc supera la velocitat de moviment i la capacitat d’extinció d’una persona humana.

“Aquell 2009 vam intuir allò que ara diem en veu alta. El món operatiu s’enfronta a coses que la ciència encara no pot explicar i contra incendis que no tenim capacitat de modelitzar. És la feina que fem com a bombers: fabricar models, algoritmes i procediments per enfrontar-nos a aquests incendis”, apunta Castellnou. “Són focs molt imprevisibles i el que fa deu anys vam començar a reconstruir i estudiar, ara forma part del dia a dia en la presa de decisions”, apunta.

Reduir el risc a zero és un dels principals reptes. Hi ha incendis als quals saben que no poden enfrontar-s’hi directament. “Has de ser capaç de retirar recursos, donar terreny per perdut per tornar a entrar després, com es va fer a la Jonquera el 2012, a Tivissa el 2014 i ara a la Torre de l’Espanyol”, detalla el cap dels GRAF. Durant anys l’objectiu era apagar els focs amb el menor terreny cremat possible però va arribar Horta i hi va haver “un salt tàctic”: “No apagar incendis a qualsevol cost, sinó apagar-los on podíem apagar-los”, detalla Castellnou.

Ara s’ha fet també “un salt estratègic”. “Seleccionem bé els objectius. Triem allò que l’incendi pot fer i allò que nosaltres podem fer. No apaguem l’incendi allà on es deixa sinó que intentem seleccionar parts del foc que nosaltres podem apagar i deixem fer a l’incendi només allò que a nosaltres ens serà molt difícil”, explica. Preservar la capacitat d’extinció, amb un cos de bombers en inferioritat davant un foc ferotge, “és el valor més important” actualment.

Ara bé, Castellnou insisteix. Sense “paisatges ordenats i vius”, els focs no es poden apagar. “Els Bombers som la resposta, no la solució, que és la gestió del territori. No podem assumir com a pròpia la responsabilitat de fer coses que la societat en si no ha fet abans”, denuncia. De la mateixa manera que els efectius d’extinció no arriscaran en apagar un foc en una indústria que no disposa de les mesures de prevenció adequades, en el terreny forestal s’actua ara “exactament igual”.

“Els Bombers necessiten que la societat entengui que s’ha d’invertir en paisatges perquè puguin fer la seva feina. Aquest és el missatge més difícil en aquest moment”, reclama. “La societat ha de donar vida al territori. Si el territori es mor, el territori es crema i no serveix de res veure el territori el dia que crema. L’hem de veure tot l’any”, afegeix Castellnou, recordant que els ametllers i els olivers van ser l’eina per aturar els focs de Tivissa o la Torre de l’Espanyol.

Ell cos de Bombers segueix treballant per preparar-se i avançar-se als nous escenaris. “Ens hem connectat globalment amb la xarxa d’especialistes en extinció d’incendis per aplicar lliçons, no només apreses a casa nostra, sinó a tot el món. És una de les coses que aquell 2009 vam decidir fer”, conclou. “El foc és part del cicle natural, de la regeneració de boscos. Allò que no ho és el és foc extremadament intens. Hem de fer les paus amb el foc, i saber viure amb ell. És el missatge a donar a les generacions futures”, ha demanat Castellnou.

Font:ACN
Redacció J.V
Tags
Mostra més

Articles relacionats

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Close