14.3 C
Amposta

El Baix Ebre honora els 2.700 presoners forçats pel franquisme a construir el ferrocarril

- Anunci -spot_img

El més vist

- Advertisement -

La dictadura franquista va obligar uns 2.700 presos, excombatents republicans, a treballar de formar forçada en l’obertura de la via fèrria de la Val de Zafán, entre Alcanyís i Tortosa. Formaven part dels llavors anomenats batallons de treballadors i havien de suportar duríssimes jornades d’activitat sovint perillosa, amb càstigs físics, mala alimentació i adoctrinament feixista constant. És una de les històries poc conegudes que amaga l’actual via verda del Baix Ebre, un dels principals turístics i naturals de la zona per on passen milers de persones a l’any. El consell comarcal, encarregat de la seva gestió, ha volgut honorar la memòria d’aquest col·lectiu amb la instal·lació d’un panell informatiu a l’estació de Xerta.

Va ser entre els anys 1938 i 1942. Abans de l’inici de la batalla de l’Ebre, la línia ferroviària arribava fins a la població del Pinell de Brai i durant l’episodi va ser “clau per facilitar la connectivitat amb el front de les tropes franquistes” al marge dret del riu, segons explica l’historiador, Andreu Caralt, responsable de l’empresa Terra Enllà, que ha investigat l’episodi arran de l’inventari d’espais històrics de la Guerra Civil Espanyola que li va encarregar el Consell

Finalitzat el conflicte bèl·lic, la dictadura franquista va destinar excombatents republicans identificats com a “desafectes” al règim, i també alguns desertors de les pròpies files, a prolongar la línia fins a Tortosa amb treball esclau. A la població de Xerta, punt d’acantonament de les tropes i els batallons de presoners, van ser destinats més de 1.300 fins el 1942.

Feien tasques com l’estesa de raïls o la reconstrucció dels viaductes derruïts pels combats. “En termes generals les condicions dures o molt dures. És gent que no havia patit cap causa penal, no tenien cap judici: eren presoners de guerra, considerats desafectes al règim, i eren utilitzats per refer obres d’interès per a l’Estat. Se’ls va tenir mesos o anys fins que es va aclarir la seva situació legal i van poder tornar a les seves llars”, apunta Caralt.

A més de ser forçats a treballar, patien mala alimentació, càstigs corporals i “orientació ideològica massiva”. “És el que podem imaginar com un treball esclau”, resumeix Caralt. Totes aquestes vivències, però, no van ser recollides per ells mateixos i només apareixen difuses en alguns treballs acadèmics. Un aspecte que l’historiador vincular a la possible voluntat dels afectats de deixar enrere aquell episodi en el context repressiu de l’època.

En canvi, a la població de Xerta, sí que ha perdurat un record d’aquella presència. Els treballadors van crear, juntament amb veïns, un equip de futbol que acabaria sent la “llavor” del futur combinat local. La premsa de l’època, fins i tot, va anunciar un dels partits que va jugar l’anomenat equip del ‘Batalló de Treballadors de Xerta”.

Desconeixement veïnal

La seva estada al poble també va donar peu a relacions sentimentals. L’Ajuntament franquista també els va requerir perquè es fessin càrrec d’algunes obres al municipi, com la reforma d’una capella. “El veïnat t’explica aquestes coses, però desconeixen les condicions de vida real d’aquest treballadors esclaus”, tanca Caralt.

Per reivindicar la memòria d’aquests treballadors esclaus del franquisme, el Consell del Baix Ebre ha instal·lat una plafó informatiu prop de l’estació de Xerta explicant la seva història. També incorpora imatges de l’època dels presoners i la construcció de la via així com un codi QR per accedir al contingut en castellà i anglès. “Per aquí passen unes 400.000 persones a l’any i amb aquest cartell volem dignificar aquells republicans que durant la guerra i la postguerra es van deixar la vida aquí, construint aquesta via fèrria”, ha apuntat el president del Consell del Baix Ebre, Xavier Faura.

Es tracta, apunta Caralt per la seva banda, d’un dels pocs exemples a Catalunya d’elements de divulgació de la memòria dels batallons de treballs forçats, que van ser obligats a fer-se càrrec de diverses obres arreu de l’estat espanyol després de la guerra. És també una demanda de les associacions memorialistes, que lluiten per donar visibilitat a un episodi desconegut i amb molt poca documentació.

ACN

- Anunci -
- Anunci -

Més articles

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Anunci -

Actualitat

- Anunci -
- Anunci -